Mentre al Principat encara discutim sobre si Barcelona té la gran novel·la que es mereix -i encara ressona el llarg debat sobre la novel·lística pàtria que va encetar Carles Riba amb l'article "Una generació sense novel·la- a Mallorca han anat fent via. Des de Bearn, de Llorenç Vilallonga, hi ha un fil roig d'ambició que relliga els novel·listes illencs. Aquest és el cas de la darrera novel·la de Melcior Comes (Sa Pobla, 1980), Sobre la terra impura, que podem qualificar de nova, novíssima, gran novel·la mallorquina. Amb ella, com ha assenyalat l'editor Josep Lluch, Comes estableix un punt i a part en la seva obra,  un pas endavant amb una novel·la de maduresa, que segons l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, permet a l'autor deixar enrere la perillosa etiqueta de jove i que el situa ja com a baula consolidada de la novel·lística catalana sobre Mallorca, en l'estela monumental de Baltasar Porcel, de qui l'escriptor pobler se'n confessa deixeble.

Un escriptor en crisi com a protagonista

Un escriptor d'origen mallorquí, amb una relació complicada amb el seu pare, es troba en crisi. S'ha separat de la seva dona, amb qui té un fill petit, i pateix les dificultats d'intentar viure de l'escriptura, fins que rep l'encàrrec d'escriure la biografia de l'actriu i cantant Dora Bonnín, la mare d'un dels seus millors amics d'infantesa, en Leo, amb qui havia perdut el contacte. La Dora era la dona d'Higini Verdera, hereu d'una gran família mallorquina de fabricants de sabates d'Inca i havia deixat un gran nombre de dietaris sobre la seva polèmica vida. A mesura que torni a Mallorca i vagi entrant en la teranyina espessa d'aquesta família -"No som una família, som una història" assegura l'orgullós Higini- l'escriptor anirà descobrint els secrets d'aquesta nissaga, vinculada al règim franquista, però que oculta vincles amb alguns dels fets més convulsos i tràgics de la no gaire exemplar Transició.

El narrador protagonista, de qui fins molt entrada la novel·la no en coneixem ni el nom, però de qui de mica en mica n'anem descobrint també els seus propis secrets i vincles familiars, retrata perfectament la situació crítica de la vida literària en català. "És un tio que es dedica a fer de negre i a agafar tota mena de feinetes editorials, però no vull criticar-ho, sinó tot al contrari. Encara que sigui una vida que no li dona suficients ingressos, ell mateix diu que sovint només li arriba per pagar la quota dels autònoms, no ho viu com una tragèdia, sinó com una llibertat de poder fer el que vol" explica l'autor, sobre el seu protagonista. "Quan un tria una vida mitjanament bohèmia com la seva, no pot tenir l'aspiració de tenir la seguretat laboral que té un funcionari públic".

Una novel·la de tall clàssic, ma non troppo

Comes, guanyador de diversos premis literaris com el Josep Pla o el Sant Joan i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ja té una sòlida carrera com a narrador des d'El llibre dels plaers immensos -fins ara, amb Hotel Indira, la seva novel·la més mallorquina-, i fuig de les modes per escriure una novel·la de tall clàssic, d'aroma nord-americà, amb una trama i uns personatges definits. Però, la rotunditat d'aquest classicisme, pot ser enganyós: "És una novel·la aparentment clàssica, en tant que té cinc parts que segueixen més o menys cronològicament la vida del narrador durant un any i mig" assegura Comes, "però a partir de la tercera part, el protagonista descobreix una història prèvia i es comencen a mesclar plans temporals en dues dimensions, i fins i tot en més a la quarta part".

Una altra de les subversions proposades per Melcior Comes són els jocs metaliteraris. El fet que el narrador sigui escriptor, permet a l'autor jugar amb el text: "El narrador juga a imaginar i, fins i tot, escriure moltes de les coses que ignora i les escenifica o reconstrueix de la manera que podien haver passat. El llibre és una reivindicació de la literatura per rescatar el que no sabem". Comes no amaga i reivindica la influència d'autors que li agraden i l'interessen Philip Roth o Jonathan Franzen en aquesta novel·la, així com alguns reflexos llunyans de Juan Carlos Onetti o William Faulkner.

Un fidel retrat de la Mallorca i les grans famílies de l'illa

Malgrat que aquesta gran novel·la mallorquina, com cal definir-la, és un fidel retrat sobre la història de Mallorca -on, a banda de les fonts d'inspiració reals, en el títol ressona el gran poema de Miquel Costa i Llovera, Lo pi de Formentor, que els dos amics evoquen diverses vegades-, i en ella s'hi reconeixen perfectament l'economia i la política, l'especulació i la indústria sabatera de l'illa, Sobre la terra impura és, bàsicament, una història sobre pares i fills. "És un dels temes més importants en la vida d'un individu: quina relació ha tingut amb son pare i com son pare li ha marcat un tarannà, un caràcter o uns valors" afirma Comes.

En el cas de la novel·la, tant els Verdera com la família del narrador estan molt marcades per una relació turmentosa amb els pares. Els Verdera tenen una llarga genealogia que comença amb un emprenedor del segle XIX, passada per un avi falangista i acaba en aquest Higini Verdera, un autèntic pater familias i un dels grans personatges de la novel·la. Un patriarca segur que el seu poder deriva del fet de ser quelcom més una família qualsevol, però corcat per un secret que el vincula a la violència del tardofranquisme, amb uns episodis històrics que, fins ara, havien quedat fora del focus de la narrativa catalana. De nou, Comes reconeix sense embuts el deute amb el seu admirat Roth de Pastoral Americana, així com les relacions familiars, la identitat i la llibertat personal, el sexe i les relacions que van obsessionar l'escriptor americà mort el mes de maig passar, per bastir amb Sobre la terra impura personatges oblidades i històries per al record.