Fa dos anys que Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta,les sigles de RCR, van guanyar el premi Pritzker, el nobel d’arquitectura, i en fa un que van exposar el seu univers arquitectònic i el seu projecte (latent) més cobejat: La Vila de la Vall de Bianya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Va ser el 2018. Ara, l’Arts Santa Mònica de Barcelona acull RCR. El Somni de la Vila, la fusió del projecte de la Biennal i el contingut d’una exposició monogràfica del despatx dels RCR a la Toto Gallery MA de Tòquio. El denominador comú és el somni, en tant que objectiu que persegueixen els tres arquitectes des dels seus orígens fundacionals, a més a més, de ser un projecte gairebé quimèric.

Els membres d'RCR, Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda a l'interior del pavelló català de la Biennal de Venècia

El paper, la fulla, l’arbre, el bosc

La mostra és sintètica, alliberada d’expositors, maquetes  o cartel·les explicatives. Entrar-hi suposa l’experiència del buit, un concepte molt important en la seva filosofia arquitectònica, en què l’absència, diuen, fa conscient a la persona de l’espai on es troba, del lloc que ocupa i quin és el seu entorn. Del centre del claustre Max Cahner hi pengen tires amples però extremadament fines de paper artesanal d’una regió  del Japó, Yoshino. És un bosc de paper pintat que cau del sostre i que convida a pensar en el silenci. De nou, una altra absència, la del soroll. Que la instal·lació central sigui aquesta no és gratuït. Els RCR volen donar un missatge clar i és que la naturalesa garrotxina és la seva màxima font d’inspiració a còpia d’haver fet una profunda lectura del lloc on viuen. La natura de la Garrotxa, per a ells, és allà on comença i acaba tot i on, sovint, hi troben respostes als conflictes dels seus projectes. Els arbres de paper van acompanyats, de fons, per una projecció, “Nuvolina”, un documental d’Hisao Suzuki Júlia de Balle sobre el procés de concepció i desenvolupament de l’exposició que els RCR van portar a Tòquio aquest gener. Un complement perfecte per comparar l’atmosfera per la que aboguen els RCR i el caos de la ciutat de Tòquio, o per comprendre com de delicat és el paper de la instal·lació gràcies a l’enregistrament de la seva producció. 

Vídeos per documentar la instal·lació

A les parts laterals del claustre, 6 pantalles reprodueixen cíclicament petits clips de vídeo que s’endinsen els valors dels RCR, entres els que destaca el vídeo d’Isaki Lacuesta Carolina Rosich. A través d’una càmera d’ull de peix, Rafael, Carme i Ramon reflexionen sobre què és el seu estudi des dels inicis i el significat real del què ha de ser la Vila. Amb la Vall de Bianya com a paisatge emmarcat, tots tres volen que la Vila sigui un lloc on investigar conceptes que vagin molt més enllà de l’arquitectura. O simplement que vagin allà on neix l’arquitectura: conèixer, comprendre i aprendre el situació geogràfica, i la cultura que desprèn un lloc, desvetllar la semàntica de l’entorn per percebre noves maneres de relacionar-se, ja sigui amb persones, ja sigui amb l’espai natural. La Vila és, diuen, l’objectualització de les seves aspiracions ja no només com a arquitectes, sinó com a creadors d’espais habitables, d’espais humans. Lacuesta Rosich saben com fer emergir aquesta filosofia amb les imatges i amb les preguntes que els fan. Els RCR responen genuïnament, amb fluïdesa i certa emoció. Dels documents audiovisuals restants, es pot veure un vídeo corporatiu amb imatges de la Vila i els projectes que s’hi desenvoluparan en un futur, així com imatges d’aquarel·les que ho conceptualitzen. En la mostra també hi ha un vídeo que engloba les dues exposicions ( Venecià i Tòquio) produït per l’Institut Ramon Llull i la Gallery MA, i finalment 3 vídeos gravats en el seu moment a la biennal de Venècia en què els RCR i altres experts debaten sobre l’arquitectura dels aleshores flamants guanyadors dels Pritzker. En destaca el de Glenn Murcutt, Juhani Pallasmaa i William J. R. Curtis, que remarquen el poder del buit, el silenci o la foscor com a elements “presents però absents” en la mentalitat arquitectónica dels RCR i analitzen sobre com l’espai, l’entorn entra en les estructures i edificis. Un allau de reflexions que ajuda a l’espectador a comprendre idees i copsar la instal·lació des d’un punt de vista més conceptual i no tant místic.

RCR Biennal de Venècia/ACN

Barcelona i Olot, connectades

El gruix dels continguts, però, no neixen en aquesta mostra a l’Arts Santa Mònica. RCR. Somni de la Vila és una finestra que els arquitectes han volgut obrir a Barcelona per connectar-la amb la programació prevista  a Olot del 15 de juliol al 2 d’agost. Com cada any, els RCR creen un programa obert que comprèn una exposició, enguany titulada Matèria Bosc. Exposició de videodansa. Al voltant d’ella, es faran conferències cada dia amb personalitats de primera línia com el cuiner Ferran Adrià, el fotògraf d’arquitectura,  Hisao Suzukio l’arquitecte Smiljan Radic. Versaran i profunditzaran sobre temes vinculats a l’ideari RCR i els que aquests especialistes estudien amb la seva pròpia obra o línia de pensament. I per sort, totes elles es gravaran i es retransmetran en streaming a l’Art Santa Mònica de Barcelona.