Sembla evident que sobre l'escriptor Josep Pla encara no està dit tot. Tot i els 36 anys que fa que va morir, l'autor d'una obra completa de 45 volums, que suma més de 30.000 pàgines, continua sent objecte d'estudis i especulacions, i els inèdits planians es converteixen ràpidament un petit esdeveniment editorial, de consum entusiasta per part d'una legió entusiasta de lectors, que s'han anat renovant sostingudament des de mitjans dels anys 20.

Un dels qui, des del seu primer volum Josep Pla, biografia de l'homenot, publicat l'any 1990 ha nodrit les darreres dècades els adelerats planians amb nova bibliografia és Xavier Febrés, periodista i escriptor tot terreny que acaba de publicar Josep Pla. Sis amics i una amant -el cinquè que dedica a l'escriptor empordanès- una aproximació l'autor d'El quadern gris a través dels seus amics -si és que Pla en va arriba a tenir realment- i el seu gran amor, Aurora, l'A. dels seus textos publicats. Tot i que cadascun dels personatges que serveixen per entendre Pla expliquen una part de la vida de l'escriptor, Febrés deixa molt clar que no volia fer una aproximació cronològica sinó temàtica, una biografia indirecta, on tot i que Febrés reconeix que potser hi falten d'altres, com Eugeni Xammar, un dels seus col·legues més admirats o Francesc Cambó, el seu patró durant els anys 20 i 30, els set personatges permeten entendre el personatge en tota la seva complexitat i al llarg de les diferents èpoques.

Al costat dels set personatges, però, hi ha un escenari que Febrés vol destacar per sobre de tot. Com assegura, no es pot entendre Pla sense fer-se càrrec del que era un Palafrugell, no pas rural o agrícola, sinó enriquit amb la indústria del suro de les comarques gironines, on -no debades- van néixer i criar-se escriptors com Pla, Gaziel, Fermí Vergés, Àngel Ferran, etc. Febrés contradiu Joan Fuster quan al pròleg de l'Obra Completa caracteritza Pla com a kulak. Res més lluny de la realitat, ja que, segons afirma, Pla és la punta de l'iceberg d'un localisme il·lustrat fill de la prosperitat surera que es va estendre entre la burgesia, però també, a les classes populars.

El mentor homosexual

 

Josep Pla i Alexandre Plana, 1919. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Col·legi de Periodistes Girona

Josep Pla i Alexandre Plana, 1919. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Col·legi de Periodistes Girona 

"La revolució que va suposar el català planer i fabrià, profundament fabrià, és idea d'Alexandre Plana i obra de Pla. Plana l'allunya dels encarcaraments modernistes,  del to arcaic dels primers escrits, per adreçar-lo a un ampli públic lector" explica Xavier Febrés sobre qui va ser l'introductor del jove Pla als ambients intel·lectuals barcelonins, a l'Ateneu i la seva emblemàtica Penya i a través de Las Notícias, al periodisme. L'amistat amb Plana -amb qui es van intercanviar centenars de cartes- era tan fonda que l'advocat, escriptor i crític literari i cinematogràfic li havia arribat a escriure els articles quan no arribava a temps de complir els seus compromisos periodístics. Tot i que Pla havia escrit que seria ideal construir-se una casa a l'Empordà per retirar-s'hi plegats, Febrés afirma que l'homosexualitat de Plana -de qui sempre s'ha especulat que se sentia atret per Pla- va distanciar-los irremeiablement. Tot i això, Plana va mantenir l'amistat amb Pere Pla, el germà de l'escriptor, de qui en va fer padrí de noces. El cert és que, com assegura l'autor, quan Pla va començar a publicar els primers llibres ja no necessitava cap mentor.

El bon salvatge

 

Josep Pla, Josep M. Vehí i l’Hermós. Aigua Xelida, 1928. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Josep M. Vehí

Josep Pla, Josep M. Vehí i l’Hermós. Aigua Xelida, 1928. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Josep M. Vehí 

Febrés està convençut que el lirisme de Pla prové de la mirada educada per un personatge analfabet -ell afirmava ser "alfabètic"-, però savi, conegut per tota la costa i fins al Rosselló pel seu tarannà filosòfic i atrabiliari, Sebastià Puig, conegut com l'Hermós. Amb aquest criat, antic pescador i treballador del suro, que es va retirar a Aigua Xelida. Amb Hermós -malnom referit a la seva aparença simiesca-, "un home absolutament lliure" Pla hi va tenir llargues converses, tot assaborint, com confessava alguns quilos de sardines fresquíssimes, i el va convertir un dels personatges més importants i populars de la seva literatura, on encarna el somni de l'home primitiu, docte i lliure.

El confident íntim

 

Josep Pla, Josep Martinell, Francesc Alsius, Frederic Martí, Francesc Gallart i Frederic Tapiola. Àpat de barraca a Can Mascort. Paratge de Ros, Palafrugell c.1960. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Maria Lluïsa Mascort

Josep Pla, Josep Martinell, Francesc Alsius, Frederic Martí, Francesc Gallart i Frederic Tapiola. Àpat de barraca a Can Mascort. Paratge de Ros, Palafrugell c.1960. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Maria Lluïsa Mascort 

A la vila de Palafrugell, Febrés hi va viure i conèixer un dels personatges del llibre, el pintor i restaurador de mobles Josep Martinell, el confident més pròxim de Pla i amic íntim de Pla -tot i que era 15 anys més jove que l'escriptor- durant 40 anys, company de tertúlies, de lectures i d'aventures prostibulàries, i el primer que va començar a donar pistes sobre la realitat i la ficció del personatge real que havia conegut. Per a Febrés, tot i la seva admiració cap a l'amic i el vot de discreció que hi va establir, l'autor de Josep Pla vist de prop-que surt ben poc a l'Obra Completa- té la virtut d'haver estat el primer a aixecar el vel sobre les veritats oficials que els exegetes planians havien establert com irrefutables sobre la vida de l'escriptor. "Tota l'obra de Pla és una autobiografia en la qual va silenciar més coses de les que va dir" assegurava aquest palafrugellenc a l'ombra de l'escriptor.

El generós mecenes de postguerra

 

Albert Puig Palau, Josep Pla i Domènec Carles. Platja de Fornells, 1944. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Josep Vergés

Albert Puig Palau, Josep Pla i Domènec Carles. Platja de Fornells, 1944. Autor desconegut. Fundació Josep Pla, col·lecció Josep Vergés 

Immortal gràcies a la cançó que li va dedicar un altre amic, Joan Manuel Serrat, Albert Puig Palau, el "Tío Alberto" -biografiat en un llibre homònim de Febrés i Jaume Fabra- va ser protagonista d'una etapa decisiva i mal coneguda en la vida de Pla: la postguerra. Sense el suport de Cambó, Pla, un "català de Burgos" sense càrrec oficial, canongia o corresponsalia -el seu pas per la direcció de La Vanguardia va ser efímer- en un retir a Fornells quasi robinsonià -on s'havia instal·lat entre pescadors, però, matisa Febrés, també prop dels diners d'un dels estiuejants il·lustres, el número dos de Cambó, Joan Ventosa i Calvell- hi va conèixer l'empresari, un playboy amb inquietuds culturals que havia format part de les joventuts d'Acció Catalana i acabava de fer la guerra com a sergent de regulars de l'exèrcit franquista, que seria el seu mecenes de postguerra i l'impulsor de llibres com la Guía de la Costa Brava. Tots dos, tant Pla com Puig Palau col·laborarien amb les xarxes clandestines d'evasió de soldats aliats.

Manuel Ortínez, el contacte amb els cotoners

 

D'esquerra a dreta: Fabián Estapé, Armand Carabén, Manuel Ibáñez Escofet, Joan Fuster, Josep Pla, Manuel Ortínez, Joan Sardà Dexeus i Jordi Nadal, a L'Escala.

D'esquerra a dreta: Fabián Estapé, Armand Carabén, Manuel Ibáñez Escofet, Joan Fuster, Josep Pla, Manuel Ortínez, Joan Sardà Dexeus i Jordi Nadal, a L'Escala.

L'empresari Manuel Ortínez, home d'acció dels cotoners catalans i vinculat matrimonialment a Palafrugell, és qui li fa descobrir a Pla l'alta burgesia catalana del franquisme -que no lligaven ni amb l'aparent vulgaritat que Pla desplegava davant d'ells ni aquest els trobava cap qualitat social o humana- qui el porta a França, a Itàlia o Suïssa, i qui el converteix en enllaç amb el president exiliat Josep Tarradellas, a qui els industrials ajuden econòmicament. Després de l'adquisició d' El Correo Catalán per part del lobby tèxtil, Ortínez el fa entrar a col·laborar al vell diari carlí renovat -amb una retribució que duplicava el que cobrava a Destino. A l'estiu, a més, Pla i Ortínez són el centre d'una penya estiuenca en la qual s'hi troben Joan Sardà Dexeus, Fabián Estapé, Jordi Nadal i Oller, Pere Duran Farell, Manuel Ibáñez Escofet, Joan Fuster o Armand Carabén, on l'escriptor esdevé una mena d'oracle. 

L'amour fou

 

Aurora Perea Mené. Autor desconegut. Fons Vergés. Biblioteca de Catalunya.

Aurora Perea Mené. Autor desconegut. Fons Vergés. Biblioteca de Catalunya.

Pla deia que l'havia conegut en un bar de cambreres de Mataró, però durant anys la identitat d'Aurora Perea Mené, la dona amb qui va mantenir una relació amorosa a la vista de tothom i amb qui del 1940 al 1945 va conviure a l'Escala, va ser un misteri. Tot i que la desil·lusió de la jove quan Pla no va demostrar interès a casar-hi va provocar la ruptura, Aurora es va convertir en una obsessió, especialment a mesura que Pla envellia i sentia la sensualitat dels vells, allò que ell en deia el "retour d'âge". Prova d'això és que entre 1948, quan Aurora marxa a l'Argentina i fins a la mort d'aquesta, l'escriptor va viatjar a Buenos Aires quatre vegades, i a través d'un industrial surer establert a l'Argentina van mantenir una profussa correspondència -de contingut almenys parcialment eròtic- que encara avui fa salivar els planians i engega tota mena d'especulacions. Reservat en la seva vida privada i les seves diverses relacions femenines -d'Adi Enberg, la dona amb qui va conviure més anys, no en diu pràcticament res- Aurora apareix referida -sovint només amb la inicial- fins a 300 vegades als volums de Notes per un dietari. Tal com assenyala Febrés, el record d'aquells anys viscut a l'Escala van ser per l'escriptor, no només l'encarnació de l'amor, sinó també de la passió carnal.

L'inventor de l'Obra Completa

 

Josep Vergés i Josep Pla. Londres 1955. Autora: Maria Rosa Coma. Fundació Josep Pla, col·lecció Josep Vergés

Josep Vergés i Josep Pla. Londres 1955. Autora: Maria Rosa Coma. Fundació Josep Pla, col·lecció Josep Vergés

Si hi ha un personatge que no surt especialment ben parat del llibre, aquest és l'editor Josep Vergés, palafrugellenc com Pla i amo de Destino, la revista que va servir durant dècades de tribuna a Pla i l'editorial que, a partir de l'aparició d'El quadern gris publicarà l'Obra Completa de l'escriptor. Febrés no s'està de considerar aquesta com "un desgavell", ja que més que editar, és a dir triar i seleccionar els textos del grafòman que era Pla, Vergés va contribuir a construir una enorme i desigual col·lecció plena de reelaboracions d'altres llibres, retalls o traduccions d'articles publicats originalment en castellà i traduïts per tercers, fins i tot després de la mort de l'escriptor, conscient de l'enorme mina d'or que era el seu escriptor estrella. De tota manera, com a editor, Vergés va ser l'home que va permetre a Pla mantenir el contacte amb un públic que ni la Guerra Civil -un episodi d'enorme transcendència a la vida de l'escriptor- havia estroncat. I no només això. Gràcies a la publicació de les notes dietarístiques de Pla publicades per iniciativa de Vergés sabem de l'existència d'Aurora. I això no és poca cosa.