Siri Hustvedt (Northfield, Minnesota, 1957) ha arribat finalment a Barcelona després d'haver anul·lat anteriorment la seva presència al Primera Persona, i d'haver recollit a Oviedo el premi Princesa d'Astúries. I ho fa per inaugurar el cicle Les paraules que encara no tenim, emmarcada en el projecte Feminismes! que porta a terme el CCCB, i que la va fer protagonista ahir dilluns d'una conversa amb Joana Masó, a la que seguiran un seguit de recitals i conferències.

Siri Huvstedt. ACN

Hustvedt arriba, a més, acompanyada de la seva darrera novetat, Records del futur, una novel·la ambientada a la ciutat de Nova York dels anys 70, on arriba una noia de Minnesota anomenada S.H. -inicials gens innocents, tot i que l'escriptora nord-americana nega qualsevol vincle amb el memorialisme o l'autoficció- que vol ser escriptora. En una ciutat plena de vida i de cultura, la protagonista es passa els dies llegint i espiant les converses i moviments de la seva veïna Lucy, fins que un dia S.H. és víctima d'un intent de violació que la fa entrar en contacte amb la Lucy i, alhora, la fa adonar del pes del patriarcat, el masclisme i la misogínia que hi ha a la societat, inclós el món de l'art i la cultura. Estructurada en diverses veus: El diari de S.H. de l'època, la S.H. actual i la novel·la inacabada que l'aspirant a escriptora vol bastir, Records del futur teixeix paral·lelismes entre una època aparentment de llibertat i el nou ascens de Trump, amb la lluita feminista i el moviment Me Too ben presents.

Entre el Me too i Donald Trump

Precisament, durant la seva compareixença de premsa, Siri Hustvedt ha elogit el moviment Me too, comparant-lo amb el moviment sufragista, per l'oportunitat que té de canviar coses i per la capacitat de crear un nou llenguatge i un nou context per a referir-se als "actes sexuals violents que pateixen les dones, i que la mateixa escriptora ha reconegut que ha patit al llarg de tota la seva vida. "Podria explicar innombrables vegades que em van intentar grapejar en discoteques, en metro, etc. És una cosa habitual i rutinària. Si això passés al revés, que les dones anéssim tocant o molestant als homes, seria increïble". També ha refusat l'acusació de "puritanisme" que ha recaigut en el feminisme, afirmant que a cap ésser humà li agrada participar en actes sexuals que no vol. "Fins i tot en el sadomasoquisme hi ha un permís, un consentiment. El flirteig o actuar sexi és un diàleg, no pas una cosa d'un sobre l'altre".

Sobre la política nord-americana, marcada per la presidència de Trump i la polarització social, l'escriptora ha subratllat que "Als Estats Units hi ha un monstre molt antic que té tres caps: el racisme, la ferida més gran que acompanya la nostra història, la misogínia, tan vinculada sovint al racisme, i la xenofòbia", i que el feminisme interseccional pot ser útil per combatre'l: "Jo he viscut en carn pròpia què vol dir ser dona, blanca de classe mitjana, però cal llegir d'altres experiències per poder fer aquest procés d'autoconsciència de l'experiència d'altres races, d'altres gèneres, d'altres cultures..." ha assegurat.

Siri Huvstedt. ACN

Una reflexió pendent al món de l'art

Sobre el pes del patriarcat, un dels cavalls de batalla del llibre i de la seva reflexió sobre el món de l'art, Hustvedt ha recordat un passatge de Records del futur en el qual una nena recita de memòria els ossos del cos humà al seu pare, que li diu que de gran "serà una gran infermera". Unes paraules que sumeixen en la fustració a la nena, que el que vol és ser metge. Aquesta senzilla escena, en què el pare no vol cap mal a la nena ni té cap mena, demostra fins a quin punt la societat té interioritzada la jerarquia i la desigualtat. Una reflexió que Siri Husvedt considera encara pendent al món de cultura i l'art, i que a la novel·la s'expressa amb la figura de l'aristòcrata i creadora avantguardista Elsa von Freytag-Loringhoven, una figura oblidada que probablement hauria estat la veritable autora de la Font (feta amb un urinari) de Marcel Duchamp, segons testimonien les cartes d'aquest a la seva germana.

El paper de l'amistat com a admiració mútua "pel qui som i per qui arribarem a ser" i que quan un es fa gran va perdent, reduint-se-li el futur –a la novel·la expressat en la relació entre la protagonista i la seva veïna– i una ciutat sumida en la gentrificació que ha fet desaparèixer la classe mitjana dels carrers de Manhattan i contra la qual Siri Hustvedt ha reclamat canvis legals i organització comunitària, són alguns dels temes que completen Records del futur, un llibre que inclou dibuixos de la mateixa autora, com una caricatura de Trump il·lustrada amb un "De debò pot ser president, aquest home?"