Sin concesiones. Preceptos negros, queer y feministas para movimientos sociales és una guia per articular lluites comunitàries que tinguin en compte la diversitat dels seus membres. Charlene A. Carruthers hi ha bolcat tota la seva experiència com a militant per als drets de les persones afroamericanes, guanyada a la ciutat de Chicago i en col·lectius com el BYP100, que lluita contra la violència masclista i LGTBI-fòbica.

L’autora parteix de la premissa que el poder no concedeix res que no se li exigeixi de manera organitzada. A partir d’aquí, reivindica la tradició radical negra, sensible a lluites d’altres col·lectius oprimits i que prioritza l’articulació d’una resposta comunitària, per traçar una filosofia de la lluita política. Així, desmenteix que l’organització comunitària sigui, per si mateixa, radical i alliberadora. També encoratja la interconnexió entre diferents lluites, assegurant que no hi ha una sola persona o grup que tingui el monopoli de l’organització en comunitat, i afirmant que les polítiques d’identitat no són divisives per naturalesa. Ans al contrari, afirma que ningú experimenta el món a través d’una única identitat.

Un dels punts més interessants del llibre és com aconsegueix rebutjar la cultura de l’individualisme mitjançant la reivindicació de l’egoisme i l’autodeterminació. Per una banda, apunta que l’egoisme assegura que una persona s’involucri més activament a una lluita. Per l’altra, promou una visió de l’autodeterminació des del treball entre un grup de comunitats que determinen com volen prosperar i viure les seves vides.

Arran d’això, Carruthers aposta per la regeneració de tres compromisos dins l’activisme. El primer és la capacitat de forjar una multitud de líders forts, en contraposició a la figura d’un sol líder carismàtic que acaba adoptant el rol de màrtir. El segon és adoptar la justícia reparativa com a valor i pràctica central, un fet nascut del rebuig a les polítiques punitivistes i carceràries que caracteritza l’activisme afroamericà. El tercer es basa en combatre el liberalisme, que percep com a poc compromès en la transformació social, mitjançant una lluita articulada al voltant de la defensa d’uns principis determinats. En aquest sentit, cal remarcar la separació que l’autora fa del concepte de llibertat, més individual, i el d’alliberament, que inclou aquest enfocament comunitari. Els tres preceptes s’exemplifiquen amb casos reals, com per exemple com gestionar un cas de violència masclista dins d’una organització, si bé a vegades es troba a faltar que aprofundeixi més en ells.

El text tampoc estalvia crítiques als activismes. Carruthers rebutja la “cultura de la puresa” habitual dins els moviments socials, que porta a silenciar les opinions discordants. “Hi ha dies que em pregunto com pot ser que algú vulgui unir-se al nostre moviment, veient com ens tractem per internet”, conclou. L’autora també qüestiona les polítiques de Barack Obama, qualificant-lo com a “president de guerra” al capdavant d’una administració que va deportar més persones migrades indocumentades que qualsevol altre govern.

Així doncs, Sin concesiones és una bona lectura per a tothom qui vulgui aprendre com fer més inclusives i potents les lluites on milita. També per a les persones interessades en la història dels moviments pels drets de les persones afroamericanes, feministes i LGTBI als Estats Units, una part que és tan detallada que, si no és d’interès cabdal per al lector, pot alentir la lectura del llibre.

Es solo sangre Anna Dahlqvist
Feminisme

Esmicolar el tabú

Marta Roqueta