Si pensem en imatges que ens recreïn la Guerra Civil espanyola, segurament ens venen a la ment treballs de Robert Capa, Gerda Taro o Agustí Centelles. Imatges, en aquest cas, immortalitzades a través dels objectius d'aquests homes i dones capaços de portar la seva càmera a primera línia de batalla per fer conèixer al món els horrors de la guerra a Espanya. Recordem que en el cas de Taro aquesta passió posà fi a la seva vida després d'un incident a la batalla de Brunete el 1937. I el seu company Capa moria també durant una intervenció bèl·lica el 1954. Malgrat això, aquesta gran passió dels fotògrafs ha eclipsat, en molts casos, la figura dels il·lustradors de guerra. Poder perquè la fotografia es relacioni, des de la seva aparició, amb la realitat del moment.

SIM0202

El pare amb el germà de l'artista, Fernando, a la dreta, i José Luis a l'esquerra

Aquest és el cas de l'il·lustrador gadità José Luis Rey Vila, conegut popularment amb el pseudònim de Sim. Joan Prados i Jaume Rodon ens presenten Sim, dibuixant la revolució, editat per Viena Edicions. Ens apropa la figura del desconegut il·lustrador, qui en morir només deixà unes línies a Le Monde i Le Figaro, diaris del París on ell visqué l'etapa adulta de la seva vida.

(1937) 12 ESCENAS DE GUERRA 00L.t

Il·lustració de la portada de 12 Escenas de Guerra/José Luis Rey

Estudiant a Barcelona

José Luis Rey nasqué a la ciutat de Cadis el 1900, fill d'un agent de duanes. Des de ben petit mostrà aptituds artístiques, fet que portà els seus pares a inscriure'l a un col·legi catòlic irlandès de Gibraltar, on el batxillerat se centrava en els estudis artístics. Allà tingué, encara que fos des de la distància, el primer contacte amb la guerra en poder observar les maniobres navals que l'exèrcit britànic feia al penyal. A 18 anys aconseguí traslladar-se a Barcelona per cursar els estudis a l'Escola de Belles Arts, La Llotja. A la ciutat començà a crear cercles artístics i a entrar en contacte amb els moviments sindicals i socials. Seguí d'aprop, per exemple, la vaga de La Canadenca el 1919 organitzada per la CNT. A finals de l'any 1920, i tot i ser pacifista convençut, José Luis degué aturar els seus estudis artístics per dur a terme el servei militar obligatori. Així, embarcà al creuer Cataluña des d'on presencià el combat de les tropes espanyoles amb els exèrcits revoltats del Rif. Al cap dels anys editaria Estampas de la revolución española, signades ja amb el nom de Sim, i on recordaria els mariners del Cataluña. Rey Vila tornà del servei militar no només sent anarquista, sinó també vegetarià, naturista, esperantista i dibuixant de guerra.

po 004

Detall d'un dels cartells per als magatzems Santa Eulaia/José Luis Rey

En tornar a Barcelona pogué continuar els seus estudis de belles arts i viatjar per Europa per conèixer el patrimoni artístic d'altres indrets. En finalitzar els estudis començà a treballar com il·lustrador a premsa i publicitat. Col·laborà a publicacions com La Vanguardia, Nuevo Mundo i La Esfera. Les seves campanyes publicitares més remarcades, foren pels magatzems Santa Eulalia, on mostra un estil d'acord amb els estereotips de l'època, els anys 30, amb colors vius i figures delicades.

SIM0263 alternativa (1)

Publicitat per a la portada del diari La Vanguardia/José Luis Rey

L'estil de la guerra

És quan esclata la Guerra Civil que l'il·lustrador gadità realitzà el seu treball més reconegut. A favor del bàndol republicà, entrà en contacte amb figures sindicals i anarquistes com la filòsofa francesa Simone Weil. Amb el conflicte neix Sim, el pintor de guerra. Al seu treball 12 escenas de guerra, mostra un estil completament diferent de l'anterior: els colors vius i càlids se substitueixen per la tinta negra i els tocs vermells, i les figures delicades es representen en un estudi minuciós del moviment sobre el paper. És evident que les escenes que ara es mostren no tenen res a veure amb el caràcter publicitari dels seus treballs anteriors, i la força de la guerra impregnà el seu dibuix. Hi trobem retrats de milicians i milicianes, escenes de batalles, ferits als hospitals amb les infermeres, i inclòs morts tirats a terra. Cal destacar que l'estil de Sim s'allunya del dels cartellistes de guerra, en tractar-se principalment d'esbossos amb un estil marcadament personal.

791

Detall d'un cartell de propaganda de la República/José Luis Rey

Després de la guerra Rey Vila s'exilià a París, on s'instal·là ja definitivament. Formà una família i abandonà el pseudònim de Sim per continuar amb la seva carrera d'il·lustrador. Fou testimoni de l'entrada de l'exèrcit alemany a la ciutat l'any 1940 i la posterior ocupació, d'aquesta època ens arriben esbossos a Estampas de París que recorden al temps de la Guerra Civil. Després dels conflictes, José Luis Rey tornà a la il·lustració més tradicional amb la pintura costumista, com per exemple la il·lustració de l'edició més cara del Quixot al 58. Morí al seu pis de París l'any 1983 lluny de la lluita republicana que un dia el va fer famós.

0630 scan

Detall d'un dels seus treballs costumistes fets a París/José Luis Rey