Catalunya és un dels pocs països occidentals que compta amb una dansa popular de caràcter col·lectiu. La sardana té un caràcter simbòlic en l’expressió de valors humans com són la llibertat, el respecte, la solidaritat, l’amor i la pau. Donar-se les mans, fer una rotllana o saltar al ritme de la música esdevé un factor d’integració, de cohesió i d’unitat secundat per una formació musical única al món com és la cobla. 

Entre els dies 7 i 11 d’agost es va celebrar a Palamós la tercera edició del festival Amb so de cobla, una de les cites més eclèctiques i significatives del calendari coblístic. Amb una voluntat clara de transgredir els marcs convencionals de la cobla, la seva programació ha estat oberta a nous formats i nous ritmes per a trencar barreres estilístiques. Una de les propostes més clàssiques va ser incloure l’homenatge al tenorista i compositor Ricard Viladesau (1918-2005). Entre les propostes avantguardistes cal citar les protagonitzades per Llibert Fortuny i l’Electro Cobla Sound en una fusió de jazz i electrònica; per la BigCat de música llatina explorant el repertori modern amalgamat amb gèneres tradicionals com el tango, el baiao, el joropo i la sardana; pel Coblatropic & Cobosmika –amb seu a Palamós- en la combinació de temes propis de i versions de música llatina amb sonoritats de world music; i, també, la del grup Obeses i la Cobla Berga Jove. La formació que lidera el polifacètic Arnau Tordera, Obeses, va presentar una proposta de rock fusió tradicional en una mescla de cançons del grup amb títols emblemàtics del cànon sardanista i per a cobla, que van sonar de manera innovadora.

El cicle també ha comptat amb la participació de formacions com la Colla Dolç Infern, la Cobla Mil·lenària, la Cobla Principal d’Amsterdam i La Principal del Llobregat, així com el protagonisme de la dansa tradicional. La darrera citada celebrava els 90 anys d’existència dins un cicle, l’únic festival de cobla de Catalunya, que des del dia 7 al 11 ha aplegat unes 7000 persones gràcies a una desena de propostes a l’aire lliure i gratuïtes. Per cert, com a testimoni de l’efemèride dels seus 90 anys, la cobla La Principal del Llobregat ha enregistrat un disc compacte amb algunes de les obres del concert, que reflecteix la vitalitat del gènere -tant per les composicions clàssiques com pels encàrrecs a compositors contemporanis-, oferint, a més, una visió ample del conjunt de possibilitats i estils musicals de la cobla i la sardana. Entre elles, s’hi troba A temps! de la jove compositora Anna Abad (Tarragona, 1992). 

Aquestes i altres activitats a l’entorn de la sardana i els concerts de cobla es poden consultar al web www.portalsardanista.cat, que la Confederació Sardanista de Catalunya actualitza regularment amb totes les notícies, novetats i coneixements del món sardanístic. L’entitat està integrada per diverses agrupacions, cobles i colles a les que ofereix un espai dins el referit portal, com també altres serveis d’assessorament i gestió. El seu radi d’acció també inclou un ventall d’activitats de difusió molt ample, que aplega des del concurs “La sardana de l’any” com a premi de composició, fins a la promoció d’enregistraments, honors com els Premis Capital de la Sardana i la celebració de jornades festives com el Dia Universal de la Sardana. Un element més de suport i expansió es va materialitzar el 2017 amb la inauguració de la Casa de la Sardana, concebuda com un espai sociocultural per a hostatjar entitats sardanistes. Des d’aquí, la Confederació atén consultes i participa de gestions, oferint espais de treball, arxiu i assaig als membres afiliats. 

D’altra banda, a finals de maig i durant la I Trobada Internacional d’ONGs Ibèriques Acreditades segons la UNESCO per a la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial es va reconèixer la sardana com a realitat cultural. El món de la sardana i la cobla, per tant, està viu, actiu i desperta un interès que degoteja amb certa constància en diverses direccions. Una d’aquestes vies rau en els estudis històrics com prova l’abundant bibliografia sobre la matèria. Ho demostra El Lloret festiu i la sardana que el professor, periodista i investigador Joan Domènech i Moner ha publicat enguany. 

Ben recolzat institucionalment en un clar suport a la cultura catalana en general i a la del municipi selvatenc en particular, l’historiador desplega els seus amplis coneixements sobre la població. Els 26 capítols configuren un estudi ferm, dens i ben elaborat en base a un ampli corpus de documents de fonts i hemeroteques variades, de caràcter local com recull el capítol final. Ben escrit amb estil de crònica, la redacció és planera, clara, de prosa equilibrada i no s’amaga d’assenyalar els punts incerts i no prou documentats. S’inicia amb una historia de la sardana, la seva relació amb el contrapàs i el pas de la sardana curta a la llarga, establint un paral·lelisme entre la seva evolució i la viscuda a Lloret de Mar. Aporta dades contextualitzades de primer ordre, per exemple, en l’esment i reconstrucció de la presència de músics com Narcís Frigola, Albert Cotó, Pau Guanter, Melcior Montero i la nissaga dels Darder. També hi inclou repàs als aplecs d’ermita o similars, festes, altres diades especials; alhora que les audicions d’estiu i d’hivern o les festes tradicionals del calendari i festes mediterrànies. 

Domènech i Moner ha sabut traçar perfils biogràfics de diversos homes i dones sardanistes de la vila i de la zona. Aquest capítol s’estructura com una entrada a la manera d’un diccionari, ordenat segons any de naixement i aplicant la mateixa metodologia que en els capítols 16, 17 i 18, on cita 11 compositors lloretencs, diversos intèrprets i entitats culturals i recreatives des de mitjans del segle XVIII. És en el detall i les dades concretes on s’arrodoneix el caràcter expositiu i expeditiu que caracteritza l’enfocament de l’autor. En són una mostra la data de la primera interpretació d’una sardana a la població catalana i les primeres ballades regulars, l’estiu de 1884 (capítol 1); la documentació de tots els aplecs des de 1968 fins al 2018 o descobrir que un lloretenc, Jordi Bonet i Pujol (1909-1989) va traslladar al cinema el text de La sardanad e Maragall entre 1963 i 1967.

Altres apartats com la proclamació de Lloret de Mar com a Ciutat Pubilla de la Sardana el 1971 són una mostra de l’arc historiogràfic compilat en aquesta monografia, útil com a fons de consulta sobre el vincle d’una vila polifacètica i molt activa en relació a la sardana. Una ciutat que organitza des de cursets d’aprenentatge i concursos de colles fins a jornades d’estudis i emissions radiofòniques. Domènech i Moner també aborda la tradició radiofònica amb programes especialitzats, tot i que en un afany de major facilitat en l’exposició de les nombroses dades en aquest apartat, podria haver incorporat un quadre sinòptic i altres esquemes per a presentar el contingut, els integrants i el calendari dels programes emesos. Sense una descripció estrictament musical de les obres o de l’estructura de les sardanes, que tampoc és el seu objectiu, la publicació d’exercicis com el present sobre la història cultural ajuda a sentir-nos orgullosos de les nostres tradicions i de les expressions populars que continuen essent un batec d’una societat que, massa sovint, ignora la realitat que ha marcat la cohesió, la vitalitat i la identitat de la Nació.