Fa unes setmanes no hauríem ni imaginat que viuríem un Sant Jordi confinats, sense poder sortir a fora a comprar llibres i roses, com hem fet durant tants anys. Són tantes les coses que ara trobem a faltar i que prenen un valor incalculable que havíem donat per fet! Coses senzilles, petits gestos, petites activitats diàries, com que ens toqui el sol tot passejant o seure amb els amics en una terrassa de bar, o poder anar al teatre, o poder senzillament abraçar-nos. 

I quan ens manquen les abraçades, quan el present i el futur és tan incert i trist, cal veure i adonar-se també del valor incalculable de la cultura, que els polítics han i encara segueixen oblidant i desatenent de manera escandalosa. Amb pressupostos de cultura que fan caure la cara de vergonya respecte d’altres països, i sense donar suport a un sector ja de per si castigat des de fa massa anys, i que ve patint i lluitant com un vaixell a qui han deixat sol contra les ones, i que subsisteix diguem-ho clar... gràcies a la implicació i compromís artístic que només l’esperit d’un artista vocacional té. Mentre França anuncia “una ajuda d’emergència de 22 milions per a la cultura davant la crisi del coronavirus”, o la ministra alemanya anuncia que “no deixarà a l’estacada al sector, i diu que inclourà la cultura en el rescat financer ja que la considera com a “bé de primera necessitat”, aquí, al nostre país, m’informa l’AADPC i ConArte en un comunicat, que “el Ministerio de Cultura es manté en la inacció, i el ministre afirma que no prendrà cap mesura específica”. 

Ara tothom s’ha adonat del inqüestionable valor de la nostra sanitat pública i de la vergonyosa desprotecció dels grans professionals de la sanitat que donen la cara per la salut de tots i totes, (i també el meu suport i ànims, tot sigui dit de pas, a repartidors, farmàcies, caixeres de supermercats, etc. …, etc. …Tots aquells que en definitiva, vetllen perquè no ens falti de res.) 

I s’ha posat en evidència que les institucions públiques i els polítics haurien de dotar de molts més equipaments i de molts més recursos tot el que té a veure amb el puntal de la salut. Inclosos més recursos per a la investigació mèdica i científica de la qual també depenen noves vacunes i medicaments que ens protegeixin. Ara ho sabem més que mai.

Em pregunto si algun dia els polítics s’adonaran també que necessitem rescatar la cultura. Perquè la cultura també és la salut anímica i mental d’un poble, i la garantia d’una societat sana.mQuè hauríem fet tots aquests dies sense la cultura en aquest confinament? Algú s’adona d’això? 

Llibres que ens han acompanyat en moments de solitud i recolliment, llibres que teníem oblidats, o que no havíem tingut temps de llegir. Estones de tornar a jugar amb jocs o a llegir amb els nostres fills, de cuinar, de xerrar, de cantar o aplaudir amb els veïns entre balcons. Setmanes de re-inventar-nos cada dia. En aquests moments de reclusió forçada, la cultura ha estat precisament, un dels millors bàlsams per a tantíssima gent confinada a casa. Un medicament lenitiu per a l’esperit. Hem tornat a estar amb nosaltres mateixos i la gent que ens importa, hem tornat a la introspecció i per tant, també hem tornat a consumir cultura: cultura audiovisual que no només ens han ofert les plataformes de televisió amb cinema i sèries. També valorar la gran mobilització i esforços que llibreries i llibreters o biblioteques han fet per seguir oferint lectures als usuaris, museus amb visites virtuals online, actors i actrius interpretant vídeos o llegint poesia, editorials i teatres que ens han ofert textos teatrals, llibres o audiollibres o obres de teatre en obert, ofertes de música, òpera, o infinitat d’altres iniciatives de plataformes, entitats, personalitats i gent del món de la cultura amb iniciatives acompanyades de hahstags com #joemquedoacasa, #estalvioperlacultura, els #coronavirusplays, #actuacultura2%… etc etc ( i segur que em deixo algú perquè la voluntat de totes aquestes persones que treballen i vetllen per la cultura és ingent i generosa). 

Tothom ha fet un esforç perquè la cultura animi els esperits. Que ningú se n’oblidi quan tot això passi. La cultura és i serà sempre el nostre aire per a respirar en moments de tristesa, i la llum davant la incertesa, desesperació o pèrdues.

I ja que el meu espai és precisament de literatura infantil i juvenil, aquí van algunes novetats que potser us inspiren noves lectures confinades. Trio aquests dos llibres per arrodonir el meu article de reflexió d’avui, perquè es tracta de dos “clàssics” en diferents aspectes. 

El primer perquè es tracta d’una nova versió de Les aventures d’Ulisses, d’Homer, aquesta gran meravella de la literatura de tots els temps. Una versió reduïda per a tot tipus de públics i per als nostres fills adolescents lectors avesats. Cosa que és fantàstica perquè ens apropa un llibre importantíssim de la literatura universal i també és una bona manera d’adquirir coneixement sobre l’imaginari d’arquetips, figures mitològiques i grans herois grecs. Edicions del Cal·lígraf ens ofereix, en aquesta edició, una actualització de la traducció de Carles Riba, acompanyada de les sempre exquisides il·lustracions de Dani Torrent, precisament renét del poeta.

books119

I el segon llibre que menciono avui, ens ve de la mà de l’editorial La Galera: una nova edició d’aquest passat març, del recull de contes infantils de la Mercè Rodoreda, La noieta daurada i altres contes. El llenguatge i l’estil són elevats, ja us aviso, però precisament per això, també enriquidor. El podeu oferir a lectors o lectores una mica “exquisits”. O millor: per a nosaltres mateixos. Perquè hem de celebrar tenir a una gran com la Rodoreda a la literatura juvenil, per conèixer una faceta claríssimament poc coneguda de l’escriptora. 

9788424666873 imatge portada llibre detall 9788424666873

Sí, estem en un Sant Jordi ben estrany, inaudit, inesperat i que s’haurà de reinventar en una nova data encara incerta pel que diuen. Submergits en aquesta crisi sanitària mundial, prego perquè tots i totes estigueu bé. I perquè ben aviat ho puguem celebrar tots plegats amb unes bones abraçades. 

Els anys que ens han de venir amb els nostres fills i néts recordarem que vam viure un any 2020 molt difícil. I aquí deixo anar el meu desig tancat en una ampolla de vidre al mar imaginari de metre i mig que ara ens separa: fora bo i m’agradaria recordar aquest Sant Jordi i, sobretot, aquest confinament amb llibres, també… com una gran pandèmia de la lectura que acabi, sis plau, amb un bon rescat del vaixell de la cultura. 

Potser entre tots farem possible aturar aquest maleït virus, i escampar el virus de la lectura, de l’amor i la fraternitat, vetllant perquè també sigui la gran pandèmia llibresca i cultural del segle XXI.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat