"Totes les famílies felices s'assemblen; les dissortades ho són cadascuna a la seva manera" escriu Lev Tolstoi a Anna Karènina. La família Dalí-Domènech va ser tan feliç com dissortada amb secrets, suïcidis, morts prematures, idees polítiques, una vocació artística, un paradís de felicitat, el surrealisme, un amor que portaran mals de cap, baralles familiars, desheretaments, una guerra,... tots aquests ingredients formen part de la història d'aquesta família empordanesa que ha resseguit la historiadora de l'art i doctora en Humanitats Mariona Seguranyes Bolaños a Els Dalí de Figueres. La família, l'Empordà i l'art (Viena Edicions) i que complementa una exposició fruit de quatre anys d'investigació i que ella mateixa comissaria i que es podrà veure al Museu de l'Empordà, a Figueres, fins al 4 de novembre, i on s’exposen 135 peces entres les quals hi ha 13 olis, 27 dibuixos i 62 documents originals -manuscrits, cartes i fotografies. Seguranyes, que ja va editar fa sis anys Salvador Dalí vist per la seva germana, d'Anna Maria Dalí, s'enfronta als enigmes d'una família que va ser clau per la vocació artística del jove Dalí.

Salvador Dalí Cusí, el notari

Salvador Dalí Cusí (Arxiu Particular)

Salvador Dalí i Cusí cap a 1902/ Arxiu particular

La figura paterna és decisiva i té una enorme influència en la vida i l'obra del seu fill. Seguranyes li dedica pràcticament la meitat del llibre. Salvador Dalí i Cusí era fill de Galo Dalí, un mariner (o contrabandista) esdevingut fabricant de taps de Cadaqués enriquit i traslladatia Barcelona i que va perdre-ho tot, fins i tot el senderi, en el crack borsari que descriu Narcís Oller a La febre d'or. De fet, és probable que el novel·lista s'inspirés en Gal Dalí pel seu protagonista Gil Foix. Després del suïcidi del pare va ser acollit per l'advocat i polític Josep Maria Serraclara, una influència decisiva en el seu pensament laic i progressista. A la Universitat va fer amistat amb dos joves també republicans, Amadeu Hurtado i Pere Coromines, amb els qui viuria de primera mà els fets del Procés de Montjuïc, on el segon seria jutjat amb petició de pena de mort inclosa.

Després d'aquest avís terrible per a tota una generació i amb molts entrebancs derivats de la seva personalitat política, Salvador Dalí va obtenir la plaça de notari a Figueres, on Dalí va sintonitzar amb els homes més destacats del republicanisme federal, que tanta influència tenia a capital empordanesa. Lliurepensador, amant de la sardana i esperantista, la tertúlia del cafè del Casino Sport va ser el seu lloc predilecte. En aquest sentit, Josep Pla ja deia que alguns dels "números" més reeixits del pintor bevien d'aquestes tertúlies paternes. Però, el notari Dalí no es va dedicar a fer diners i viure de la seva professió, sinó que va defensar sempre el que creia, i en aquesta obstinació per la defensa del que ell creia just cal entendre un episodi que Seguranyes ressegueix: la denúncia plantejada poc abans de la Dictadura de Primo de Rivera per coacció electoral durant una jornada de votacions a la població de Boadella d'Empordà. L'enfrontament contra les forces d'ordres en conveniència amb el candidat monàrquic el situa al punt de mira de les autoritats, que l'acusen de separatista, i porten a la detenció del seu fill -amic de Jaume "Met" Miravitlles i tinguts per revolucionaris-, per aconseguir que l'obstinat progenitor deixés estar l'assumpte.

Com posa de manifest el llibre, el notari és un pare especialment preocupat per l'educació dels seus fills Salvador i Anna Maria, que en el cas del primer suposa l'ensenyament artístic sota la disciplina de bons mestres, com el pintor Juan Núñez, professor de dibuix de l'Institut de Figueres, personatge clau pel trasllat a Madrid del futur pintor. El suport de patriarca és incondicional i els primers èxits i les primeres exposicions fan exultar el notari, que inaugura un àlbum de retalls i documents sobre el seu fill, en què s'entreveu la seva mà en l'ascens del jove Dalí. Els Dalí formen un equip al servei de l'artista.

Una família marcada per la mort

Salvador Dalí Cusí i Felipa Domènech (Arxiu Particular)

Els pares del pintor, Felipa Domènech i Salvador Dalí i Cusí poc abans de casar-se/ Arxiu particular

Malgrat la felicitat de família Dalí, que estiueja a Cadaqués on creen una mena un "refugi espiritual" al Llaner, amb una important presència femenina que envolta el petit Salvador -l'àvia materna, Anna Maria Ferrés, la mare, Felipa Domènech, la tieta Caterina i la germana, Anna Maria- la mort és una presència constant. Salvador Dalí i Cusí i Felipa Domènech s'havien casat el 29 de desembre de 1900 i nou mesos després, aproximadament, naixia el seu primer fill, Salvador Dalí i Domènech, que moriria prematurament abans de fer els dos anys. La tristor en què va sumir la família aquella mort i el fet que el futur artista nasqués nou mesos -l'11 de maig de 1904- després per substituir l'absència d'aquell germà, aquell primer Salvador, mort, van ser molt presents a l'obra de Dalí, tant pictòrica com escrita. No serà l'única tragèdia que viurà la família. El 6 de desembre de 1921 mor la mare, Felipa, en plena operació de càncer d'úter. Aquella desaparició és un cop difícil de superar pels joves Salvador i Anna Maria, nascuda l'any 1906. El lloc de la mare va ser substituït, potser fruit d'un pacte entre germanes com apunta l'autora i sense que la interessada hi tingués ni veu ni vot, per la seva germana Catalina. Fins la seva mort la tieta serà una presència callada i constant, còmplice dels seus nebots-fillastres, i testimoni de les tempestes familiars que patirà la casa. L'àvia també serà una figura decisiva pels néts i un estímul per la seva creativitat. Molt afectada per la mort de la seva filla, s'anirà apagant fins a la mort, tot mormolant: "El meu nét és a Madrid. El meu nét serà un gran pintor. El millor pintor català".

Anna Maria i Salvador, els anys feliços

Els Dalí amb un grup d'amics, entre ells, Federico García Lorca (Arxiu particular)

D'esquerra a dreta, asseguts, Anna Maria i Salvador Dalí, i Regino Sainz de la Maza. Darrere el pintor, dret, Federico García Lorca agafant la mà de Rosa Maria Salleras, 1927 / Arxiu particular

Però, si hi ha una dona a la família Dalí que exerceix d'amiga, de model, de secretària, de musa, de confident de l'artista, aquesta és la seva germana Anna Maria. Ella arribarà com un regal de Reis pel seu germà i serà l'encarregada de conservar la memòria de la família, fins i tot quan les relacions es torcin. Salvador i Anna Maria són inseparables i viuen una infància feliç i ella, com el seu germà, rep una bona educació. Anna Maria acompanyarà al seu germà a Madrid, quan ingressi a la a la Residencia de Estudiantes, on coneix a dos joves de gran talent, com l'andalús Federico García Lorca i l'aragonès Luís Buñuel. Són uns anys feliços, plens de jocs, de records, de tardes d'estiu al Llaner, en que aviat s'hi afegeixen els amics de Salvador, com Lorca, amb qui la noia Dalí trava una amistat molt íntima, que s'estén a tota la família, inclús el pare, per a qui esdevé com un altre fill. El poeta passa la Setmana Santa de 1925 al Llaner, rep la visita dels intel·lectuals de l'Ateneu i fa una lectura de Mariana Pineda per als Dalí. Hi torna en una altra ocasió, l'any 1927. Anna Maria i Federico mantindran una entranyable amistat fins a l'assassinat del poeta, en les primeres setmanes de la guerra civil.

Un trencament surrealista

Els Dalí amb Gala (Arxiu Particular)

El pintor i Gala amb la família Dalí al Llaner. D'esquerra a Dreta, Gala, Salvador Dalí, Catalina Domènech, Salvador Dalí Cusí i Anna Maria Dalí, estiu del 1948/ Arxiu particular

"Parfois je crache par plaisir sur le portait de ma mère" aquest és el text que acompanya Le Sacré-Coeur, l'obra exposada a la galeria Goemans de París l'any 1929 que desencadena el trencament de l'artista amb la seva família. De fet, el món mític del Llaner es va començar a trencar l'estiu d'aquell any amb l'arribada a Cadaqués del grup surrealista format per René Magritte, la seva muller Georgette, Camille Goemans i la seva amiga Yvonne Bernad i Paul Élouard, la seva filla Célile i la seva dona, Gala. L'enamorament entre el pintor, inexpert en qüestions sexuals -i traumatitzat segons explicava, per les advertències paternes sobre malalties venèries-, i aquella dona més gran que ell, russa, casada i amb una filla, i que demostrava un comportament del tot censurable a ulls del notari, va produir el gran esquinçament familiar. L'exposició, amb aquelles paraules que ofenen greument el pare i la germana, suposa el trencament violent entre pare i fill, que és expulsat de casa seva i desheretat. 

Aquest trencament serà especialment dur per Anna Maria, que sent com Gala li ha pres el germà. La guerra civil serà un xoc duríssim per ella: el seu estimat Federico és assassinat, els milicians ocupen la notaria i la família pateix greus dificultats. A més, el desembre del 1938 Anna Maria és detingut pel comunista SIM (Servicio de Investigación Militar) acusada d'espia i tancada en presons i txeques d'on surt molt tocada psicològicament. Aquest fet i la necessitat de mantenir la notaria per sustentar la família faran que el vell republicà i anticlerical transmuti en un devot catòlic ferm defensor del franquisme. Entretant, Salvador Dalí és als Estats Units amb Gala, amb qui tornarà l'any 1948 en un intent de reconciliació familiar que esdevindrà impossible, tal com explica l'autora, quan la seva germana publiqui Salvador Dalí vist per la seva germana, en contraposició a La vida secreta de Salvador Dalí. A partir de llavors els dos germans estaran anys sense veure's, estimant-se en la distància, tot recordant el passat feliç a Cadaqués. La mort, a més, se'ls emportarà amb pocs mesos de diferència.

Els Dalí

Salvador Dalí amb la seva família quan acaba de tornar dels Estats Units. D'esquerra a dreta, Catalina Domènech, Salvador Dalí Cusí i el pintor. Al mig, Anna Maria Dalí, estiu del 1948/ Arxiu particular

Fotografia de portada: Salvador Dalí amb el seu pare i la seva germana quan retorna dels Estats Units, estiu del 1948. Fotografia de Batlles-Compte, dedicada per Salvador Dalí a la seva família/ Arxiu particular