La Sala Beckett celebra els seus 30 anys coincidint també amb el mateix aniversari de la mort del dramaturg irlandès Samuel Beckett. L'any 1989 l'autor de Esperant Godot moria a París mentre que la nova sala naixia a Barcelona. És per això que a la Beckett volen rebre homenatge a qui els hi va donar nom, un dels pares de la dramatúrgia contemporània. La nova temporada vol reflexionar entorn la idea de la mort i les seves diferents lectures, fent un parèntesi per presentar al públic quatre obres del mateix Beckett combinades amb la resta de la programació. Sota el nom de Memento Mori la Beckett presenta una temporada plena de dramatúrgies profundes, moltes d'elles inèdites, acompanyades dels usuals projectes paral·lels com els laboratoris de creació, el festival de poesia Alcools i les col·laboracions en projectes internacionals.

Memento Mori: la mort com a nexe d'unió a la temporada

Toni Casares, director de la Sala Beckett, ha presentat la temporada com una eina per a perdre el tabú i fer una anàlisi madura d'un fenomen intrínsec dins la naturalesa humana per poder apreciar la vida d'una altra manera. És per això que no s'ha volgut dividir la temporada en diferents cercles temàtics i fer que aquesta giri íntegrament al voltant de la idea de la mort.

El seguici d'obres, monòlegs, tallers i xerrades que compondran la temporada d'enguany s'inicia amb Ocaña Reina de las Ramblas, un homenatge a la vida i mort del conegut artista performer i queer dirigit per Marc Sambola. L'espectacle inicia així una temporada amb noms tan coneguts com Marc Rosich, Sergio Blanco, Llàtzer Garcia, Ada Vilaró, Berta Prieto i Lola Rosales, Marta Buchaca, Oriol Morales i Pujolar, Marcos Hourmann, Víctor Morilla i Alberto Sanjuan, Lara Díez, Àlex Rigola, Helena Tornero, Marc Crehuet, Dimitris Dimitriadis, Annie Ryan, Bàrbara Mestanza i Oriol Puig.

Una llarga llista de noms del món de la dramatúrgia on es troben reposicions com Una gossa en un descampat, reflexions personals com 360 grams on Ada Vilaró comparteix la seva experiència amb el càncer i posa en entredit els estàndards de la bellesa actual després de perdre un pit, comèdies com Fuck you modern family o Todo sobre mi abuela que mostren l'aposta de la sala a les creacions més joves, o el teatre documental amb Celebraré mi muerte i el debat sobre l'eutanàsia.

El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves, a la Beckett han volgut combatre l'estigma del suïcidi amb espectacles que apropin la seva realitat. El nou dramaturg Oriol Puig presentarà a Karaoke Eluisa una reunió de tres amics a un karaoke dies abans que un d'ells se suïcidi. La peça pertany al projecte internacional Extended Universe on participa la Sala Beckett juntament amb altres sales del Regne Unit, Dinamarca i Grècia. Una niña és una cosa a medio formar és l'adaptació d'un text Annie Ryen creat a partir de la novel·la d'Eimear McBride que s'endinsa dins el drama del suïcidi adolescent. Una peça dirigida per Juan Miranda i interpretada per Pía Laborde-Noguez.

Tres companyies residents per apropar la mort a l'espectador

Un exemple de la visió positiva que la sala vol fer de la mort és I aleshores... què?, escrita per Clàudia Cedó i interpretada per Les Bianchis vol apropar la idea de la mort als infants d'una manera tendra i sensible a través del teatre familiar. A aquesta companyia resident s'hi suma La Virguería amb Demà, on ens porten aquest text d'Helena Tornero. I, finalment, The Mamselles amb Todas las flores, un text de Bàrbara Mestanza que narra la història de dos joves: Davant l'apocalipsi i la fi del món dues noies tancades en un convent decideixen aprofitar les últimes hores de vida fent tot allò que no s'havien atrevit a fer fins aleshores. Aquesta temporada la Sala Beckett ha escollit com a autora resident a Denise Duncan, qui serà l'encarregada d'escriure una nova obre per la sala i treballarà com a dramaturga i assessora de l'equip artístic del teatre.

Trenta anys de la mort de Samuel Beckett

La Beckett trencarà el seu cicle Memento Mori per retre homenatge al dramaturg que va donar-li nom amb tres peces que busquen apropar la seva figura al públic català actual. L'homenatge començarà el 7, 8 i 9 de novembre amb Words and Music, una peça on Beckett va contraposar el seu text amb els sons del músic Morton Feldman. Tot seguit aterrarà a la sala per primer cop una de les obres més representatives del dramaturg irlandès: Esperant a Godot ha sigut traduïda un altre cop al català de la mà de Josep Pedrals per renovar-la i obtenir la màxima qualitat interpretativa. Ferran Utzet dirigeix la peça interpretada per Nao Albert, Aitor Galisteo-Rocher, Blai Juanet i Pol López.

Del 12 de desembre al 4 de gener, Beckett's Ladies: passos, bressol, no jo, anar i tornar comptarà amb l'actuació de tres grans dones del teatre català actual: Sílvia Bel, Núria Iscla i Rosa Renom. Finalment, del 10 al 12 de gener, la Sala Gran acollirà Catàstrofes, un laboratori de creació a partir de fragments de les obres de Samuel Beckett que busca apropar-lo al públic més jove.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat