El nàufrag Robinson Crusoe, com recorda el president de la Casa dels Clàssics, Raül Garrigasait, construeix un món nou a partir de tot allò que ha pogut salvar del vell. En temps de desconfinament i avenços cap a la nova normalitat, els paral·lelismes són inquietants i les peripècies del personatge creat per Daniel Defoe, més actuals que mai. Aprofitant aquest desgel després de l'aturada editorial que va comportar l'estat d'alarma, La Casa dels Clàssics ha presentat avui el nou volum de la biblioteca Bernat Metge Universal, Robinson Crusoe de Daniel Defoe, amb traducció d'Esther Tallada i pròleg de l'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol.

Traduïda anteriorment al català per Josep Carner i Joan Fontcuberta, Garrigasait ha defensat la necessitat que cada generació tingui la seva traducció d'aquesta novel·la que va molt més enllà de l'aparent història –escrita en forma de falsa autobiografia i publicada per primera vegada l'any 1719– d'un nàufrag que passa gairebé trenta anys en una illa aparentment deserta del Carib, sinó que que planteja tots els grans dubtes morals, filosòfics, vitals i socials de la Modernitat. En aquest sentit, el president de la Casa dels Clàssics ha recordat que, com recorda Sánchez Piñol al pròleg, un clàssic "sempre és una metàfora de les nostres pròpies vides", però, els darrers esdeveniments li atorguen un nou valor, ja que pel prologuista, Robinson "no lluita per sobreviure, lluita per viure" en un combat que esdevé el símbol de la cultura sobre la natural i de la moral –la de la seva època, per descomptat i a llum del debat sobre el racisme, l'obra és controvertida–, però d'una moral que el fa home. Després de viure el confinament provocat per la pandèmia de coronavirus, "després de passar tants setmanes tancats a casa i de veure com s'esfumaven moltes coses que donàvem per fetes, la seva solitud i les seves reflexions sobre la justícia i la civilització ens poden semblar més properes que mai", assegura el president de la Casa dels Clàassics.

Robinson Crusoe 1719 1st edition

Esther Tallada, reputada traductora de William Faulkner, s'enfronta en aquest cas a un nou registre, l'anglès del segle XVIII, traslladant al català la vivesa i la familiaritat coloquial de l'original. Per aconseguir-ho, ha hagut de documentar-se a bastantament amb especialistes en la marineria i autèntics capitans de vaixell, obviar termes anacrònics –referències a classes socials inexistents a l'època, al sistema mètric decimal–, però també descartant l'arcaisme, sense perdre l'exotisme i el regust d'un temps. En aquest sentit, un dels dubtes era com descriure Divendres, l'indígena que Crusoe salva dels antropòfags i educa i bateja. A la novel·la, Crusoe s'hi refereix com "my man", que Tallada tradueix com a "macip", paraula polisèmica que podria descriure tan l'aprenent, com el servent. La parla de Divendres, també ha estat un dels esculls, evitant el llenguatge dels indis del Far West, però remarcant les dificultats a l'hora de construir les frases d'algú que apren la llengua. 

La Casa dels Clàssics ha aprofitat la presentació de la nova traducció de Robinson Crusoe per anunciar el nou lliurament de la Bernat Metge Universal: Una nova traducció de Crim i càstig, de Fiódor Dostoyevski, a cura de Miquel Cabal i amb pròleg de l'escriptor Francesc Serés.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat