Amb motiu del 140 aniversari del naixement de l’arquitecte Josep Maria Jujol, enguany s’exposen diferents reculls de l’obra d’un dels referents del modernisme català i autor de joies arquitectòniques com Can Negre o la Torre de la Creu, a Sant Joan Despí, o el Teatre Metropol, a Tarragona. El llegat de Jujol està considerat un dels patrimonis arquitectònics catalans més valuosos, a l’alçada de l’obra del mateix Gaudí amb qui va col·laborar estretament en múltiples projectes. Caracteritzat per una gran originalitat i una imaginació desbordant, Jujol  reviu la figura renaixentista del uomo universale, l’artista total: arquitecte, escultor, dibuixant, pintor, esgrafiador, decorador.

Segon projecte de la Casa Planells, de Josep Maria Jujol / ARXIU HISTÒRIC COAC

Segon projecte de la Casa Planells, de Josep Maria Jujol / ARXIU HISTÒRIC COAC

Dibuixos inacabats al COAC 

Fins al dia 7 de juliol encara es pot visitar al Col·legi d’arquitectes de Barcelona, COAC, un recull de dibuixos originals de Jujol. L’exposició, Jvjol i el dibuix, comissariada per Roger Subirà, mostra la producció gràfica de l’arquitecte a través de tres arguments: el dibuix com a eina d’aprenentatge, el dibuix casual o distret i el dibuix com a procés de projecte. Aquesta mirada transversal ens permet apreciar el talent incipient de Jujol en exercicis de dibuix i aquarel·les en la seva etapa escolar, com el d’una rosassa gòtica de la catedral de Notre Dame de París, fins a la seva maduresa com a arquitecte on assaja en esbossos la planta d’una de les seves obres cabdals: la Casa Planells. Altres dibuixos són els del Pavelló del Vestit de l'Exposició Universal de 1929, una dibuix a vista d’ocell i a mà alçada que delata una visió espaial extraordinària així com un sentit de l’equilibri i la proporció gairebé impossibles sense estris de suport en el dibuix. Com a denominador comú, els dibuixos que recull l’exposició no tenen aparentment la vocació d’ensenyar-se.  Són traços que formen part d’un procés que es mostra inacabat, en construcció. En aquest trànsit és precisament on resideix el valor del testimoni gràfic que se’ns presenta. A través dels dibuixos tenim l’oportunitat de recrear el geni enmig del seu procés creatiu. Tal i com ens assenyala un dels textos que acompanyen l’exposició, Jujol era capaç de pintar amb ambdues mans de forma simultània. Així doncs, les constants correccions, anotacions i modificacions que incorporen els plànols prenen un sentit absolutament orgànic. Som capaços d’identificar el resultat final de la curvatura d’un balcó mitjançant les múltiples comprovacions via prova i error amb el llapis. 

Aquarel·la de la rosassa de Notre Dame, etapa d'estudiant de Jujol/ARXIU HISTÒRIC COAC

Jujol segons Josep Llinàs

Paga la pena llegir amb atenció les cites que s’han extret de textos de Josep Llinàs, un dels millors arquitectes en actiu del panorama català i fins i tot internacional, i també una de les veus més autoritzades per parlar sobre Jujol atès que l’ha estudiat tant a nivell teòric com in situ per rehabilitar-lo. Conceptes que desenvolupa com el del procés, la conversa amb el temps, el passatemps, la interacció amb el pensament, la manualitat, el temps del dibuix... Ens orienten millor a entendre l’imaginari delirant i excepcional de l’arquitectura de Jujol, no només transmesa amb el dibuix sinó més aviat conformada a partir de la seva pròpia acció. 

Gaudí i Jujol, junts de nou al Palau Güell

En el mateix marc de l’Any Jujol 140, aquesta setmana també s’ha inaugurat al Palau Güell l’exposició Jujol, l’arquitectura del colorLa mostra, conformada per 58 peces, és un recull eclèctic i heterogeni de dibuix, pintura, arquitectura, escultura, disseny de mobiliari i disseny gràfic. Aquesta multiplicitat constitueix un testimoni fidedigne de les diverses ocupacions de Jujol al llarg de la seva vida i del seu talent per abordar-les totes elles. 

josep maria jujol aj st joan d'espi

Un repàs per la vida de Jujol

Sota la bellesa de les costelles de la coberta del Palau Güell, és possible observar projectes de la seva etapa universitària a més del seu expedient acadèmic, esbossos amb fang, làmpades, canelobres, cartells, un revister, una taula, o plànols de Can Negre. La majoria de peces han estat cedides des de diferents indrets del Camp de Tarragona, lloc de procedència de Jujol i enclavament fonamental per comprendre les reminiscències naturals presents en la seva arquitectura i la seva paleta personal de colors. Sobre aquest últim aspecte versa gran part de l’exposició. Diferents textos i audiovisuals amb el testimoni d’un dels fills de Jujol i del director de la Càtedra Gaudí, Juan José Lahuerta, remeten la importància del cromatisme en l’obra de l’arquitecte. Els colors com a protagonistes: llampants, provocatius, cridaners i combinats de forma desacomplexada. La vitalitat en l’arquitectura jujoliana hi és present a tots els efectes, no només en la policromia. Jujol reinterpreta els materials tradicionals i força les formes amb concavitats i convexitats impossibles, conjuga diferents escales amb elements d’arquitectura en mobiliari i viceversa i assaja noves composicions en façana a partir de reixes o baranes que per si soles representen autèntiques obres de poesia en ferro.

Casa Planells de Josep Maria Jujol

Jujol, on la vida esclata

L’obra de Jujol, sovint ignorada, és un esclat de vida i de creativitat desfermada. Indiferentment de la mida o del pressupost del projecte, el segell jujolià es fa present amb un simple cop d’ull per la singularitat i el vigor de la seva arquitectura. Una personalitat artística única amb una mirada fascinant, tant de la localitat més rural com de l’abstracció més onírica. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat