"La història de la Revista de Catalunya és la història del nostre país, Catalunya, i, també, la de les terres de parla catalanovalenciana. És a dir, des de fa una mica més d'un segle, la història de la revista fundada per Antoni Rovira i Virgili és un reflex clar de la inestabilitat, les persecucions i les posteriors restauracions que ha patit el poble de Catalunya i les seves institucions: protestes, tancaments de caixes, guerres, exilis, dictadures, època republicana, èpoques democràtiques..." aquesta reflexió de Jordi Manent i Tomàs, sotsdirector de la revista, obre el dossier central del número 300 de la Revista de Catalunya. Uns 300 números des que Max Cahner i Albert Manent van impulsar la nova etapa de la històrica capçalera fundada l'any 1924 pel periodista, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, que l'any 1912 ja havia fundat una publicació amb aquest nom.

1r número Revista Catalunya 1986

Número 1 de la nova etapa de Revista de Catalunya, que arriba als 300 números.

Resseguir les diferents etapes de la publicació, a través del quadre de directors i responsables de la revista en les diferents etapes que inclou el dossier, és resseguir els noms més destacats de la cultura catalana del segle XX: a més de Rovira, Ferran Soldevila, JV Foix, Armand Obiols, Pompeu Fabra, Josep Pous i Pagès, Ventura Gassol, Carles RibaJaume Serra i Húnter, Antoni M. Sbert, Cahner, Manent, Joan Triadú, Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Joaquim Molas,... I, com escriu Manent, les viscissituts de la revista són un reflex de la història. Fundada durant la dictadura de Primo de Rivera com a publicació de reflexió i resistència cultural, va deixar d'aparèixer en períodes en que Rovira feia més explícit el seu compromís política i, especialment, arrel de la etapa de repressió després dels Fets del 6 d'octubre del 34 per reaparèixer durant la Guerra Civil, sota l'empara de la Institució de la Lletres Catalanes, i durant l'exili, des de París, Mèxic D.F. o Sao Paulo.

L'any 1986, amb la represa democràtica i l'autonomia, la Revista de Catalunya va renèixer sota el patronatge de la Fundació Revista de Catalunya, i amb un consell editorial fundat per Cahner, Joan Guitart, Albert Manent, Josep Maria Puig i Salellas, Martí de Riquer, Teresa Rovira -filla i hereva d'Antoni Rovira i Virgili- Josep Maria Sans Travé, Jaume Sobrequés i Miquel Taradell. El disseny interior i de la portada va ser a càrrec de Jose Palàcios. Després de Cahner van dirigir la revista, Manent, Jordi Amat, Jordi Manent i Josep Maria Roig i Rosich

Número Extraordinari de la Revista de Catalunya ArticulacióNúmero Extraordinari Revista de Catalunya - Prat de la Riba

Números extraordinaris dedicats a La nova articulació catalano-valenciana-balear i al centenari de la mort de Prat de la Riba

Actualment, la revista està dirigida per l'advocat, editor i actual diputat de JuntsxCatalunya Quim Torra, mentre que l'enginyer, expolític i vicepresident d'Òmnium Joan Vallvé president el patronat de la Fundació. Per celebrar els 300 números, Revista de Catalunya estrena nou disseny de portada de la revista, de caràcter trimestral. A més, també ha iniciat el redisseny dels números extraordinaris dedicats a la nova articulació catalano-valenciana-balear i al centenari de la mort d'Enric Prat de la Riba, reconvertits en en llibres de la col·lecció Edicions de la Revista de Catalunya, ha impulsat la seva presència a les xarxes socials i treballa per aconseguir que es compleixi un dels projectes més ambicionats de la Revista, l'edició, tant en paper com en digital, dels índex complets de les dues etapes de la Revista de Catalunya, una eina imprescindible per a historiadors, estudiosos i literats que, alhora, permet demostrar el potencial cultural de la publicació. Com escriu Torra, "compromesos amb el país, les seves institucions i el seu ahel de llibertat i de República, la Revista de Catalunya és més viva que mai, més necessària que mai i ens agradaria que fos més llegida que mai. Benvolgut lector, el nostre compromís es manté intacte i ens agradaria pensar que som allà on hauria volgut que fóssim el nostre fundador, Antoni Rovira i Virgili".

El número 300, a més del dossier dedicat a la història de la publicació -que inclou textos històrics seleccionats dels seus directors difunts i reflexions per l'ocasió dels directors de les darreres etapes- incorpora articles de Vicenç Villatoro, Lluís Duran, Frederic Ribas, Salvador Domènech, Josep Lluís Martín Berbois i Joan Proubasta, a més d'un text inèdit de JV Foix sobre Josep Pla de l'any 1953, presentat per Xavier Pla i l'habitual espai de llibres, amb comentaris i ressenyes de les darreres novetats literàries.