La Catedral d'Urgell té l'honor de ser l'única seu romànica de Catalunya, testimoni quasi mític d'un temps de bisbes emprenedors i de nobles guerrers –no sempre ben avinguts–, de lluites constants amb els sarraïns i de temor a l'arribada del nou mil·lenni i la fi del món. Passejant pel seu claustre, amb capitells plens de bèsties fantàstiques, harpies, grius, lleons alats, i figures humanes en constant moviment i lluita amb diables i altres monstres, un es pot imaginar aquell temps fundacional només viu en les novel·les històriques i els documents erudits. Però, hi ha uns dies a l'any que el claustre es torna a omplir d'espases, cotes de malla, túniques, mitres, creus, llances i bàculs. Són els dies d'agost en què la catedral acull el Retaule de Sant Ermengol, l'espectacle teatral de llum i so creat pel polifacètic activista i escriptor Esteve Albert, nascut a Dosrius, al Maresme, l'any 1914 però estretament vinculat a Andorra, on va morir el 1995.

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Un dels capitells del caustre de la Seu d'Urgell/Wayra Ficapal

Hem quedat amb Jesús Galindo Ortego, que durant tot l'any és veterinari a Andorra però que durant aquests dies es converteix en el Comte de Barcelona. Presideix el Patronat del Retaule de Sant Ermengol, encarregat d'organitzar l'espectacle, i confessa que per culpa del Retaule ha acabat estudiant comunicació audiovisual. "Poder situar i conèixer la nostra història i identitat en un escenari natural sembla impossible però és brutal", assegura sobre l'obra que durant una setmana a l'any s'interpreta en els escenaris reals del claustre de la catedral, amb un estol d'una norantena d'actors, tots amateurs, que després d'una setmana d'assaig i una d'interpretacions, tanquen les representacions al voltant d'un dinar de germanor. Homes i dones de totes les edats, des d'octogenaris a un bebè de pocs mesos, i de diverses generacions participen a la representació, que acull notaris, directors d'escola, mestresses de casa, electricistes, jubilats...

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Jesús Galindo Llangort, un dels impulsors del Retaule l'any 1957, preparat per interpretar el bisbe Sal·la/Wayra Ficapal

De fet, el mateix Galindo ens explica que "ha mamat Retaule des de petit". I és que el seu pare, el doctor Jesús Galindo Llangort, de professió ginecòleg i que aquesta nit interpreta el bisbe Sal·la, ja el portava de petit, per interpretar el comte Ermengol petit. Galindo pare va ser un dels joves de la Seu, vinculats a la Radio Juventut Seo de Urgel, amb qui Esteve Albert –que ja havia impulsat el pioner pessebre vivent d'Engordany– va endegar l'any 1957 un retaule en forma de quadres escènics sobre la vida del patró de la diòcesi. El bisbe i sant Ermengol, nat a Ayguatèbia, fill dels comtes de Conflent i nebot del bisbe Sal·la, va accedir a l'episcopat d'Urgell l'any 1010 i de seguida va destacar com a hàbil governant i defensor dels interessos del bisbat. A més de tenir un paper polític de primera magnitud en relació al comtat d'Urgell, va dotar amb el seu propi patrimoni la canònica que va crear per tornar a reunir els canonges en vida comunal i allunyar-los del poder dels nobles, va defensar en judicis i plets els drets i terres del bisbat d'Urgell i va construir carreteres i ponts. Precisament visitant les obres d'un dels seus ponts sobre el Segre, a Bar, va caure de la bastida i es va matar. Les aigües van portar el seu cos a la Seu i en arribar van començar a repicar les campanes. No va ser l'únic miracle que se li atribueix. La veneració de les seves relíquies i les rogatives dels seus fidels van fer ploure en una època d'especial sequera.

 Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Vestuari del Retaule/Wayra Ficapal

Tot això és el que podem veure en les diferents escenes del Retaule de Sant Ermengol, que enguany ha estrenat com a novetats l'ús de micròfons per als principals actors i la recuperació de les velles d'Ayguatèbia, tres dones del segle XX del poble natal del sant patró urgellenc que serveixen per fer avançar la història i ajudar al públic a entendre millor la funció, tal com explica el director del RetauleXavier Piguillem, que recorda que aquest recurs ja es va utilitzar entre el 1957 i el 1975, per teatralitzar l'obra sense perdre l'essència de retaule.

El Retaule de Sant Ermengol, iniciat l'any 1957, ha tingut diverses etapes. Després de l'impuls inicial, que va convertir-lo en un esdeveniment de referència en l'incipient turisme dels anys seixanta, premiat fins i tot per la Diputació de Lleida, l'any 1975 l'esgotament i l'inici d'una nova etapa al país va fer que actors i Patronat suspenguessin les representacions, i no es tornés a reprendre fins deu anys després. Una dècada després, les obres de la catedral van fer impossible, de nou, la representació, que es va recuperar definitivament l'any 2004 i fins avui, quan s'acaba de celebrar la 46a edició amb pràcticament un miler d'espectadors al llarg dels set dies de representacions. Com expliquen Galindo i Piguillem, pocs canvis s'han fet al text respecte a l'original d'Albert. Només s'han retocat alguns passatges i s'han agilitzat els canvis entre quadres. Precisament, aquesta estructura escènica fa que a vegades el públic es lamenti d'una certa lentitud a les enquestes que, una vegada acabat l'espectacle, la companyia encara té esma de fer.

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Laura de Castellet, que interpreta el Cant de la Sibil·la, fa temps per sortir a escena/Wayra Ficapal

Una hora abans de la representació van arribant els actors. Tots passen pels "vestuaris", un parell de sales que guarden el vestuari i l'attrezzo i on els actors es canvien, sota la direcció de l'Antonieta Solé, que va arribar al Retaule l'any 2004. Ella és l'encarregada que tothom s'abilli de bisbe, canonge, comtessa, monjo, vella o poble, alguns amb diversos papers al llarg de l'obra, i, sobretot que ningú surti a escena amb ulleres, rellotges ni ungles pintades. A ella mateixa la veurem durant la representació fent de dona del poble. "Tots som amateurs. Si hi ha algun error, com que el públic no és el mateix, mira..." riu l'Antonieta. Les errades dels actors no són el pitjor, "la pluja és el pitjor enemic del Retaule" ens explica aquesta dona enèrgica i decidida. El motiu és clar: la incertesa climàtica impedeix que, com es feia abans, s'organitzin autocars i grups per anar a veure el Retaule. Si plou i l'espectacle no es pot fer i s'han de tornar els diners de les entrades. Sobre les inclemències del temps Solé té una anècdota impagable: durant una representació amb el president Jordi Pujol i la seva dona asseguts a primera fila, l'escena de la pluja miraculosa va acabar amb un diluvi real espectacular.

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Miracle de la pluja/Wayra Ficapal

Mentre el Sant Ermengol i la resta d'actors principals fan els darrers assajos, repassen els darrers detalls o escalfen la veu, alguns dels que anomenaríem secundaris, s'esperen encuriosits esperant que comenci. D'altres fan petar la xerrada, miren per darrera vegada el mòbil o fan feina amb l'ordinador. Alguns d'ells ens expliquen que s'hi van apuntar perquè faltava gent o perquè un amic els va convèncer, i ara, formen part de l'estol de canonges, que en un moment determinat s'ha de comptar, perquè en siguin, efectivament 12. "Aquest any no pararem ni un dia si la previsió del temps de TV3 l'encerta" assegura una veu. Serà així. Fins i tot l'únic dia de pluja que ha registrat la Seu serà possible sortir a escena.

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Tot a punt per sortir a escena. Abans, es compten quants canonges hi ha/Wayra Ficapal

Són quarts de deu tocades, falta poc perquè entrin els espectadors i el director dona les últimes indicacions al repartiment. "Quan s'acabin les escenes, quedeu-vos quiets. Que no es mogui ningú" els diu, entre altres qüestions tècniques. Prop d'on els actors formen rotllana al voltant del director, s'esperen les torxes de l'escena final que avui dia són de leds, per evitar que el claustre, restaurat no fa pas gaire, es fumi. Després de les darreres indicacions, com un equip de futbol, el grup s'aplega al voltant del director, s'abraça i s'anima al crit de "1, 2, 3, molta merda!".

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Un monjo interpreta la vida de Sant Ermengol des de dalt d'una de les torres/Wayra Ficapal

El públic ocupa l'espai central del claustre. Tot està a punt perquè comenci l'espectacle. Entre els qui avui han vingut a veure el Retaule, dues religioses vestides quasi com a l'època del bisbe Ermengol destaquen sobre la gent del país, turistes que han vingut a l'Urgellet i Andorra i familiars dels actors. Quan hagi començat, rere la torre des d'on un monjo narrarà de forma cantada la història d'Ermengol, bisbe d'Urgell, hi passarà una estrella fugaç perfectament visible. Som en temps de Perseides, de llàgrimes de Sant Llorenç. Però ara, quan s'apaguin els llums i la música d'aires medievals que acompanya l'espera, veurem la vida i miracles d'un altre sant.

Retaule de Sant Ermengol. Wayra Ficapal

Panoràmica del Retaule/Wayra Ficapal

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Tornar a la Seu d'Urgell Wayra Ficapal
Cartes de l'Urgellet

Tornar a la Seu d'Urgell

Wayra Ficapal