El 2017 es va commemorar el 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch, i els 100 anys del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya, després de la mort d'Enric Prat de la Riba. Aprofitant l'ocasió de l'Any Puig i Cadafalch, Mataró i Barcelona, dues ciutats vinculades a la biografia i l'obra de l'arquitecte, polític i historiador de l'art, ofereixen sengles exposicions dedicades a aquest personatge polièdric.

MHC: totes les cares d'un personatge polifacètic

Fruït de la col·laboració amb l'Arxiu Nacional de Catalunya, que des de 2006 custodia el fons personal de l'arquitecte, el Museu d'Història de Catalunya acull fins al 15 d'abril 'Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya', comissariada per Mireia Freixa i Eduard Riu-Barrera. Una mostra que vol, segons aquest darrer, acostar-se a Puig com a "persona polièdrica en tota la seva extensió"  és a dir, més enllà de la seva obra com a arquitecte i historiador de l'art, es pretén destacar les seves contribucions a l'arqueologia i l'urbanisme, la seva dedicació política, periodística i la seva acció de govern. Fins i tot, com a arquitecte "que va més enllà del Modernisme i a qui situar com un arquitecte modern, que assimila totes les novetats del seu temps". El títol, "arquitecte de Catalunya", vol posar l'èmfasi en la seva vida professional, però també en la seva activitat destacada per aixecar un país modern i obert al món.

Exposició Puig i Cadafalch - MHC

Imatge de l'exposició, amb la mostra de fotografies, gravats, dibuixos i caricatures - MHC.

La mostra està articulada en set àmbits biogràfics, on es perfilen i combinen les diferents facetes de la seva biografia, que ofereixen un resum d'una vida intensa i rica, plena de moments àlgids, però també marcada pels temps convulsos que li va tocar viure. Així, el recorregut s'inicia per un preàmbul que recull la seva imatge en fotografies, escultures, dibuixos i caricatures -aquestes, especialment escruixidores- i de seguida s'inicia la biografia pròpiament dita, amb els seus orígens a Mataró -ciutat on ha deixat diversos testimonis de la seva obra, com al Casa Coll i Regàs o la botiga La Confiança i de la qual va ser arquitecte municipal-, els seus estudis i la seva prematura vinculació amb el catalanisme i el seu trasllat a Barcelona, on gràcies al matrimoni amb Dolors Macià Monserdà, filla del joier Josep Macià i l'escriptora Dolors Monserdà, s'introduirà ràpidament als nuclis culturals de la capital. Com destaca Riu, no debades, la cerveseria que vol ser l'espai de la modernitat artística de la ciutat, Els Quatre Gats, s'obre als baixos de la Casa Martí, obra d'un jove Puig i Cadafalch. 

L'ascensió de l'arquitecte, no només està vinculada a la seva faceta professional, sinó que també va aparellada a la seva activat política, com a regidor de Barcelona i diputat a Corts, urbanística -on va impulsar plans de renovació de la circulació i el clavegueram-, com a historiador i arqueòleg -intervenint en la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans i en l'impuls de les excavacions d'Empúries- en uns anys marcats per la construcció de les seves obres més emblemàtiques: la Casa Garí, d'Argentona, la Casa Amatller, la Casa Macaya o la Casa Terradas, anomenada Casa de les Punxes. Unes obres que ocupen diverses taules -una per obra- i on es poden observar els projectes plànols originals, el resultat final de l'època i l'estat actual. Alguns d'ells, malauradament desapareguts, com la Casa Trinxet, demolida l'any 1967, i que com assegura el comissari de la mostra, va generar una indignació que va servir d'inici de la recuperació de l'obra de Puig, amb una exposició al Col·legi d'Arquitectes i una conferència d'Alexandre Cirici Pellicer.

Palau de la Pau de la Haia. Expo Puig i Cadafalch - MHC

Projecte de Palau de la Pau/MHC.

D'aquests anys, entre 1898 i 1917, Eduard Riu destaca, per poc conegut, el projecte del Palau de la Pau de la Haia, als Països Baixos, que envia al concurs internacional celebrat l'any 1906, impulsat per la Fundació Carnegie, i que s'ha localitzat al fons Puig i Cadafalch de l'ANC. Un arxiu on el molt meticulós arquitecte va guardar des dels primers esborranys com a estudiant als papers de publicitat que rebia com a arquitecte, passant pels violents anònims de caire polític que rebrà d'espanyolistes i obreristes, durant els anys de president de la Mancomunitat de Catalunya. 

Despatx Puig i Cadafalch - MHC

Despatx-estudi de Puig i Cadafalch/MHC

Un dels espais més espectaculars de la mostra -molt rica en objectes, documents i materials de gran interès- és la presència del seu despatx-estudi d'arquitecte, situat originalment a la casa familiar del carrer Provença, amb tots els objectes originals i documents que l'arquitecte utilitzava en el seu treball. La presidència de la Mancomunitat i el paper de Puig en els grans projectes de renovació educativa, cultural, d'infraestructures i serveis que aquesta va impulsar també tenen un paper destacat en l'exposició, amb un final abrupte pel cop d'estat de Primo de Rivera, que tot i el suport inicial l'obligarà a prendre el camí de l'exili, a més de l'abandó de projecte com el de l'Exposició del 1929. Tot i la intensa activitat política, l'activitat arquitetònica no la va deixar de banda, amb les cases Pich i Pon o Guarro, on s'hi deixen veure tant les novetats tècniques de l'època -com l'ús del formigó o la situació del pis principal dalt de tot de l'edifici-, com els canvis estilístics de la nova etapa. 

La llarga vida de Puig i Cadafalch va estar marcada pels drames i convulsions del segle XX, que va viure com a exiliat, primer per la dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, per l'esclat de la guerra civil i els primers del franquisme, que com documenta la mostra, li va prohibir l'exercici de l'arquitectura per una ordre oficial del 9 de juliol de 1942. Tot i que la mort li va arribar en un moment dramàtic per al país i la cultura catalana, en el qual va treballar per refundar i mantenir viu l'Institut d'Estudis Catalans, el prestigi internacional de l'arquitecte, arqueòleg i historiador de l'Art queda patent els doctorats honoris causa que rep de les Universitats de La Sorbona i de Barcelona, i els nombrosos cursos i conferències que imparteix en universitats estrangeres, com la Universitat de Harvard.

Mataró: una exposició de tesi

La historiadora Lucila Mallart, autora d'una tesi doctoral sobre Puig i Cadafalch a la Universitat de Notthingam, avisa d'entrada que l'exposició 'Josep Puig i Cadafalch. Visió, identitats i cosmopolitisme', que ha comissariat no té res a veure amb la mostra del Museu d'Història de Catalunya, ja que el que pretén és ser una exposició de tesi, multidisciplinària i a partir d'eixos temàtics, no de disciplines. És a dir, l'exposició, que es pot veure al Museu de Mataró-Can Serra fins l'1 d'abril, proposa un acostament a Puig i Cadafalch a través d'idees que es posen de relleu en les seves facetes d'arquitecte, de polític, d'arqueòleg i d'historiador de l'art.

Clavegueram Mataró Puig i Cadafalch- Museu de Mataró

Projecte de claveguerem per a Mataró/Museu de Mataró

També gràcies a materials inèdits de l'Arxiu Nacional de Catalunya, que Mallart ha pogut treballar, l'exposició permet acostar-se, en el primer àmbit, a la visió urbanística de Puig i Cadafalch, en un moment de transformació de les ciutats, d'obertura de carrers, de sanejament i higienisme, a nivell europeu. Per a Mallart, el projecte de clavegueram -iniciat amb la Memoria sobre el estado sanitario de la ciudad de Mataró, publicat amb el doctor Lluís Viladevall- posa de manifest la influència d'aquestes idees en un molt jove Puig i Cadafalch. De la mateixa manera cal entendre la implicació en la Reforma, és a dir, el projecte d'obertura de la Via Laietana, on va obrir un carrer -el del Dr. Joaquim Pou- per tal de connectar la nova via amb la façana de la catedral. Es tractava, com assenyala Mallart, que la ciutat fos un espai per veure i ser vist, on es pogués observat el passat, revaloritzat, de la ciutat i el futur que s'estava construint.

Expo Puig i Cadafalch - Museu de Mataró

Obres de l'obertura de Via Laietana/Museu de Mataró

La comissària també destaca l'obra de Puig i Cadafalch en el projecte d'Exposició, en principi d'Indústries Elèctriques prevista per 1917, que va impulsar amb articles a la premsa i des de l'Ajuntament de la ciutat, i que vinculava al projecte de la Lliga Regionalista, que vinculava el canvi de la ciutat en una autèntica capital política a l'èxit d'una exposició com la de 1888. L'any 1914, però, els objectius inicials han canviat, i l'Exposició passa a ser una mostra per exhibir les novetats i progressos d'Espanya, però com avisa Mallart evitant lectures presentistes, entès com una forma de demostrar el caràcter punter de la recerca a Catalunya.

Exposició Puig i Cadafalch - Museu de Mataró

Fitxa del Repertori Iconogràfic d'Espanya/Museu de Mataró

Puig i Cadafalch creia que "l'arquitectura també serveix per definir el caràcter dels pobles". En aquest sentit, les identitats arquitectòniques seran un pilar de la recerca de Puig i Cadafalch com a historiador de l'art, arqueòleg i arquitecte, i Puig impulsarà un projecte que, vinculat a l'Exposició i a l'ideari reformista de la Lliga, que pretén construir una nova Espanya des de Catalunya, pretén inventariar tot l'art espanyol -incloent-hi Portugal, la Catalunya Nord, el Nord d'Àfrica, Sud-Amèrica i Filipines- a través de fitxes fotogràfiques. 

Per últim, Mallart ha volgut destacar les relacions internacionals de Puig i Cadafalch i la seva recepció de les idees més avançades del seu moment. I ho fa, més enllà de la coneguda vinculació amb França -lloc de molts dels seus estudis i dels seus exilis- a través de la relació amb els Estats Units d'Amèrica, a través de Walter W. S. Cook, una referència de l'art medieval hispànic que visqué a Catalunya i aprengué el català; als Balcans, on va mantenir contacte amb el romanès Nicolae Iorga -un investigador i escriptor que, com Puig i Cadafalch tindria un paper polític rellevant al seu país-, i als països Escandinaus, on tingué com a corresponsal a Poul Norlund. A més, una de les curiositats que l'exposició vol posar en valor és el Puig i Cadafalch fotògraf, cedides per l'Ajuntament d'Argentona, i que permeten entrellaçar la seva vida familiar amb els seus interessos.

 

BIG 615300103112517 03
Exposicions La bombolla Sacharoff Xavier Carmaniu