Amb distància de seguretat, entrada esglaonada i tothom amb mascareta, molt lluny de les 4.000 persones que es van amuntegar el 25 d'abril de 1970 al vell Gran Price de Barcelona. Així s'ha commemorat aquest dilluns els 50 anys del Primer Festival de Poesia Catalana, conegut com a Price dels Poetes, que va reunir al voltant del ring de boxa i lluita lliure d'aquest edifici avui desaparegut (va ser construït el 1934 i enderrocat tres anys després d'aquest acte emblemàtic que n'ha mantingut la memòria), poetes com Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta, Francesc Vallverdú, Agustí Bartra i Joan Oliver. Ideat i impulsat pel metge i poeta Joan Colomines, va esdevenir una "alenada de llibertat" en el darrer tram de la dictadura franquista, tal com l'ha descrit Carme Sansa, una de les actrius que va actuar fa cinc dècades i que ha estat la mestra de cerimònies de l'acte d'homenatge, impulsat pel Memorial Democràtic i dirigit per Ona Balló i Manuel Guerrero, i celebrat al Teatre de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Brossa al Price del Poetes/Memorial Democràtic

Joan Brossa aclamat al Price dels Poetes/Memorial Democràtic

Un altre dels oradors, Carles Vallejo, president de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme, ha recordat que llavors era un jove treballador de la SEAT i militant de C.C.O.O. que va participar en el servei d'ordre i organització de la vetllada, que va aconseguir 142.800 pessetes de l'època pels presos polítics. "Ara sóc conscient de la transcendència cultural i política" de l'acte, ha assegurat Vallejo, que ha volgut destacar la tasca anònima però imprescindible dels vells treballadors del Gran Price, com el boxador retirat que feia tasques de neteja i que va amagar el material cinematogràfic amb el qual Pere Portabella va poder immortalitzar aquella vetllada. El poeta, traductor i home de teatre Feliu Formosa, que va participar en la direcció de l'acte "inoblidable", ha recordat els crits de "Llibertat!" de Joan Oliver i la presència d'una policia secreta a qui l'acte, autoritzat pel govern civil, "se'ls va escapar de les mans". De tota manera, Colomines i Oliver serien multats amb sengles 10.000 pessetes.



Les referències al context epidemiològic, social i polític han estat constants en els discursos dels qui hi van ser fa 50 anys. Formosa ha destacat que en aquest moment "de franquisme desencadenat i pandèmia inimaginable", som la gent els que hem de resoldre el problema, i el cineasta Pere Portabella ha assegurat que, lluny de la nostàlgia, el record del Price dels Poetes continua sent útil. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha reblat les analogies, recordant que tant ara fa cinc dècades com ara, hi ha presos polítics i exiliats pels quals continua sent vàlid el crit de llibertat.

Abans de passar al gruix de l'acte, on trenta poetes actuals encapçalats per Marta Pessarrodona –nexe d'unió entre el Price de fa 50 anys i aquest homenatge, que ha evocat els nervis de Ferrater i Espriu, que s'intercanviaven pastilles– han llegit els seus textos, s'ha emès la pel·lícula Poetes Catalans, del qual encara emociona sentir Pere Quart recitar les Corrandes d'exili, veure Agustí Bartra que justament acaba de tornar de la llarga expatriació o el tímid Espriu declamar que "anem tancant les portes a la por". Per no parlar de la murrieria de Joan Brossa, amb uns brevíssims versos dedicats als Mossos d'Esquadra, que llavors, com deia el poeta, prestaven "servei a la Diputació Provincial".

Jaume C. Pons Alorda recita un poema de Dolors Miquel a l'acte d'homenatge als 50 anys del Price dels Poetes/Ingrid Ferrer 

Jaume C. Pons Alorda recita un poema de Dolors Miquel a l'acte d'homenatge als 50 anys del Price dels Poetes/Ingrid Ferrer

Després d'obrir foc amb Pessarrodona i Blanca Llum Vidal, la nit ha continuat amb la gravetat i el compromís de Lluís Solà, que ha recitat un poema que els lectors i rapsodes han vingut a anomenar Pàtria, seguit d'un poeta jove com Martí Sales, que ha ofert un fragment de Cremallera, on es diu "serem el que nosaltres som", abans de donar pas a Juana Dolores Romero, que ha deixat el públic mut amb Cariàtida, quan ha exclamat que "per un anell de diamants trairia la meva nació", o els versos de Fisterra, de Pere Gimferrrer –absent, com Josep Piera i Dolors Miquel– que va llegir Sansa i que acaben assegurant, inquietants, "Si tots nosaltres som una mascara / no sabrem viure mai sense mascara, / no sabrem morir mai sense mascara, / no ens la llevarem mai!".

Joves com Josep PedralsMireia CalafellMíriam CanoMaria CabreraAnna Gual, Laia Carbonell, Pol Guasch o Eduard Escofett, es van combinar amb consagrats com Vicenç Altaió, Perejaume, Francesc Parcerisas o Antoni Clapés, en una llarga nit (pràcticament tres hores) que va cloure la irreverència arrelada en el clàssic de Pau Riba, l'evocació del retruny de Ferrater amb "La cançó de gosar poder", els clams de "llibertat" i un espontani que va arremetre contra les càmeres d'Isaki Lacuesta, hereu de Portabella en la gravació –ara sí, a plena llum i sense clandestinitat– de la nit dels poetes catalans

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat