El dispensari antituberculós de Josep Lluís Sert, juntament amb Joan Subirana i Josep Torrés Clavé, construït als anys 30, és un edifici considerat un Bé d’Interès Cultural Nacional (BCIN), una categoria de protecció legal dels béns que va atorgar-li la Generalitat l’any 1992. És un Monument històric perquè sintetitza arquitectònicament “els postulats i les esperances ideològiques que els membres del GATPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrès de l'Arquitectura Contemporània) havien formulat a nivell teòric”. 

A més a més del reconeixement com a edifici emblemàtic, rebre aquesta catalogació obliga a complir uns criteris d’intervenció en el monument. El Servei de Patrimoni Artístic, en l’expedient de declaració del dispensari com a BCIN, anuncia que l’edifici de Sert es pot recuperar, restaurar i valorar sempre i quan es tinguin en compte “les característiques arquitectòniques per tal de transmetre el llegat cultural en les millors condicions a les generacions futures, i gaudir-ne les presents”.

El dispensari Antituberculós és actualment el Centre d’Atenció Primària Dr. Lluís Sayé (EAP Raval Nord) i la seva estructura arquitectònica es manté intacta, tal com el servei de Patrimoni Monumental demanava fa 27 anys. L’any 1992 es va reformar per poder convertir l’espai en un CAP.

La Capella de la Misericòrdia: la poma de la discòrdia

Ara l’equip mèdic i part de la població del barri demanen amb urgència un nou emplaçament pel CAP al districte de la Ciutat Vella perquè el nombre d’usuaris ha augmentat i consideren que el centre actual no els pot abastir, no hi caben prou professionals ni hi ha espai per a zones especialitzades. El CAP té mancances funcionals. La gent del barri i els treballadors del CAP s’han plantat: demanen un nou emplaçament i volen que sigui la Capella de la Misericòrdia, al carrer dels Àngels per motius de proximitat i immediatesa.

Anys abans, durant el 2013, l’Ajuntament de Barcelona va cedir la Capella de la Misericòrdia al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per 30 anys. La cessió es va acordar en ple Municipal. Però davant les demandes del col·lectiu sanitari, el consistori i el Departament de Salut han plantejat la retirada de l’edifici al MACBA. Apel·len a la necessitat d’un espai sanitari i assenyalen que el museu, que durant aquests anys no ha fet cap obra a la capella per convertir-la en l’espai expositiu. El director del museu, Ferran Barenblit, però, ja ha explicat que és a finals del 2018 que s’havia de començar el procés de transformació de la capella en un segon espai habilitat per a la col·lecció del museu. Davant del debat pel futur de la parcel·la on se situa la capella de la Misericòrdia, s’han elaborat propostes i projectes arquitectònics que contemplen diferents possibilitats per emplaçar l’ampliació del MACBA i el nou CAP.

El projecte del Departament de Cultura

Amb la voluntat de mantenir la cessió, el MACBA i el Departament de Cultura han elaborat un projecte de reforma del Dispensari Antituberculós, l’actual CAP del Raval Nord. El document es presenta com un estudi que permeti avaluar la viabilitat de l’ampliació del centre tenint en compte les necessitats funcionals dels centre d’assistència primària i les directrius a seguir en tant que monument emblemàtic. La proposta gira entorn de l’augment de metres quadrats habilitats per a atendre els pacients. Consisteix en un nou edifici que connecti amb la part antiga dotant el centre de 1.745m2 més de nova construcció que redistribueixi la circulació actual i implanti 43 noves consultes al programa funcional del CAP. El nou volum, de tres plantes, acolliria zona d’urgències, consultes amb les corresponents sales d’espera, sales d’ús administratiu i banys. Així, l’actual dispensari substituiria les consultes per espais d’aules i formació, i quedarien vinculades a l’actual biblioteca i sala d’actes del CAP. L’estratègia de la proposta és sobretot innovadora respecte les anteriors perquè té en compte la qualificació urbanística de la zona que hauria d’ocupar el nou edifici. En el document es planteja l’intercanvi de metres quadrats no utilitzats per a la construcció de la Biblioteca de Blanquerna pels metres adjacents al dispensari, que estan destinats a parcs i jardins. CatSalut, però ho ha descartat justament perquè aquest intercanvi suposa una modificació del Pla General Municipal, una gestió burocràtica que implica un temps que el CAP no té.

CAP Lluís Sayé © Departament de Cultura de la Generalitat

El projecte del MACBA

A partir del 2015, amb l’entrada del nou director, Ferran Barenblit, el MACBA va encarrilar, de nou, els seus objectius cap a la reordenació i millora dels espais i els serveis del MACBA. I d’entre ells, la capella de la Misericòrdia havia de ser habilitada per a oferir un espai expositiu més del museu gràcies a la seva proximitat respecte l’edifici Meier. La proposta estava inclosa dins del Pla d’usos, que forma part del document Estratègia 2022, on s’hi recollia la intenció de connectar capella i museu a través del tractament de l’espai públic. El projecte del MACBA segons el document esmentat, hauria d’haver començat a desenvolupar-se a finals de l’any 2018 amb la presentació dels projectes candidats. Ara, al febrer de 2019 s’haurien d’haver exposat els projectes i iniciat el projecte bàsic d’execució a l’espai de l’actual capella.

A partir del juliol de 2019 i fins a finals d’any, el pla d’inversions indica que hauria de fer-se el concurs de la primera obra, que comptaria amb uns 2 milions d’eros de pressupost. Com ha dit en altres ocasions Barenblit, l’ampliació està pactada i té el finançament. S’estima que el nou espai comptaria amb 2.000 m2 i no només s’habilitaria per a exposicions temporals sinó que també s’usaria per a la reordenació i l’adveniment de noves circulacions en l’espai: habilitar una entrada des de carrer d’Elisabets fins a la capella i permetre l’excés a l’edifici Meier a través de la capella. El projecte també serveix, diu l’institució, per a revisar i redefinir els serveis del museu al visitant i per focalitzar una nova estratègia de reordenació i noves circulacions i usos dels espais del museu. Així doncs, s’hi sumaria una millora de l’experiència del públic i superar aquells dèficits que té avui el museu. De moment, però, només existeix una proposta: un render de l’aspecte exterior del nou edifici construït on ara hi ha la capella.

Proposta de reforma de la Capella de la Misericòrdia

El(s) projecte(s) de l’Ajuntament de Barcelona

El govern municipal no preveu que es desencalli la qüestió de la capella de la Misericòrdia si no és mitjançant la retirada de la cessió de l’edifici al MACBA al proper ple municipal, i posterior cessió a l’Institut Català de la Salut. Recentment, doncs, ha presentat un ventall de propostes alternatives per al MACBA. L’objectiu és el de desencallar les posicions en les que estan enrocats el museu i el col·lectiu sanitari del CAP del Raval Nord. Ara per ara, existeixen quatre propostes que ja s’han presentat als grups municipals. La primera opció és la d’ampliar el Dispensari Antituberculós de Sert i traspassar-hi les oficines i els aularis que ara ocupen espai a l’Edifici Meier. Una intervenció que hauria de ser cedida per Patrimoni de la Generalitat.

La segona opció contempla l’ocupació  del soterrani i part del pàrquing de la plaça dels Àngels. El consistori ha explicat que el pàrquing s’hauria de segregar pel que caldria trobar una solució jurídica respecte la concessió actual que té l’empresa que explota l’espai (Saba). La tercera proposta és la d’ampliar el convent dels Àngels a través de la construcció d’un edifici pantalla nou i incorporant-hi l’edifici on actualment hi ha l’Arxiu i l’Escola Bressol. Això, però, suposaria haver de buscar nous emplaçaments per als equipaments municipals perquè es quedarien sense el seu espai.

La darrera defensa l’ampliació e l’edifici del MACBA, l’anomenat Edifici Meier. L’Ajuntament argumenta que es podria construir un nou edifici per cobrir les necessitats del museu com ara emmagatzemar i exposar part de l’obra itinerant o temporal. Obra que podria ser tant del MACBA com del CCCB tenint present que la nova construcció estaria emplaçada a un solar actualment cedit al CCCB. El govern municipal considera que aquesta opció és la més factible. L’edifici tindria dues plantes i un subsòl,  i sumaria un total de 3.000 m2.  S’alçaria a la zona de pas que hi ha entre la Plaça dels Àngels i la Plaça Joan Coromines. S’ha assegurat, però, que aquest nou volum no limitaria l’accés entre plaça i plaça.

El present i el futur de l’arquitectura al Raval

Saber triar bé quina de les propostes és la més indicada és un exercici que ha d’anar lligat al present de l’arquitectura. El barri del Raval és un dels més reblerts i consolidats de la ciutat, té poc espai públic o enjardinat. Un nou edifici pot arribar a ser defensable si ocupa l’espai que en deixa un altre i tot i així mereixeria una revisió que completés una ocupació menor de sòl. Una de les propostes comentades lliga amb les tendències que podrien definir nombrosos projectes arquitectònics urbans en els propers anys. És ben sabut que el futur del cotxe a Barcelona està en el punt de mira de les administracions i de les lògiques ambientals i de mobilitat. De la seva progressiva extensió se’n deriva l’aparició d’una elevada quantitat de metres cúbics allotjats al subsòl, actualment utilitzats com a aparcaments, i que quedaran obsolets. Existeixen tesis al respecte que suggereixen nous usos per a aquests espais com oficines, locals comercials, gimnasos, magatzems i, fins i tot, restaurants.

L’opció que el MACBA ocupi la part del pàrquing de Saba de la Plaça dels Àngels i que l’habiliti per encaixar l’ampliació del seu arxiu i exposició significaria un precedent valuós per a la ciutat de Barcelona. Més enllà de la transgressió i contemporaneïtat de l’art que mostra el museu, ho seria també en aspecte polític i estratègic. L’Ajuntament de Barcelona s’ha posicionat respecte la necessitat del barri del Raval d’un CAP digne, amb els espais funcionals i que disposi de totes les comoditats logístiques i espaials possibles. El proper Ple Municipal servirà per a que es retiri la cessió de la capella de la Misericòrdia del MACBA perquè l’Ajuntament ha entès que durant la darrera dècada, la proliferació d’equipaments de ciutat o globals ha estat una prioritat per sobre dels equipaments de barri al seu centre. Aquesta pràctica urbana ha acabat sent un element gentrificador i d’expulsió el seus residents. La manca d’heterogeneitat en la distribució dels equipaments de caire general arreu de la ciutat es visibilitza especialment al barri del Raval. Si la tendència no s’inverteix és provable que deixi de ser un entorn per fer-hi vida per convertir-se en una zona aparador.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat