Pol Beckmann no és Bekman. O sí? Pol Beckmann és l'autor de Novel·la (Quaderns Crema), i Bekman és el protagonista de Novel·la, una obra en què, segons el seu propi autor "res no és el que sembla". Segons l'escriptor, a l'igual que Bekman és una deformació del seu nom, el personatge també és una deformació, una mica peculiar i extrema, d'ell mateix, per això espera que ningú es prengui la novel·la d'una forma literal, com una obra d'autoficció, perquè com diu Sandra Ollo, la seva editora, aquesta obra és, sobretot, "un joc", un joc que comença amb el mateix títol.

pol beckmann acn

Pol Beckmann. Foto: ACN / Pere Francesch.

Metaliteratura

Novel·la, el protagonista es fica en un triangle amorós, amb dues dones fascinants, que tenen una certa semblança física, però que en d'altres coses són completament diferents. Això no és tan estrany en sí, però el triangle amorós en què es fica Bekman és extraordinàriament estrany, com anirà descobrint el lector a mesura que avanci en la trama. De fet, l'obra de Beckmann és, en conjunt, una reflexió sobre la literatura i la relació entre realitat i ficció. Però ho fa des d'un univers ple de quotidianitat, en què és terriblement fàcil introduir-s'hi, i del que després resulta terriblement difícil d'escapar. Aquest no és un títol gratuït, perquè Novel·la és plena de referències metaliteràries. El protagonista és un escriptor i la seva relació amb els personatges estarà al centre de la seva complicada existència. I el lector serà espectador, en primera línia, del conflicte entre l'autor i les seves creacions.

Surrealisme

L'obra té un cert to surrealista, però alhora divertit. "Pot tenir algun punt gamberro, però la meva intenció no era fer una novel·la gamberra", explica Beckmann. De fet, durant molt de temps l'autor es va dedicar a escriure contes, i Novel·la es va concebre inicialment com un relat curt, i per això té l'estil precís i directe d'un conte. Sens dubte, hi ha un ressò de Pirandello, amb uns personatges que es rebel·len contra el seu autor. Beckmann confessa que és un dels seus referents: "Vaig començar a tocar temàtiques pirandellianes als 17 anys, abans de conèixer qui era Pirandello". Però també en té d'altres, entre els grans contistes catalans: Sergi Pàmies, Quim Monzó i, també, Pere Calders. Sobre Calders, Beckmann explica que per a ell va ser un autor "fonamental, perquè vaig llegir-lo als 12 anys i va representar la meva entrada al món de la literatura d'adults". Afegeix que "en certs aspectes me n'he allunyat, però en d'altres m'hi mantinc fidel". Cita també, com a autors que admira i que l'han influït molt, Borges, Kafka, Saramago...

Recrear un món ideal

Pol Beckmann afirma, malgrat tot, que la surrealista història que explica, no és tan estranya: "Tots en major o menor mesura construïm una certa ficció". Tot i això puntualitza: "El cas de Bekman és extrem. Vull pensar que no hi ha molts Bekmans a la nostra societat, però al final la fantasia com a eina per sobreviure al tedi quotidià, a la rutina, tothom l'ha utilitzat en algun moment de la seva vida, perquè tothom vol una ficció que sigui més amable que la realitat". En tot cas, vol deixar clar que ell no és com en Bekman, el seu alter ego: "que ningú es pensi que jo sóc una persona patològicament insatisfeta...".

Retorn a la literatura

La primera novel·la de Beckmann és una agradable sorpresa en el panorama literari català, especialment pel que té d'inaudita en aquest moment. Es tracta d'una obra curta, preciosista, perfectament treballada, on tots els elements encaixen a la perfecció. I escapa dels paràmetres de la literatura de moda. És una obra que sorprén al lector i que l'obliga a fer-se contínues preguntes, però que no l'avorreix ni en un sol moment. A la fi al lector li queda el dubte de si Novel·la és la història d'un gran amor, de dos grans amors o de cap amor. Però això, òbviament, és part del joc de Pol Beckmann, un autor sorprenentment madur i sòlid per a la seva edat.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat