Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn de l'escriptor Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), Premi Carles Riba 2008.

 

ESTANCES

 

Primera

 

Recordo el nin que vaig ser, o només

em sembla que el recordo? Hi ha un cordó

que uneix aquell infant amb aquest home

que ara escriu, una esperança umbilical,

un mar de núvols baixos, la pilota

que no volia entrar. Vist com pertoca,

el poder és insignificant:

un bisbe de Girona es va plantar

davant d'un estornell i l’au, tan fràgil,

li va abaixar severament els fums

al prelat: tan ridícula, la mitra,

vora els dibuixos de l’esbart quan vola.

No és vertical la divinitat, no

té res a veure amb cap ordre jeràrquic.

 

Segona

 

El jove és arrogant perquè

constata, satisfet, que posseeix

coneixements que els seus majors no tenen.

Li queden temps i errors per adonar-se

del pes incalculable del que ignora,

per provar d’entendre com va la cosa

i compensar, una mica, els anys d’estupidesa.

 

Tercera

 

El goig de trobar humans pels carrers buits,

com el del ruc que troba uns altres rucs.

L’enuig de ser gregari, veïnat

d’uns cans que el volen fer lladrar com ells.

Però té cap valor, aquest lladruc seu?

 

Tornada

 

Conduïu-me a la mort

Soc jo cremant pels peus

Soc jo dalt de la pira

Soc jo dins la foguera

Veig l’esbart d'estornells

que volen com jo volo

flueixen dins la flama

lliures sota l’esguard

del meu senyor Jesús

lliures de tots vosaltres

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Josep Pedrals BY SÍLVIA POCH 1
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Josep Pedrals

Josep Pedrals
Fotografia Anna Gas
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Anna Gas

Anna Gas