Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn de l'escriptor, mestre i dibuixant Patrick Gifreu (Perpinyà, 1952)

 

UN PARDAL

 

Un pardal va irrompre per la finestra oberta

i ve a posar-se a les tovalles, tocant al bol.

Aquest ésser atemorit era Francesc,

una bola càndida i porosa,

que va resistir la turbulència;

l’amic del sol i la lluna,

el fill de la renovació.

En el bec, tenia un missatge

dirigit a un tal Ramon.

I a les plomes la dolçor de Clara.

Va passar dos dies amb nosaltres,

el temps necessari

per fer-nos una idea

del cos gloriós.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Manuel Forcano
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Manuel Forcano

Manuel Forcano
Jordi Julià Grasmere
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Jordi Julià

Jordi Julià