Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn del poeta i rapsode Josep Pedrals (Barcelona, 1979), Premi Ciutat de Barcelona 2018.

 

Va repassant amb els dits els estrats

com un comptable d’enyors en un àlbum

i distingeix cada veta amb el palp,

des de l’escorça més superficial

fins al cordó umbilical.

 

Va submergint-hi la mà, perforant-s’ho:

hi ha els sediments de les eres glacials,

gemmes brillants i dipòsits de gasos,

capes poroses o denses, i a dalt

l’erm altiplà, coronant-ho.

 

¿Són, el desert i la set vius i actuals,

el colofó d’arreplecs i de trastos?

Sobre el sentit del seu llit mineral,

nova polsina de món va colgant-lo.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Fotografia Anna Gas
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Anna Gas

Anna Gas
Miquel Lluís Muntané/Wikipedia
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Miquel-Lluís Muntané

Miquel-Lluís Muntané