Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn del poeta i periodista cultural Esteve Plantada (Granollers, 1979)

 

L’OLOR QUE TÉ
 

L'olor del temps a la pell
quan la mesura et fa gran
i els plecs del cos són abismes.

L'olor de mur, la presó,
l'oblit que cova la terra:
ningú capaç d’amidar-te.

L'olor del tu, enllà del tot,
convertit en flama asèptica
de l’incendi que ens pertorba.

L'olor del món a l'ampit,
quan els manobres zumzegen
i el bram és ple de revoltes.

L'olor que fa la pobresa
quan t'escapes de la fe,
amb mans que vessen de no.

L'olor de la por, nosaltres.

L'avui de laboratori,

l'esput, el moc, l'escarritx.

L'olor de no gosar viure.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Maria Josep Escrivà/Jordi Solà Coll
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Maria Josep Escrivà

Maria Josep Escrivà