Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn de la jove poeta Anna Gas (Barcelona, 1996)

 

ESQUERDES

 

Desconeixíem el rebuig del terra 

enrajolat i el parquet inclement

que es va enfosquint sense esperar-nos: ara

li envejo les esquerdes com camins

que s’obren insolents i se m’allunyen,

 

i assajo de palpar sense desig.

 

Recorro la distància prohibida

cap enrere en un joc de lluites d’èter,

el dolç parany que oposa la memòria,

i em revé el sòl humit on enfonsava

el cor de vidre que volia ser bufat.

 

Els homes, un desfici; l’altre, el fang

que em té enclavada entre el plaer viscós

de la pluja d’ençà i el bloc terrós

que dins la boca m’obtura la veu

i esborra un endemà que s’esfilega. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Miquel Lluís Muntané/Wikipedia
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Miquel-Lluís Muntané

Miquel-Lluís Muntané
Vicenç Altaio Fotografia Carles Mercader
Poetes sota pressió

Poetes sota pressió: Vicenç Altaió

Vicenç Altaió