Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui és el torn de la jove poeta Anna Gas (Barcelona, 1996)
ESQUERDES
Desconeixíem el rebuig del terra
enrajolat i el parquet inclement
que es va enfosquint sense esperar-nos: ara
li envejo les esquerdes com camins
que s’obren insolents i se m’allunyen,
i assajo de palpar sense desig.
Recorro la distància prohibida
cap enrere en un joc de lluites d’èter,
el dolç parany que oposa la memòria,
i em revé el sòl humit on enfonsava
el cor de vidre que volia ser bufat.
Els homes, un desfici; l’altre, el fang
que em té enclavada entre el plaer viscós
de la pluja d’ençà i el bloc terrós
que dins la boca m’obtura la veu
i esborra un endemà que s’esfilega.
Poetes sota pressió: Miquel-Lluís Muntané
Poetes sota pressió: Vicenç Altaió