S'ha escrit molt sobre l'exili, sovint amb una èpica i un heroisme que no ofereixen totes les dimensions dels drames de l'expatriació, però, com vam poder sobreviure al franquisme i la postguerra nacionalcatòlica aquells que es van quedar? Com confessa ella mateixa, aquest rum-rum és a l'origen de la nova novel·la de l'escriptora Pilar Romera (Riba-roja d'Ebres, 1968). Els impostors ressegueix la història de tres personatges, Dora Colom, Miquel Alberich i Bonaventura Puig, amb les vides trencades per la guerra civil i les mentides, les traïcions i els secrets necessaris per sobreviure a la Barcelona sotmesa de 1949, quan han passat deu anys des del final de la guerra, però encara sobreviuen l'autarquia, les cartilles de racionament, els uniformes i les misses. Una època d'hipocresia i dobles vides, on la part més fosca quedava oculta.

Aquests deu anys són un temps suficient, explica Romera, perquè la gent que es va quedar o va tornar de seguida en vegin les conseqüències més sinistres. En aquest sentit, la novel·la incideix en les noves vides que els personatges es van haver d'inventar. Per exemple, assegura l'escriptora, "com podia un transformista del cabaret Criolla sobreviure durant el franquisme?" Dora, Miquel, Bonaventura i companyia, però, no són herois, ni tampoc personatges lluitadors que aconseguien vèncer les adversitats del destí, com la protagonista de Li deien Lola, sinó uns impostors i covards que esperen que els salvin els altres, i que sobreviuen amb vides inventades. En algun cas, com el de Bonaventura, un catedràtic republicà que torna a la ciutat des del camp d'Argelers, suplantant la identitat d'un company i aconseguint feina com a bidell a la mateixa facultat on havia donat classe. No debades, l'edifici històric de la Universitat que Pilar Romera coneix molt bé, ja que és el seu lloc de feina, és un dels escenaris destacats de la trama.

Fuentes, un Renault a la catalana

Un policia de la Brigada PoliticoSocial drogoaddicte, amant dels baixos fonts i amb un passat d'antiga fidelitat republicana, l'inspector Fuentes, és potser el gran protagonista d'Els impostors. Romera confessa que el capità Renault de Casablanca ha estat imprescindible per a la creació d'aquest aparent secundari que d'instrumental va acabar sent un protagonista, de gran complexitat moral, que fa moure ell sol tota la tramoia de la trama, per acabar guanyant sempre.

Les arrels ebrenques de l'autora fan diverses picades d'ullet al llarg del llibre, –"no vull fugir ni fugiré dels meus orígens i del fet de ser una escriptora ebrenca, afirma convençuda– tot i que l'escenari principal d'aquests Impostors és Barcelona. Una ciutat que es va rendir i va rebre Franco entusiàsticament, per convenciment, per gana o esgotada per la guerra i els crims de la rereguarda. "Fa 35 anys que hi visc, me l'estimo tal com és però no n'estic enamorada. De fet, és una ciutat que pot ser molt dura" afegeix Romera. El Barri Xino, amb els seus propis codis i amb la seva marginalitat, que va descobrir gràcies a la seva amistat amb el desaparegut escriptor Francisco Casavella, o Sant Antoni, amb un mercat que ofereix menjar i llibres i del qual homenatja establiments mítics i resistents com la Bodega Rafel o el Bar Ramon, són els escenaris privilegiats de la novel·la, per on discorren les vides de Dora, Miquel, Bonaventura, l'inspector Fuentes o el tèrbol llibreter Paco Sanllehí.

Basat en fets reals

Historiadora de formació, Pilar Romera confessa que totes les novel·les que ha escrit fins ara estan ambientades en diversos moments històrics, però avisa que pensa trencar aquest clixé a la seva propera obra. De tota manera, per aquesta novel·la l'escriptora va aprofitar la Beca Montserrat Roig 2017, que li va permetre estar-se durant mesos documentar-se a fons a la Biblioteca de Catalunya. Així, la visita de Franco l'any 49 a Barcelona que serveix de desllorigador de la trama és un fet històric, així com els personatges del comissari Quintela o els germans Creix. També l'intent d'atemptat per part del maquis que hi apareix correspon a pla real d'acabar amb el Dictador.

De tota manera, a diferència d'alguns llibres recents, l'autora assegura que no volia escriure cap distopia on Franco fos assassinat. De fet, al fons de la novel·la hi ha un homenatge familiar. El besavi matern de Romera, militant d'ERC, va viure en primera persona les penúries dels camps de presoners de la platja d'Argelers, que recuperar en un dels llibres que li han servit d'inspiració, El crist de 200.000 braços, d'Agustí Bartra, el terror de Mauthausen i l'exili mexicà abans de tornar a Riba-roja. L'oncle, però, que també va compartir el fred i les plagues de les platges de la Catalunya Nord amb el seu pare va ser el que, com els personatges de Romera, va tornar cap a Espanya i va patir els càstigs de la postguerra. A la seva memòria va dedicada aquesta novel·la que segons la seva autora vol ser combativa però no pamfletària, i que ella mateixa ha traduït i adaptat al castellà.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat