Sovint és difícil per als joves dramaturgs trobar una sala on poder treballar i representar les seves peces. Aquells més interessats en les dramatúrgies independents i amateurs haureu gaudit com jo al descobrir petites joies al Microteatre del carrer Bailén, on es representen obres de teatre independent en format breu. Molts joves creadors, actrius i actors troben un ambient íntim i despreocupat on treballar les seves peces.

Aquest va ser el cas del dramaturg Iván Bilbao, qui l'any passat representava el seu Piedra, papel o tijera, una història d'amor profund entre dues noies, allunyada dels estereotips, explicada sense prejudicis. Un "bollidrama" en tota regla, m'advertia poques setmanes abans de l'estrena Jelen García, una de les actrius de l'equip. Aquesta setmana, la Sala Barts de Barcelona presenta un any més tard una versió extensa d'aquesta petita peça creada per Iván Bilbao i interpretada per Jelen García i Raquel Ventosa. Tots tres formen la jove companyia madrilenya de Los Dolores i tornen a Barcelona per presentar-nos un Piedra, papel o tijera extens i profund on es vol treballar per la visibilitat del col·lectiu lèsbic. Piedra, papel o tijera es podrà veure a la Sala Barts de Barcelona els dies 8, 9, 22, 23 i 24 de gener a 2/4 de 9 del vespre.

'Piedra, papel o tijera' Sala Barts

La jove companyia de teatre Los Dolores

La Marta i la Julia es coneixen de tota la vida, fa anys  la comparteixen. S'estimen, com és natural entre les millors amigues. La Marta porta temps volent dir-li alguna cosa a la Julia; i la Julia té una notícia important per a la Marta. Quedaran en el local d'assaig "Las Chicas Garajeras", la banda de música alternativa formada per les dues protagonistes. Qui parlarà primer? Ho deixen en mans de l'atzar jugant a pedra, paper o tisora. El que comença com un joc, pot ser una successió de retrets, records i emocions.

Lluitar per la visibilitat lèsbica dalt un escenari

Per a Los Dolores és important treballar en la lluita per a la visibilitat lèsbica. Per a la companyia, Piedra, papel o tijera és una història lèsbica, allunyada dels prejudicis, explicada per nosaltres. "En el meu cas, durant la meva carrera, he portat als escenaris tres personatges lèsbics diferents; cada personatge amb conflictes, context històric i gènere dramàtic diferents. El meu objectiu és normalitzar les relacions lesbianes a través del camp de les arts escèniques, fer aquests personatges visibles en una societat i una cultura que continua negant-se a l'existència del desig propi de la dona", explica Jelen García a La Llança. "A Piedra, papel o tijera el meu personatge, Marta, s'enamora de la seva millor amiga, i no reprimeix el seu amor cap a una altra persona del seu mateix sexe; però hi ha altres raons que pareixin a Marta... Explicar això, ja és donar visibilitat", afegeix.

'Piedra, papel o tijera' Sala Barts cartell

"Piedra, papel o tijera és per a mi tocar de peus a terra, estic explicant personatges que podrien ser molt propers al meu dia a dia, amb situacions molt realistes en les que em puc sentir identificada", exposa Raquel Ventosa. "La peça és lleugera, és fresca tot i tenir molt de conflicte; un conflicte intern per part dels dos personatges entorn els quals gira l'obra", ens ha explicat. Per a ella és emocionant pujar als escenaris barcelonins, "fa 6 anys que sóc a Madrid i des d'aleshores no he tornat a treballar a Barcelona. És l'excusa perfecte per tornar, estar amb la meva gent i actuar en un teatre, em fa molt feliç", declara emocionada.