El novel·lista i cineasta francès Philippe Claudel (Dombasle-sur-Meurthe, 1962) és autor d'una llarga carrera literària amb títols com Les ànimes grises, premi Renaudot 2005, L'informe Brodeck, premi Gouncourt des Lycéens 2007 o La neta del senyor Linh, que vam poder veure al teatre fa poc amb Lluís Homar com a cap de cartell. Ara acaba de publicar L'arxipèlag del gos, publicat per Angle Editorial en català i Salamandra en castellà, un llibre on reflexiona sobre el drama dels refugiats que moren al Mediterrani davant la indiferència d'Europa. Aprofitem el seu pas per Barcelona per parlar amb ell.

06 P. Claudel (c) Roser Ninot   Salamandra

La novel·la comença amb l'aparició dels cossos de tres refugiats subsaharians en una illa del Mediterrani dedicada a la pesca. Aquesta aparició trenca l'aparent calma tranquil·litat de l'illa desembocant una tragèdia. Quin és el poder d'aquesta aparició?

És un poder que pertorba. És l'aparició d'un gra de sorra dins una mecànica que semblava que funcionava bé. Alhora, també és la irrupció del món en una societat que es creia protegida del món. És una paràbola que pretén mostrar que la nostra vella Europa té la pretensió que continuarà sent un continent tancat en ell mateix, mentre que el món està a les seves portes. Un món pertorbat i pertorbador i que acabarà creant un atzucac en el seu equilibri interior.

De fet, no és un fet anecdòtic, sinó el gran drama dels refugiats que estem vivint.

Buscava de fa força anys mostrar què està passant actualment amb la crisi dels migrants i, sobretot, poder ser testimoni de la il·lusió que molts de nosaltres tenim de poder conservar una manera de viure com fa segles, amb una mena d'aïllament, amb una mena de voluntat de conservar la nostra riquesa i no compartir-la, de conservar el nostre espai i no compartir-lo... I el que més m'agrada, com saps, és escriure faules i llegendes, i, per tant, vaig decidir escriure una mena de mitologia moderna, perquè és un relat que està nodrit pels mites i volia emprar un tresor cultural, literari, polític comú mediterrani al servei de la construcció d'una història absolutament contemporània.

Com ha fet Europa, els habitants de l'illa decideixen amagar els cossos i pensar que d'aquesta manera el problema ha desaparegut.

Exactament. És una mica com quan ets petit, que amaguem un objecte que hem trencat sota la catifa perquè no el vegin els pares pensant que ningú ho veurà. Això és el que fan aquests habitants de l'illa. Però, alhora també no s'adonen que no són tres cossos els que arriben sinó milers i milers de cossos que al cap i a la fi els acabaran castigant al llarg de la vida, com diu el Capellà al llibre: "penseu que us n'heu lliurat però són al vostre cap, són els vostres llogaters".

A partir d'aquí apareix la vergonya i la culpa.

Una vergonya que no està lligada al fet que hagin matat algú. Aquells pobres homes eren morts, però no s'han comportat com homes davant d'aquests homes morts. Què és al capdavall un home? És un animal que enterra els seus morts i ofereix els seus respectes a la persona morta quan es fa la seva inhumació, li dona una sepultura decent. Però a la novel·la el que fan és llençar-los en un forat com si fossin residus, brossa, etc. La vergonya ve d'aquí, del fet que s'adonen que no s'han comportat com éssers humans i que s'han embrutat. És aquesta idea de la pudor, d'aquesta flaire pudent que se sent. Una olor metafòrica, perquè és la seva ànima la que se sent malament. Alguns la senten i d'altres no.

Els protagonistes de L'arxipèlag del gos tenen vergonya de no haver-se comportat com a éssers humans amb els morts que han arribat a l'illa

Cada personatge de L'arxipèlag del gos representa un arquetip...

Cada vegada que escric una novel·la intento reflexionar sobre què ha de ser avui en dia una novel·la. No podem escriure com Balzac, no podem fer creure als lectors que el personatge és un ésser real que trobarem al mig del carrer. Per tant, el que m'interessa és emprar el personatge perquè pugui encarnar una força, una funció, un símbol i una actitud. És per això que encara que estiguin descrits físicament una mica, el més important és el paper que han de desenvolupar: la funció política, sagrada, del coneixement o de la veritat.

L'Alcalde representaria la política, el Capellà, la religió, el Professor, l'educació, el Doctor, la ciència...

El que és interessant és veure, com en un experiment químic, què passa si reunim diferents elements Per mi, cada novel·la és com un experiment on poso ingredients i puc veure quina és la seva relació i interacció i, a vegades, de quina manera exploten.

En el cas del Professor, és un personatge que no pertany a l'illa i que durant tota l'estona se li recorda que és un foraster.

És una actitud humana molt característica aquesta de ser sempre dins de la il·lusió que som els únics amos de la terra on hem nascut. L'ésser humà té un sentit fonamental i extraordinàriament perillós del que és la propietat del sòl, de la terra. Jo he nascut aquí i per tant és el meu país i no el teu. I si tu has nascut cinc quilòmetres més enllà, ja ets estranger. Això he viscut a la meva infància, a les valls dels Vosges, on algú que venia d'una altra vall ja era foraster. El Professor ve del continent, no ha nascut a l'illa i pertany a un altre món. Quan les coses rutllen mai se li diu, però cal que hi hagi algun desacord o sigui molest perquè se li recordi que és forà. Com si fos una culpa o una falla que tingués.

M'imagino que, com deia, el fet de ser de la Lorena, un territori en disputa i on els canvis de frontera han estat molt presents, l'ha marcat.

Sens dubte. A partir del final del XIX, quan la indústria siderúrgica i les mines de carbó, de ferro o sal comencen a desenvolupar-se, es necessita molta mà d'obra i arriben a la Lorena immigrants polonesos, portuguesos, italians... És una terra de frontera, de guerra i d'immigració des de fa segles. És per això que penso que aquests tres temes apareixen als meus llibres. No és el primer llibre que escric sobre la figura de l'altre, del refugiat, de l'immigrat, que ja apareixen a La neta del senyor Lihn, a L'informe Brodeck o a La investigació. És un tema que m'interessa molt i al qual he estat molt sensible des que sóc nen.

En aquesta illa aparentment plàcida i tranquil·la dedicada des de temps seculars a la pesca, espera ansiosament un futur a través del turisme i els inversos que han d'arribar per a construir-hi unes termes.

Aquesta illa podria ser a Espanya, quan molts joves no trobaven feina i es veien obligats a marxar. Ha estat un fenomen molt important a Espanya, però també a França. Així doncs, l'Alcalde troba una idea per assegurar que els joves no hagin de marxar fora de l'illa i que aquesta es converteixi en una terra de vells i de morts. Per això està disposat a posar-se d'acord amb la veritat i fer desaparèixer els cossos, perquè al cap i a la fi el més important és crear feina i desenvolupar l'illa. Això és una qüestió vital pel polític: Què és un polític? Algú que està obligat a gestionar el present pensant en el futur i potser també és algú que ha de fer ajustos morals. És a dir, es veu obligat a embrutar-se les mans pel conjunt de la comunitat. A L'arxipèlag del gos l'Alcalde sap que té problemes morals, però té la sensació que s'ha d'embrutar pels altres.

S'embruta a uns nivells que ara no ho explicarem, però la tragèdia arriba a nivells molt alts. Per fer el que ell creu que és el bé de la seva comunitat fa molt mal a algú.

Sí, però mira la situació actual on alguns dirigents de la conca mediterrània no volen acollir un vaixell ple d'immigrants a un port del seu territori perquè pensen en el seu país i els seus ciutadans i creuen que no és el seu problema.

Un polític que està obligat a gestionar el present pensant en el futur i que potser ha de fer ajustos morals

05 P. Claudel (c) Roser Ninot   Salamandra

Al llibre li fa dir al Capellà que Déu s'ha jubilat de manera anticipada...

És una mica la sensació que tinc. Quan era petit i feia d'escolanet les esglésies eren plenes i ara són buides i només hi ha gent gran. Vaig fer un documental per la televisió sobre un capellà que viu a un poble petit de la vall dels Vosges, on l'havia enviat el seu bisbe per falta de capellans. Va arribar fa cinc anys i l'he filmat en el seu dia a dia. Filmant-lo sempre hi he trobat gent molt gran i tenia la sensació que era un món que desapareixia. Per això a L'arxipèlag el Capellà representa una Església Catòlica que ha estat molt important en països com Espanya, França i Itàlia, i que comença a desaparèixer. És molt important a l'Àfrica Negra o a Sud-amèrica però als nostres vells països la pràctica religiosa s'està esmicolant. A L'arxipèlag del gos la gent no té fe en Déu, però tampoc esperança i, per tant, estan sols amb els seus propis actes, les seves pròpies culpes. No hi ha ningú que els digui que està mal fet i recordar-los que estan perduts.

En aquesta faula no descarta elements màgics. Hi ha alguns detalls que poden semblar fantàstics.

Sens dubte. Està arrelat amb el que deia. Al segle XXI l'home ha matat a Déu, però com que està absolutament perdut s'acaba aferrant a un conjunt d'idees pròpies del pensament màgic. Fixa't en la quantitat de llibres que es publiquen sobre els arbres, que són criatures vives, que pensen, per exemple. Sembla que tornem als orígens de la humanitat, quan davant d'una tempesta es buscaven explicacions màgiques o divines. Per això al llibre, aquests éssers que es veuen atacats per la culpa creuen que si el mar està buit de peixos o si el volcà es desperta, és per la seva falta. Tornen a viure al món amb potències tel·lúriques, divines i gairebé màgiques, el que dona un aire també fantàstic al llibre.

 Al segle XXI l'home ha matat a Déu, però com que està absolutament perdut s'acaba aferrant a un conjunt d'idees pròpies del pensament màgic

Això es veu clarament en la pesca, com deia.

La pesca de la tonyina és una situació fantàstica i màgica al llibre, però sabem que és una situació ecològica real, cada vegada hi ha menys peixos al mar.I aquesta és la paradoxa: Els morts estan substituint els peixos al Mediterrani.

En aquesta novel·la on té tanta influència la mitologia clàssica, quin paper hi juga el Mediterrani?

El que volia recordar d'una manera indirecta al llibre és que aquest mar Mediterrani, que avui és un cementiri dels pobres immigrants que hi moren, és el nostre líquid amniòtic, el nostre bressol mitològic. Totes les nostres civilitzacions venen d'aquest mar. La cultura d'Espanya, França, Itàlia, Grècia, del Marroc, Tunísia, Egipte, d'Orient Mitjà, etc. comparteix aquest orígen. És el nostre lloc de naixement i, per tant, és un lloc que compartim. És una manera de recordar que és el Mare Nostrum, el nostre lloc comú i l'indret de compartir, no l'indret de morir.

El Mediterrani és el Mare Nostrum, el nostre lloc comú i l'indret de compartir, no l'indret de morir.

Suposo que els lectors buscaran pistes per situar l'illa, però, és una creació totalment inventada?

Penso que és més interessant crear llocs imaginaris que tinguin elements que recordin allò que és real, més que no pas descriure llocs reals. Si jo parlo, per exemple, de Lampedusa o Pantel·leria, el lector espanyol o alemany o francès dirà això no és a casa meva. És terrible però no és a casa meva.

És més universal?

Exactament.

Vostè és un home de cinema a més d'escriptor. Llegint-lo m'imaginava perfectament una possible adaptació cinematogràfica. L'ha escrit amb aquesta intenció?

No, quan jo faig una pel·lícula creo un guió original, no adapto els meus llibres. Prefereixo que els meus llibres no es converteixin en pel·lícules. Una vegada vaig donar el meu vistiplau per adaptar Les ànimes grises a un amic que en volia fer una pel·lícula, però no he tornat a acceptar-lo. Ja hi ha hagut propostes per adaptar L'arxipèlag del gos, però vaig dir-los que no m'interessava. Però, vaig donar el permís a un gran artista de còmic, Manu Larcenet, perquè adaptés L'informe Brodeck i en va sortir un llibre fantàstic. Penso que podria ser interessant una novel·la gràfica de L'arxipèlag del gos si hi hagués un artista que ho volgués fer, però no una pel·lícula.

I en teatre?

Potser sí, perquè al capdavall és una obra de teatre. A banda de la mitologia és una obra que es construeix com una tragèdia grega. Hi ha una unitat de lloc, d'espai, de temps, d'acció i té referències a La tempesta de Shakespeare, per exemple. Podríem imaginar una adaptació teatral com la de La neta del senyor Lihn.

Potser llegir l'inici de L'arxipèlag del gos de Philippe Claudel, aquí.