Set anys després d'anunciar que deixava d'escriure, el més prestigiós i veterà dels novel·listes nord-americans Philip Roth ha concedit una entrevista a Charles McGrath, publicada a The New York Times, en que comenta els llibres que llegeix des que està jubilat -fonamentalment poca narrativa i molta història-, l'actualitat política d'Estats Units i les denúncies d'assetjament i abús sexual que s'han destapat arran de la campanya #Metoo. En plena forma física i intel·lectual, Roth no defuig cap tema, amb la tranquil·litat que li dona una llarga vida dedicada a la literatura. Una carrera guardonada amb tota mena de premis i honors: des de la mort de Richard Wilbur és el degà del departament de literatura de l'Acadèmia Nord-Americana de les Arts i les Lletres, a més de ser Comandant de la Legió d'Honor francesa i premi Príncep d'Astúries el 2012 . A més, La Pléyade l'ha inclòs a la seva exclusiva biblioteca, l'editorial italiana Mondarori també publica la seva obra a la seva col·lecció d'autors clàssics, s'està preparant el darrer volum de la seva obra a la Library of America, que durà per títol Why Write?, que inclourà assajos literaris dels anys 60 i 70, el text complet de L'ofici, la seva col·lecció de conserves i entrevistes amb d'altres autors, i una selecció de conferències -material en alguns casos inèdit-, mentre Blake Bayle està redactant la seva biografia oficial. David Simon, el creador de The Wire, prepara una adaptació televisiva del seu llibre Complot contra els Estats Units

A punt de fer els 85 anys, Roth, que fa vida de jubilat a l'Upper West Side de Nova York, assegura que es troba perfectament. "Me'n vaig al llit somrient i em llevo somrient. Estic content d'estar viu. És més, quan passen, com han passat, unes setmanes darrera les altres, i un mes rere l'altre des que vaig començar a beneficiar-me de la Seguretat Social, produeix la il·lusió que no s'acabarà mai, encara que, per suposat, sé que tot es pot acabar en un instant. És alguna cosa com jugar cada dia a un joc, a un joc d'alt risc, en el que per ara i contra tot pronòstic, vaig guanyant". Sobre la decisió d'abandonar l'escriptura, Roth assegura que no troba a faltar escriure i que les raons que van motivar la decisió no han canviat: "Com dic a Why Write?, l'any 2010, "tenia la forta sospita que havia donat el millor del meu treball, i que qualsevol altra cosa seria inferior. Llavors ja no estava en posesió de la vitalitat mental, l'energia verbal oo la forma física per muntar i sostenir un gran atac creatiu de qualsevol durada sobre una estructura complexa tan exigent com una novel·la. Tot el talent té els seus condicions; la seva naturalesa, la seva finalitat, la seva força; també el seu termini, el seu exercici, el seu temps de vida... no tothom pot ser productiu sempre". 

La mirada crítica als Estats Units

La mirada crítica i inclement de Roth sobre el seu país es pot resseguir a la seva obra. Per això, és normal que McGrath volgués saber la seva opinió sobre els Estats Units actuals: "Ningú que jo conec va imaginar uns Estats Units com el que vivim actuament. Ningú (excepte potser H.L. Mencken, que va fer famosa la descripció de la democràcia americana com 'la veneració dels xacals per part dels subnormals') podia haver imaginat que que la catàstrofe s'abatria sobre els Estats Units al segle XXI, el més degradant dels desastres, no arribaria, diguem, amb l'aterridora aparença d'un Germà Germà orwellià, sinó en la forma del sinistrament ridícul personatge de la commedia dell'arte del bufó presumit". Preguntat per les semblances entre l'Amèrica distòpica que va imaginar a Complot contra els Estats Units, en que l'aviador Charles Lindbergh aconseguia ser president dels EUA amb un programa antisemita i aïllacionista, i es disposava a negociar una entesa amb Hitler, i la presidència actual de Donald Trump, Roth assegura que "Per més profètica que Complot contra els Estats Units li pugui semblar, no hi ha dubte que hi ha una diferència enorme entre les circumstàncies polítiques que vaig inventar pels Estats Units de 1940 i la calamitat política que avui dia ens produeix tanta consternació. És la diferència entre la talla del president Lindbergh i la del president Trump. Pot ser que Charles Lindbergh, tant a la vida real com a la meva novel·la, fos un veritable racista, un antisemita i un supremacista blanc que simpatitzava amb el feixisme, però també era degut a l'extraordinària gesta del seu vol transatlàntic en solitari als 25 anys- un autèntic heroi americà 13 anys abans que jo decidís que guanyés la presidència. Històricament, Lindbergh va ser el valent pilot que el 1927 va creuar l'Atlàntic volant, sense escales, des de Long Island fins a París. Comparant-los, Trump és un frau a gran escala, la fatídica suma de les seves deficiències, mancat de tot esxcepte de la ideologia buida d'un megalòman".

El mestre del desig i el #Metoo

Un dels temes sobre els quals ha escrit Philip Roth són les relacions entre homes i dones. El novel·lista ha creat personatges memorables, moguts pel desig sexual i l'erotisme. Per això, a l'entrevista a The New York Times no es podia deixar passar la campanya de denúncies contra l'assetjament i l'abús sexual contra personatges rellevants iniciada amb les acusacions contra el productor Harvey Weinstein, i que ha tingut com a expressió la campanya #Metoo (jo també). Roth no es sorprèn de res: "els homes embargats per la temptació sexual constitueixen un dels aspectes de la vida masculina sobre el que he escrit en alguns dels meus llibres. Homes que responen a la insistent crida del plaer sexual, assetjats per vergonyosos desitjos i per la impertorbabilitat de la luxúria excessiva, seduïts inclús per l'atractiu del tabú. Durant dècades he imaginat un grup d'homes inquiets posseïts per aquestes forces tan poderoses amb les que s'han de veure i negociar. He intentat no fer concessions al representar aquests homes, cadascú amb la seva manera de ser i de comportar-se, excitats, estimulats, afamats en mans del fervor carnal i enfrontats a les múltiples disjuntives psicològiques i ètiques que plantegen les exigències del desig. Als relats de perqupe, com i quan aquests homes inflamats fan el que fan no he fugit dels fets, encara que no estiguessin en harmonia amb la imatge de relacions públiques masculina -en cas que això existís- probablement preferiria. No he volgut entrar només en la ment de l'home, sinó també en la realitat d'aquests desitjos incontrolables, l'obstinada pressió dels quals pot amenaçar la pròpia racionalitat amb persistència, desitjos a vegades tan intensos que es poden viure como una forma de bogeria. En conseqüència, cap de les conductes sobre les que he llegit darrerament a la premsa, per extrema que fos, m'ha sorprès".

Lectures: poques novel·les i molta història

A l'entrevista, el retirat Philip Roth assegura que passa el dia llegint, però a diferència de la seva època d'escriptor -en que es va passar la vida llegint, ensenyant, estudiant i escrivint narrativa- assegura que llegeix molt poques novel·les i en canvi, es dedica a llegir molta Història, tant americana com europea. Entre aquestes lectures, autors afroamericans, com Ta-Nehisi Coates, autor de The Beautiful Struggle, que el va portar a llegir l'assaig de Nell Irvin Painter, The History of White People, i American Slavery, American Freedom, de l'historiador Edmund Morgan. A més, també ha llegit els assajos d'Isaiah Berlin, de Teju Cole o de Stephen Greenblatt, així com Born to run, la biografia d'un músic que sempre ha tingut en Roth un referent com és Bruce Springsteen. Un altre dels temes que sempre ha interessat Roth és la identitat jueva, i per tant, confessa que ha llegit diversos llibres d'aquesta temàtica, com The Jewish Century de Yuri Slezkine, que sosté que "l'era moderna és l'era jueva, i el segle XX en particular, el segle jueu". Com a escriptor, a més, solia rebre llibres i manuscrits d'amics, i en aquest sentit, Roth assegura per acabar que troba a faltar els seus amics, alguns d'ells novel·listes, que li feien arribar els seus llibres per correu electrònic.