Fa poc més de 20 anys, la família del Perich, un dels grans humoristes del tardofranquisme i de la transició, va decidir cedir el fons d'originals de l'autor a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que té una gran col·lecció de dibuix satíric català, des del segle XIX fins a l'actualitat. El compromís de l'arxiu amb la família era organitzar una gran exposició amb aquells materials i, alhora, publicar algun llibre inèdit de l'autor. Ara, que la cessió s'ha renovat i que la família ha ofert fins a 8.000 dibuixos originals (i molts altres materials, com guions del Filiprim), l'exposició s'ha fet realitat mitjançant una col·laboració entre el Born CCM i l'Arxiu. Perich, 1941-1995. Humor amb ulls de gat, comissariada pel ninotaire Jaume Capdevila, Kap, es podrà veure a partir d'aquest divendres, 5 de març, al Born i es mantindrà fins al 16 d'agost. El preu de l'entrada és 3 €. El llibre, Un abric de color penicil·lina (Angle Editorial), és a la venda des de fa unes setmanes.

6 AHCB PEJ2002 6745

L'humor d'una època

Jaume Perich Escala va néixer el 1941 a Barcelona i, com tanta gent, va iniciar-se al món del còmic a la "factoria" Bruguera. Més endavant va entrar a fer una secció d'humor al diari feixista Solidaridad Nacional. Més tard exerciria com a ninotaire a molts altres mitjans: La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, El Correo Catalán, Fotogramas, Intervíu, El Jueves... A més a més, és autor de desenes de llibres d'humor i va traduir còmics com Astèrix el gal o El tinent Blueberry. Va ser cofundador de revistes d'humor emblemàtiques del tardofranquisme i de la transició, com Hermano Lobo Por Favor, en què el seu humor duríssim desafiava tots els mites intocables de la dictadura. En aquells anys les revistes humorístiques i les vinyetes als diaris van tenir un gran èxit, perquè la gent demanava humor contundent front a les institucions, i el Perich va esdevenir tot un referent per als antifranquistes i per als que se sentien decebuts amb el rumb que prenia la transició. Va ser un humorista de referència, però va morir sobtadament el 1995.

1 AHCB PCD1976 6973

Un dibuixant com ja no n'hi ha

A la presentació de l'exposició hi ha estat present la família del creador (que va oferir els seus dibuixos a l'Arxiu Històric) i la plana major de l'humor català, tant els humoristes que van col·laborar amb els projectes del Perich com els més joves: Fer, Kim, José Luis Martín, Toni Batllori, Joma, José Luis Martín, Kap, Ant, Raquel Gu... Tots els presents han recordat l'humor satíric, extremadament dur, del Perich (Raquel Gu ha definit la seva mirada com "crítica pura, la més encomiable que pot tenir un humorista gràfic"). Kap ha intentat raonar el perquè d'aquest estil tan contundent: "els humoristes d'aquella època havíem de tenir el gen de la mala llet, per tal de fer acudits sobre temes duríssims, i per afrontar judicis i penes". "Molts d'aquests acudits no es podrien publicar avui en dia", comenta decebut Kap. Segons ell, els humoristes actuals serien poc punyents perquè els faltaria aquesta experiència, però també per les circumstàncies: "No hi ha la llibertat d'expressió que nosaltres teníem", apunta. Joma, més jove que els seus companys, ha reconegut que l'humor d'avui en dia és molt tou: "fa una mica de pena", assegura. José Luis Martín ha recordat una frase del Perich: "La funció de l'humorista és lluitar contra l'estupidesa" i ha afegit que en aquests moments els humoristes tindrien molta feina, perquè l'estupidesa es multiplica. La filla del Perich, Raquel, per la seva banda, ha apuntat que probablement el seu pare se sentiria incòmode en el món actual, en què l'humor perd sentit, perquè la realitat ha acabat essent completament absurda: "insuperable".

9 AHCB N 14 (1994) 1

Reivindicació de la llibertat d'expressió

Una de les grans preocupacions del Perich, sempre, va ser la censura, tant l'oficial creada per les institucions com la imposada pels directors de mitjans i els propietaris de diaris i televisions. Els humoristes actuals han aprofitat l'ocasió per fer una aferrissada defensa de la llibertat de premsa. I han recordat que ara els qui es dediquen a l'humor pateixen més amenaces que mai.

5 AHCB PTT1984 7025

Activitats complementàries

Justament per això, entre les activitats complementàries a aquesta exposició, el dia 21 de maig hi haurà un debat sobre "Humor al límit i límits de l'humor" amb la participació de Ja, José Luis Martín, Fer, Maribel Carod, i Chloé Verlhac, la vídua de Tignous, periodista assassinat al Charlie Hebdo. I s'ha convocat una gran jornada lúdicofestiva, amb tallers, menjar, activitats diverses... El tema central: "Humor en llibertat". Enguany el Born serà la seu del lliurament del Premi Gat Perich, que ja ha arribat a la seva XXI edició. I al Còmic Barcelona, l'antic Saló del Còmic, hi haurà una taula rodona sobre l'obra del Perich. Les activitats paral·leles a l'exposició acabaran amb un diàleg a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, coorganitzador de l'exposició, en què es presentaran els fons d'humor i premsa satírica que estan dipositats a la institució, que oferirà una visita dinàmica a les entranyes del seu fons. Es pot consultar el programa complet d'activitats a la pàgina web del Born.

8 AHCB N 14 (1994) 2

Un pensador

Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, ha volgut reivindicar Perich com un referent intel·lectual de primer ordre, tot i que des de certes posicions elitistes s'hagi considerat als humoristes com a simples productors d'oci. Kap ha coincidit amb ell i ha apuntat que Perich no era només un humorista, sinó també un "gran intel·lectual i gran pensador". Miquel Ferreres assegura que "dir ninotaire a en Perich és quedar-se curt, perquè era molt més que això. Era un geni a l'hora de detectar les imperfeccions del poder, de la gent que mana". Perich, un home aficionat a la literatura, a la música i a l'art, va retratar amb contundència el món en què vivia, l'Espanya del franquisme, la transició i els primers anys de la democràcia. Però també feia grans reflexions sobre la condició humana mitjançant aforismes, com alguns dels que apareixen a l'exposició, i que surten de les col·leccions de frases seves que es conserven a l'Arxiu Històric de la Ciutat: "L'home no és només l'únic animal capaç de riure's de sí mateix, sinó que és l'únic també capaç de prohibir que es riguin d'ell". Rabassa ha definit Perich com un creador especialment adequat per als temps actuals, de fragilitat democràtica, perquè aquesta fragilitat es deriva dels pactes de la transició "tan àcidament descrits pel Perich".

2  AHCB PEJ1994 1106

Exposició tristament actual

El Perich va morir fa 25 anys. Seria normal que els seus acudits, tan centrats en l'actualitat política de la transició, haguessin perdut actualitat. Però no és així. Els primers en veure l'exposició no podien reprimir alguns somriures, sovint amargs, en veure les obres de Perich. Això es deu, en part, a que Perich va ser un avançat a la seva època: quan ningú parlava del racisme, ell ja el criticava i posava en evidència com n'era de racista la societat espanyola. I va ser capaç de criticar la justícia; en aquell temps ningú hi pensava i ningú no va fer-hi res. Ara això és una evidència i potser ja és massa tard. I fins i tot, com a bon visionari, va ser capaç de reflexionar sobre els plàstics (i sobre l'amor): "Resulta molt lamentable comprovar que l'amor no pot durar eternament i que, en canvi, el plàstic sí". Però si el Perich pot continuar estant d'actualitat és, també, perquè la societat espanyola no ha sabut resoldre els grans problemes que l'humorista criticava fa més d'un quart de segle: les desigualtats, la injustícia, l'autoritarisme, la impunitat... Per als més grans és un gran plaer retrobar-se amb el Perich (i reviure el seu humor negre en acció als vídeos que es mostren a l'exposició). Per als més joves, sens dubte, serà un gran descobriment.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat