Tot va començar, com comencen les grans coses en aquest país, amb un dinar. El que van compartir el cineasta Pere Portabella, fill d'una família de l'alta burgesia vinculada als fabricants de Danone, i l'empresari Antoni Vila Casas, un dels últims mecenes de Catalunya. La intenció d'aquest darrer era muntar una exposició sobre "l'art de col·leccionar" amb la rica pinacoteca de Portabella, però al final -i després d'algunes coca-coles- la idea es va transformar en una exposició sobre Pere Portabella, en les seves grans vessants d'artista, cineasta i polític. Ideada i dirigida per Portabella i Vila Casas, Pere Portabella. Cinema, art i política és el títol de l'exposició que es podrà veure des del 12 de febrer al 23 de juny a museu de Can Framis i que s'ha presentat avui dilluns.

"La cruïlla entre l'avantguarda artística, la pràctica fílmica i l'activitat política" -en paraules de Portabella- que ha marcat la trajectòria de l'artista figuerenc s'articula a través de cinc àmbits que apleguen projeccions, pintures, fotografia o material gràfic. Josep Ramoneda és l'autor dels textos d'una exposició que ha comparat amb unes memòries: "De la mateixa manera que hi ha biografies i autobiografies, hi ha exposicions i autoexposicions". Una mostra on Portabella és l'artista, Vila Casas, el productor i Ramoneda, el guionista. Els cinc àmbits de l'exposició serveixen per presentar els diferents àmbits de la polièdrica figura de l'homenatjat, on Cinema, Art i Política s'entrellacen i donen sentit l'un a l'altre.

Pere Portabella - Fundació Vila Casas

Imatge del balcó de la Generalitat el 23 d'octubre de 1977

El primer dels àmbits recorda el paper del cineasta en el retorn del president Josep Tarradellas el 23 d'octubre de 1977, l'únic episodi que vinculava el nou règim democràtic amb la república i que el cineasta es va encarregar de dirigir i coreaografiar. Assumit com un encàrrec polític, com ha explicat, el seu paper de moderador a l'Assemblea de Catalunya i la seva teranyina de relacions dins l'antifranquisme, li van permetre sumar les voluntats dels partits -que fins l'any 76 desconeixien la pròpia existència del líder exiliat-, els recels del president i els dubtes de les forces de seguretat, encara vinculades al franquisme. En aquest sentit, ha recordat que després de presentar els seus plans pel retorn -amb cotxe descobert i bany de masses pel vell president- la guàrdia civil li va dir que era impossible per motius de seguretat. "Mire usted, la mejor fuerza de seguridad es la gente que irá a recibirle" ha recordat que va respondre en aquella tensa reunió, durant la qual es va fer responsable del que pogués passar. Portabella no només va dirigir la litúrgia d'un acte que volia defugir les formes del règim anterior i que tenia en el president l'actor principal d'una escenografia cuidada al detall, sinó que el mateix Tarradellas, només baixar de l'avió, va fer que l'acompanyés al seu costat. Així se'l pot veure a la icònica foto del balcó de la Generalitat. 

Inf general

Cartell d'Informe general (1976)

Abans que director, Portabella va ser el productor de Viridiana del director aragonès Luis Buñuel -que va tornar a Espanya a dirigir-la-, i que va guanyar la Palma d'Or a Canes, burlant al franquisme, amb gran escàndol del règim i del Vaticà, que es va queixar de la "blasfèmia" de la pel·lícula. La de cineasta és una de les facetes on s'ha vist millor la vinculació que Portabella -que no ha militat mai en cap partit polític, tot i que es considera un activista "que tothom sap on sóc"- ha fet del cinema i la política. De tota, el seu no és un cinema realista o documental, sinó que ho ha fet d'una manera trencadora i buscant un llenguatge i un relat no supeditat als dictats del mercat i a les convencions dels gèneres. Al costat de pel·lícules com Die Stille vor Bach, Vampir Cuadecuc o Pont de Varsovia, Informe general és un dels seus films més polític, que va tenir la seva continuació a Informe general II. El rapto de Europa. També El sopar, en que els presos polítics del franquisme relataven la seva experiència i que s'acaba d'estrenar als Cinemes Texas, per primera vegada en sala comercial, amb el rerefons dels nous empresonats.

Un dels aspectes que no es podien obviar en un museu principalment vinculat a l'art plàstic -i com a testimoni de la idea original- és la relació del cineasta amb artistes com Pablo Picasso, Eduardo Chillida, Joan Ponç, Equipo Crónica, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Manolo Millares, Víctor Vasarely o Joan Miró, dels quals se n'exposen quadres de la col·lecció del cineasta. Precisament, l'estreta relació entre Miró i Portabella es posa de manifest a través de dues obres que no ja no existeixen i un guió de l'artista que mai no es va arribar a fer. Les dues primeres corresponen al testimoni fílmic de l'elaboració i desaparició del mural que va fer el pintor l'any 1969 als baixos del Col·legi d'Arquitectes i que, d'acord amb la proposta de Portabella, el mateix Miró va esborrar -amb gran escàndol de la intel·lectualitat progressista i que el mateix Portabella justifica amb les paraules de Miró contra l'assassinat de la pintura i la mercantilització de l'art-, i del procés de realització d'un enorme tapís que es trobava al hall d'una de les torres del World Trade Center de Nova York, desapareguda sota les runes l'11 de setembre de 2001. El guió, que es reprodueix amb el text de puny i lletra de Miró, havia de girar al voltant del Mas Miró de Mont-roig del Camp, i que Portabella no va pensar mai en rodar. Aquell text de Miró, ple d'imatges, sons i sensacions vinculades al camp, esdevé un traveling per ser llegit. Una autèntica obra d'art. 

Pere Portabella, que acaba de fer 91 anys, es troba en plena forma intel·lectual i creativa, fidel a la seva tasca d'acostar gent -com feia al seu mític "Suquet" - i al seu compromís progressista, continua al capdavant del think thank Fundación Arternativas. Per completar l'exposició de Can Framis, s'han programat diverses activitats complementàries. A banda de les sessions d'El sopar, cada dijous de febrer, s'han previst dos diàlegs de Portabella amb el polític Marcelo Expósito i el crític i historiador Jordi Balló, i la Filmoteca de Catalunya, que conserva l'obra del director, inicia aquest dimecres 14 el cicle "Pere Portabella: Cinema, art i política" que permetrà veure diversos títols de l'artista, com Umbracle, Vampir-Cuadecuc, Pont de Vasrsòvia, Die Stille vor Bach i la sessió triple dedicada a Art a Catalunya, No al No i Mudanza, que compatarà amb una taula rodona protagonitzada per Albert Serra, Josep Maria Català, Tomàs Pladevall i Esteve Rimbau.

 Portabella   Rodatge Die Stille vor Bach

Pere Portabella durant el rodatge de Die Stille vor Bach.