Pere Planella, un dels homes de teatre més veterans de l'escena catalana, fundador del Teatre Lliure i de Zitzània Teatre, deixeble de noms tan mítics com Ricard Salvat o Fabià Puigserver, celebra aquest 2019 mig segle de professió com a director. I ho fa al Teatre Nacional de Catalunya amb una comèdia de William Shakespeare, Afanys d'amor perduts, un homenatge al llenguatge i una de les obres més feministes del bard d'Stratford-Upon-Avon, que s'estrena el dia 17 a la Sala Petita del TNC, on es podrà veure fins 24 de febrer. 

afanys d'Amor perdut. TNC. David Ruano

Una comèdia de joventut

Traduït al català per Salvador Oliva, i amb el canvi de "treballs" per "afanys" en una tasca exigent pel caràcter rimat del text original, l'obra de Shakespeare se situa en un regne de Navarra imaginari on el rei i tres dels seus cavallers juren allunyar-se dels plaers mundans durant tres anys per dedicar-se exclusivament a l'estudi. En aquest sentit, prohibeixen a qualsevol dona acostar-se a menys de mil milles de la cort. Quan la princesa de França i tres de les seves dames arribin en missió diplomàtica per aconseguir recuperar uns territoris en litigi a Aquitània, el rei i els seus homes es veuran obligats a enfrontar-se als manaments de Cupido. 

Escrita quan l'autor anglès tenia poc més de 25 anys, en ella s'hi fa befa de l'Armada Invencible, l'intent fracassat de Felip II d'envair Anglaterra que fa ser la riota d'Europa i un esdeveniment contemporani al temps de Shakespeare, amb el personatge d'un noble espanyol fatxenda anomenat Adriano de Armando que fa servir un discurs presumptuós. El llenguatge dels personatges és, en aquest sentit, una de les claus de l'obra i s'ha treballat amb un assessor de dicció, una figura pràcticament inèdita al teatre català però habitual al món anglosaxó. 

Afanys d'amor perduts. TNC. David Ruano

Una obra feminista

Sara Espígul és la princesa de França, una dona intel·ligent, amb enginy i caràcter, que encapçala una missió diplomàtica davant el rei de Navarra, interpretat per Arnau Puig. Peter Vives, Aleix Melé i David Anguera interpreten els homes del monarca, mentre que Mima Riera, Sílvia Forns i Maria Calvet es posen en el paper de les dames franceses, en un ampli repartiment on destaquen veterans intèrprets com Oriol Genís, Carles Martínez o Pep Anton Muñoz en valuosos papers secundaris. Director, traductor i companyia han volgut destacar el feminisme d'una obra on la intel·ligència i sagacitat de les dones contrasta amb el caràcter de "pallussos cultivats" dels homes.

Espígul i Riera, que acaba de ser mare, han destacat en aquest sentit la importància que es pugui representar just en aquest moment una obra que parla de dones amb poder "que tallen el bacallà", en un muntatge situat a principis de segle XX, als albors de la Primera Guerra Mundial, en un context marcat per l'emergència del sufragisme, el marxisme i els avenços tecnològics, com el telèfon, el cinema, la motocicleta -o el patinet, amb el qual han aparegut els actors durant la presentació de l'obra a la premsa- o el gramòfon. L'escenografia és obra de Bibiana Puigdefàbregas, Adelina Casanova i UDEU Arquitectura, en un muntatge on destaca la música de Xavier Albertí, director del TNC.

Afanys d'amor perduts. TNC. David Ruano

En un moment de caos ideològic i social, marcat també per l'empresonament i l'exili dels dirigents catalans, definit per Planella -que lluia una xapa a favor dels presos- com a molt trist, el director ha confessat que "o bé et tanques a casa o bé lluites fent passar al públic una bona estona". Destacant el caràcter polític de l'obra -on també es posa de manifest el pes de la llei per coaccionar la llibertat individual, especialment per part de les classes altes cap als inferiors- Planella ha volgut manifestar la importància del teatre en el combat per la pervivència de la llengua catalana. 

Afanys d'amor perduts. TNC. David Ruano