Una Traviata feminista, empoderada, vestida amb pantalons i sense cotilla que proclama als quatre vents la seva llibertat. Aquesta és la gran aposta operística del Festival de Peralada per a la seva 33a edició. El títol de Giuseppe Verdi, un dels més emblemàtics del repertori líric, en una versió dels nostres dies que signa Paco Azorín en un muntatge exclusiu per al festival operístic de l'Alt Empordà, que va presentar el mateix director d'escena acompanyat pel dissenyador Ulises Mérida -que signa el vestuari-, la soprano russa Ekaterina Bakanova, que el proper agost es posarà en la pell de Violetta Valéry, i Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada. Ricardo Frizza a la batuta de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu es farà càrrec de la direcció musical d'una Traviata que compatarà amb el tenor nord-americà René Barbera -Premi Operalia 2011- com a Alfredo i el seu compatriota Quinn Kelsey com a Giorgio Germmont, amb l'acompanyament del Cor Intermezzo.  

Paco Azorín, Ekaterina Bakanova i Ulises Mérida/Fundació Castell de Peralada

Paco Azorín, Ekaterina Bakanova i Ulises Mérida/Fundació Castell de Peralada

"Sempre libera"

Oriol Aguilà ha manifestat que serà una Traviata molt especial perquè "vol ser dels nostres dies i del segle XXI, una Traviata que clama que ella és lliure". El director d'aquesta nova proposta Paco Azorín, ha recordat que és la seva primera Traviata "i espero que no sigui l'última", abans d'evocar la seva passió per l'òpera, que vol acostar al públic fent viure'ls la Traviata com si fos la primera vegada que s'hi acosten, alliberats d'idees preconcebudes.

Azorín ha presentat l'encàrrec de Peralada com "una oportunitat fer coses noves, que no s'han fet mai", amb una lectura totalment contemporània de la història de Violetta, centrada en ella i no en els homes que l'envolten. "Sempre s'ha vist aquesta òpera des dels ulls d'Alfredo, o pitjor, del seu pare, i això ho vull canviar". Per aconseguir-ho ha afegit el lema "Sempre libera" -extret de l'ària del mateix nom- al costat d'un títol, La Traviata -"la perduda"- que ja la condemna d'entrada. Una condemna que Azorín es proposa revisar des d'una òptica feminista. "A Violetta, una dona que porta el timó de la seva vida i que ho dona tot per amor, li hem de donar la possibilitat de ser, efectivament, sempre lliure" ha assegurat. 

Per explicar la història d'aquesta Traviata del segle XXI, Azorín ha projectat un muntatge molt elegant que va d'un primer acte realista fins arribar a un tercer acte més oníric, amb una escenografia contemporània, que permeti veure com serien les festes de la Violetta actual i els seus amics, on el vestuari, del dissenyador Ulises Mérida, que malgrat algunes col·laboracions amb el món de l'òpera debuta en un muntatge líric, és clau. Azorín s'ha plantejat una protagonista amb "pantalons, una dona d'ara, que vol anar còmoda a les festes".

Paco Azorín, Ekaterina Bakanova, Ulises Mérida i Oriol Aguilà

Paco Azorín, Ekaterina Bakanova, Ulises Mérida i Oriol Aguilà