Els lectors acumulem llibres: és un fet. Tenim pisos petits però triem la paret on potser altres penjarien quadres per nosaltres col·locar uns prestatges que omplirem de llibres i que anirem fent créixer al llarg dels anys a força d'afegir-hi més prestatges que, al seu temps, anirem omplint de més llibres.

La majoria de les coses que entren a casa són béns de consum: mobiliari, menjar, roba, electrodomèstics que, en consumir-los, bé desapareixen o queden reduïts a la seva part rebutjable o bé deixen de fer-nos servei. I el que en queda, ho llencem sense cap mena d'escrúpol. Amb els llibres no passa això.

Quan acabes de llegir un llibre encara queda el llibre i, el que és més important, aquell llibre s'ha multiplicat. Queda per una banda l'objecte físic perfectament reutilitzable i, per una altra, el seu contingut dins el nostre cap. Ara bé, no és el seu contingut literal allò que en queda dins del cap, sinó la interpretació que l'hi hem donat, allò que hem entès en el moment en què l'hem llegit.

Un cop acabat, el llibre físic, el tornem a col·locar al prestatge mentre que el contingut mental que ens ha proporcionat el reaprofitem en converses, en pensaments; aprofitem la informació que ens ha quedat d'aquella lectura per completar amb dades, amb cites els nostres arguments; és a dir, barregem, encaixem el que hem llegit, amb allò que ja sabíem. Els llibres que hem llegit queden integrats al nostre pensament per sumar-hi més coses.

El llibre-objecte que hem tornat a dipositar al seu lloc al prestatge deixa de ser d'aquesta manera una cosa individual perquè a passat a formar part d'un tot que és en part al nostre cap i en part en aquella paret, al costat de la resta de llibres que ja hem llegit i dels que llegirem; perquè els llibres que encara no hem llegit no són sinó contenidors de més pensaments que en un futur, quan els llegim, arribaran a barrejar-se també amb allò que ja tenim al cap.

Un prestatge ple de llibres no és pas altra cosa que l'aparador a la vista del cap passat i de la possibilitat del cap futur, sempre canviant, sempre creixent, de qui els posseeix. Si falla la memòria, cosa que pot passar, o si hi afegim noves informacions que semblen desquadrar-nos el que pensàvem que ja sabíem, tornarem a la nostra biblioteca a rellegir llibres passats per mirar de reajustar allò que acabem de llegir en un llibre present, sempre sabent que qualsevol llibre futur ens pot tornar a fer trontollar tot plegat de nou.

Es pot fer neteja del calaix dels mitjons, dels aliments de les baldes de la nevera, de l'armari dels productes de neteja; pots reduir el número dels primers, dels segons i dels tercers a uns mínims estrictament necessaris per sobreviure. No es pot fer però neteja dels llibres que van alimentant un cap canviant, un cap que creix, que tira endavant, que tira enrere. Si reduïm la biblioteca de casa, si ens privem de tenir a l'abast els llibres que potser tornem a necessitar o que potser acabarem llegint, tindrem unes cases més buides, sí; exactament igual que els nostres caps.

Isabel Sucunza
De la llibreria estant

Aquest 2018 llegir ha estat una bona crossa

Isabel Sucunza
Isabel Sucunza
De la llibreria estant

Llibres llegits, regalats i llegits

Isabel Sucunza