La filosofia contemporània s’enfronta sovint a qüestions fonamentals que, paradoxalment, estan mancades d’un fonament sòlid des d’on es pugui bastir “l’edifici de les idees”. Si traslladem aquesta problemàtica a la filosofia política — que, segons Leo Strauss, és la introducció a tota filosofia— ens trobem davant de discursos més o menys reeixits que busquen suplir aquesta angoixant manca de fonament des de punts de vista alternatius a la filosofia política clàssica. 

És des d’aquest plantejament que l’editorial Gedisa ha presentat a La Setmana del Llibre en Catalàla seva nova col·lecció “Pensament Polític Postfundacional”. L’acte ha comptat amb la participació de la directora de la col·lecció, Laura Llevadot, i tres dels seus autors: Juan Evaristo Valls Boix, Antonio Gómez Villar i Edgard Straehle.

Amb quinze títols projectats, aquesta nova col·lecció busca apropar al lector els grans noms de la filosofia política contemporània a través d’estudis introductoris realitzats per filòsofs de casa nostra. En paraules de Laura Llevadot, es tracta de “Donar a conèixer una sèrie de pensadors contemporanis posteriors al maig del 68 —amb alguna notable excepció— que, en pensament polític, s’aglutinen sota el denominador postfundacional”.

Tot i que es tracta de pensadors molt diversos, que van des del filòsof de la igualtat, Jacques Rancière, a Hannah Arendt i la seva reflexió sobre el totalitarisme, passant per Jacques Derrida, la biopolítica de Giorgio Agamben i Michel Foucault o Judith Butler, la gran majoria d’ells coincideixen en el fet de pensar la qüestió política més enllà de les democràcies representatives i del marxisme clàssic.

En un moment en què la crisi dels partits tradicionals, la reaparició de l’anomenat populisme i l’emergència de les mobilitzacions ciutadanes posen en qüestió els fonaments moderns de les democràcies liberals, aquesta col·lecció vol donar veu a un seguit d’autors que aportin aire fresc principalment des de dos eixos. 

El primer és la distinció entre allò polític i la política. Per poder pensar allò polític cal fer una crítica a la política que el situacionista Guy Debord anomenaria “d’espectacle”, la política institucional duta a terme als parlaments i reflectida als mitjans de comunicació. Com mostren els grans noms d’aquesta col·lecció, allò veritablement polític ultrapassa aquesta ficció representativa i es troba en molts altres àmbits quotidians que encara queden per pensar.

L’altre gran eix que enarboren els pensadors postfundacionals és la destitució de la figura de l’intel·lectual d’avantguarda. En efecte, en un escenari postmodern on hi manca un gran relat, l’intel·lectual ja no és un teòric que diu a la massa informe i ignorant què ha de fer. Com palesa aquesta col·lecció, els pensadors de la filosofia política contemporània simplement elaboren eines perquè les utilitzi qui vulgui, sense la intenció d’alliçonar.

Aquesta aposta de Gedisa és la primera aventura que la consolidada editorial barcelonina emprèn en català. Com ha volgut ressaltar la directora de la col·lecció, el català és encara avui una llengua minoritzada en el món editorial, especialment en els àmbits de la filosofia i l’assaig. A aquesta manca de tradició s’hi afegeix el fet que la majoria dels autors de la col·lecció mai han estat traduïts a la nostra llengua, motiu pel qual l’exercici de parlar sobre ells en català ha estat també un exercici d’invenció de vocabulari filosòfic.

De moment, es poden trobar a les llibreries els primers cinc volums: Claude Lefort: La inquietud de la política, d’Edgard Straehle ; Jacques Rancière: L’assaig de la igualtat, de Xavier Bassas ; Thomas Hobbes: La fundació de l’Estat Modern, de Josep Monserrat ; Ernesto Laclau i Chantal Mouffe: Populisme i hegemonia, d’Antonio Gómez Vilar i Giorgio Agamben: Política sense obra, de Juan Evaristo Valls Boix.