Quim Monzó és, des de fa pocs dies, el cinquantè Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A més a més de la majoria dels seus llibres, tinc a casa, classificades entre els paperots del meu arxiu, unes quantes de les postals que Quaderns Crema –la seva editorial de sempre- editava reproduint les portades per a fer-ne promoció a les llibreries. Sóc fanàtic d’aquesta mena de postals –siguin de l’editorial que siguin- no tan corrents ni col·leccionades com els punts de llibre. Pel meu gust i per la seva relativa raresa, tenen més valor per a l’acumulador compulsiu com jo.

P1040264

De postals també en tinc algunes referides al merescudíssim premi que li acaben de concedir a Monzó. Les va editar i distribuir Òmnium Cultural durant els anys vuitanta, noranta i principis dels 2000. N’hi ha unes on podem veure els rostres dels premiats, cada any amb un més i unes altres, enviades als socis a mode d’invitació o recordatori, que reprodueixen un instant de l’entrega del guardó de l’any anterior. Així, a la postal de l’any 1997, hi veiem Josep Benet i a la de 1998, Tísner. Els dos recollint el premi de mans de Josep Millàs, aleshores president d’Òmnium. Darrere, aplaudint, podem veure-hi anteriors homenatjats com Miquel Martí i Pol, Joan Triadú, Jordi Sarsanedas, Antoni Cayrol i Miquel Batllori.

P1040260 1

Em fa especial il·lusió tenir també el programa de mà de la primera edició del Premi d’Honor, lliurat el 8 de maig de 1969 al Palau de les Nacions de Montjuic i concedit a Jordi Rubió i Balaguer. A la primera pàgina s’hi especifiquen les bases que regnaven i han continuat regnant la concessió del premi. “El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes serà atorgat a una persona que per la seva obra, literària o científica, escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Al segon paràgraf s’hi especifica el jurat d’aquella primera edició: Antoni M. Badia i Margarit, Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, Miquel Coll i Alentorn, Joan Fuster, Josep M. Llompart, Antoni de Moragas, Joan Sardà i Joan Triadú. Amb el pas dels anys, Badia, Fuster, Llompart i Triadú serien reconeguts també amb l’honor que aquell any van decidir.

P1040261

Les bases que acabo d’escriure apareixen també en un llibret que Òmnium va editar el 1994, amb motiu dels vint-i-cinc anys del premi, i on s’hi recullen les biografies i bibliografies de tots els honorats fins llavors. Les bases les cita l’autor del text que fa de prefaci, Josep Faulí. És un text intens i atrevit que no defuig “les qüestions discutides a l’entorn del guardó”. I recalca: “Ningú criticà l’exigència del Premi d’Honor fins que es comprovà que amb aquesta, Pla no seria guardonat mai. I no ho fou. Hi ha qui diu que ara, en temps de normalitat democràtica, ja no cal mirar tan prim, la qual cosa, abans que afirmar res, pregunta si no passarà amb Martí de Riquer el mateix que passà amb Pla”. Déu ni do! Faulí recorda també de seguida que es tracta d’un guardó privat i que qui el convoca té tot el dret a fixar-ne les condicions: “A més, a hores d’ara ja no és procedent confondre Òmnium amb un ministeri de cultura”.

P1040262 1

Qui va ser el primer director del diari Avui admet l’error de no premiar Josep Carner en cap de les dues primeres edicions, quan encara era viu. És un text extremadament interessant. Pla no el va rebre i, en efecte, tampoc el professor Martí de Riquer, mort el 2013. Els motius? Doncs segur que les suspicàcies que generava les seves simpaties i/o connivències amb el règim franquista. Guardo també un apassionant número de Destino del 13 de juliol de 1974 -amb una portada d’allò més eloqüent: “¿Debe marginarse a Josep Pla?- en què es va organitzar un debat a l’entorn precisament d’això: la conveniència o no de concedir el Premi d’Honor a l’autor d’El quadern gris.

P1040265

Els debatents eren d’altura: Oriol Bohigas, Josep M. Castellet, Antoni Comas, Joan Fuster, Jordi Llimona, Maurici Serrahima, Ernest Lluch, Joaquim Molas, Baltasar Porcel, i Josep Termes. Els tres últims, per cert, guardonats els anys 1998, 2006 i 2007. Sensacional debat d’idees el que proposaven. El còmput final va resultar clarament favorable a la concessió del premi a Pla. No oblidem que Destino va ser l’editorial de referència de Pla i que la revista va acollir els seus articles durant unes quantes dècades. Tant Lluch com Termes posaven èmfasi en l’ambigüitat que emanava de les bases del premi i en particular del concepte “exemplaritat”. Es tractava d’una exemplaritat moral i/o política o d’una exemplaritat intel·lectual/literària? O d’una barreja de les dues?

Especialment atrevida em sembla la reflexió de Bohigas: “Ser de dretes o d’esquerres no equival a ser un bon o un mal català i per tant això no compta a l’hora de valorar Pla. Un traïdor és el que trenca la fidelitat o la lleialtat i això no sé què té a veure amb Pla. La Guerra Civil ha influït d’alguna manera en el concepte de Catalunya i de la catalanitat, però això no té res a veure amb el premi d’Òmnium Cultural”.

Quina quantitat d’històries i d’Història contenen els papers del passat! Només tres consideracions més per acabar. Al mateix arxivador on conservo tot això que acabo d’explicar també hi tinc quatre programes de mà de les entregues del Premi d’Honor a Josep Maria Benet i Jornet, Jaume Cabré, Josep Massot i Joan Veny. El de Baltasar Porcel crec que també el tenia –em van encarregar escriure la crònica de l’acte per la revista d’Òmnium- però, ai, el vaig perdre. Ara que hi penso bé potser no el tenia perquè fins fa pocs anys el guanyador es mantenia més o menys en secret fins al moment de l’entrega. Així doncs no tenia massa lògica editar programes de mà dedicats al guanyador. Bé, és igual.

P1040263

Potser val la pena recordar, no com a retret ni molt menys, que Joan Perucho, Agustí Bartra, Ferran Soldevila, Llorenç Villalonga, Joan Sales, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Néstor Luján, Jaume Vidal Alcover, Emili Teixidor, Jesús Moncada, Blai Bonet o Francesc Garriga Barata no van ser guardonats. Alguns d’ells, és cert, segur que l’haguessin rebut tard o d’hora, però van marxar d’aquest món potser massa aviat i sense ell.

Suggeriments per propers anys? Ramon Folch i Camarasa, Joaquim Carbó, Francesc Parcerisas, Carme Riera Lluís Solà, Joan Margarit o Màrius Sampere. O què tal un premi pòstum conjunt a les grans escriptores que, pel motiu que sigui no van ser premiades? Seria un bonic reconeixement a les dones escriptores, tan sovint silenciades. Com per exemple, Maria Aurèlia Capmany, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Joana Raspall, Anna Murià, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana o Caterina Albert.