Pablo d'Ors ha omplert moltes pàgines al llarg de la seva vida per apropar-se al seu "jo autèntic" però resulta que no pot llegir bé l'obra magna del seu avi (el Glossari d'Eugeni d'Ors) perquè no sap català. Això fa que em costi creure'm qualsevol cosa que vingui del personatge, a pesar que m'agradi perquè sempre està un punt per sobre del que sol publicar-se en temes de divulgació espiritual, i perquè els plantejaments de la seva obra —almenys els que ell explicita— em semblen honestos. 

És el cas de Biografia del silencio, que amb 100.000 exemplars venuts en castellà a Siruela (i no sé quants a Angle Editorial en català), va ser un èxit sonat. En aquest assaig Pablo d'Ors explica com aprèn a meditar i per què s'hi posa: "Vaig començar a fer meditació perquè m'adonava que vivia amb un desig tan imperiós que em prenia la pau: el de triomfar com a escriptor". Cinc anys després de meditar, no és que no tingui set de reconeixement, o que no sigui sensible a les crítiques, però els aplaudiments que rep o deixa de rebre ja no el tiranitzen.

A l'assaig també explica que al principi li costava molt meditar perquè quan seia en silenci el seu cap només fabulava. Passava hores imaginant escenes que haurien pogut passar i no van passar, o dramatitzant amb tot detall escenes que li agradaria viure. I aleshores, i aquí arriba una part interessant de l'assaig, diu: 'm'ha costat quatre dècades comprendre que l'home comença a viure en la mesura que deixa de somniar amb ell mateix" . 

Jo també estic convençuda que no hi ha res de valor que no arreli en la realitat. Que comencem a donar coses bones al món quan deixem de fer volar coloms. I que per això l'autoajuda barateta és tan nefasta, perquè estira i esprem aquesta tendència que tenim les persones (sobretot les senyores) de somniar despertes. Fabular pot semblar una pràctica inofensiva però és una font nefasta de paràlisi, princesismes i maltractes —també de maltractes, perquè sempre converteix els altres en una pantalla de les nostres expectatives.

L'autoajuda barateta és nefasta perquè esprem la tendència que tenim les persones (sobretot les senyores) de somniar despertes

Meditar, diu Pablo d'Ors i en dono fe, t'ajuda a controlar les anades i vingudes de la ment, i a posar la imaginació al teu servei i no a quedar tu al servei d'ella. Contra somniar despert, cal prestar atenció, per què la realitat concreta té molta més gràcia que el món on som quan no hi som.

I encara, explica l'autor, meditar t'ajuda a viure amb dignitat un llarg procés de decepció —en el seu cas perquè prometia molt però no ha fet tot el que volia. Sembla mentida que un home tan intel·ligent i reflexiu com ell hagi necessitat mitja vida per aprendre a decebre's de les expectatives que s'havia creat a l'altra mitja. I sembla mentida, i això sí que és realment graciós, que Biografia del silenci, aquesta obra que fa per acostumar-se a la decepció i per explicar al món el seu fracàs, hagi estat el seu gran èxit. 

zelda f scott fitzgerald portrait horiz
Literatura Com acabar amb un amor que ens domina Anna Punsoda Ricart
manhattan
Literatura Per què val la pena viure? Anna Punsoda Ricart