Si pensem en els epicentres de la cultura catalana durant el segle XX, pot ser que ens vinguin al cap les viles de Cadaqués, Tossa de Mar i Sitges, a part de la ciutat de Barcelona. Però banyada amb els bons vins del Penedès es troba El Vendrell, una vila que, malauradament, ha viscut oblidada a l'ombra d'altres indrets que van tenir més presència dins la vida de l'elit cultural i política del país. Així i tot, El Vendrell va ser la ciutat de grans noms de la cultura catalana com el músic i compositor Pau Casals (El Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) i el polític Andreu Nin (El Vendrell, 1892 - Madrid, 1937) que hi van néixer; l'escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899-Paris, 1988) que estiuejaba a la vila i l'escriptor i dramaturg Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) que hi va viure de petit. És per aquesta coincidència de talent d'quests personatges que representen de creativitat, internacionalitat i compromís amb la societat del seu temps, la pau i la llibertat, que la vila ha sigut escollida com a capital de la cultura catalana aquest 2020.

El Palau Robert de Barcelona recorda, a l'exposició El Vendrell, l'època daurada: Casals, Fenosa, Guimerà i Nin aquestes figures rellevants vinculades a la capital del Baix Penedès. La mostra es podrà visitar fins al 4 d'octubre, a la Sala 1 i al Jardí del Palau Robert.

Sala Pau Casals Palau Robert

La primera sala dedicada al músic i compositor Pau Casals

Les cases dels grans prohoms del Vendrell recreades al Palau Robert

Les sales del Palau Robert dedicades a Pau Casals, Apel·les Fenosa i Àngel Guimerà recreen les quatre viles on van créixer, viure o estiuejar els tres personatges. La primera sala, dedicada a Casals, recrea els grans finestrons de la galeria de la Vila Casals que donen a la platja de Sant Salvador. Avui, la vila acull el Museu Pau Casals, declarat d'interès nacional recentment. La casa està impregnada de la seva essència, i conserva un llegat extraordinari testimoni de gairebé un segle d’història, que permet explicar i entendre qui va ser Pau Casals com a home, com a músic i com a defensor de la pau.

A la sala dedicada a Fenosa hi ha la fotografia dels grans arcs del Portal del Pardo, un palau renaixentista que l'escultor va comprar l'any 1959. Bastit per la família Nin l’any 1518, havia estat propietat dels Guimerà d’ençà del començament del segle XIX. Va ser residència d’estiu de l’artista, que la va restaurar amb una gran sensibilitat, i va acollir els seus amics parisencs. Personalitats com Tristan Tzara, Irving Davis, Patience Gray, Robert Pikelny, Ursula Schroeder, la família D’Albis, Joan Perucho, Cécile Éluard o Joan Gili deixaren en aquesta casa la seva empremta. Quan Fenosa va morir, la seva vídua Nicole, va impulsar la creació de la Fundació Apel·les Fenosa. L’any 2002 obria les portes el Museu dedicat a l’artista, que acull les seves escultures i un jardí mediterrani amb obres de gran format.

Apel·les Fenosa Palau Robert

Detall de la sala dedicada a Fenosa

Finalment, a El Vendrell es pot visitar també la casa d'Àngel Guimerà, coneguda com a Cal Ximet. Va ser adquirida el 1778 pel seu besavi, quan va abandonar l’ofici de pagès per dedicar-se al negoci més pròsper de fabricant de botes de vi. Guimerà hi va viure bona part de la seva infantesa i joventut. Un cop instal·lat a Barcelona hi anava a passar un mes a l’estiu. Les seves hereves, Sara i Adriana Aldavert, van cedir l’edifici a la vila del Vendrell el 1973 perquè fos la seva casa museu. L’estructura de l’edifici s’ha conservat pràcticament intacta amb algunes restauracions com la de l’any 2015 quan es va obrir de nou al públic amb una nova museïtzació que ofereix un recorregut per la vida i l’obra de l’escriptor.

Per a Josep Miguel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa, l'exili de Pau Casals i l'abandó del projecte de convertir la Vila Casals en un pol cultural de caràcter internacional on els intel·lectuals poguessin gaudir de la seva plàcida vida a la bora del mar, va contribuir en l'oblit del Vendrell com a centre cultural. Sigui com sigui, els noms d'aquests quatre homes catalans restaran gravats en la memòria de molts gràcies a les seves aportacions a la cultura universal, el seu compromís amb la pau, la llibertat i la seva solidaritat.

Sala Ànguel Guimerà Palau Robert

Detalls de la sala dedicada al dramaturg Àngel Guimerà

"La costa catalana, com la costa francesa, està plena de nuclis d'un vigor intel·lectual d'alçada, com és Cadaqués, Tossa de Mar entre guerres, o com ho va ser Sitges a l'època modernista. El Vendrell té la mateixa categoria per les persones i pels visitants, però és molt desconegut", ha assegurat el comissari de la mostra. L'exposició, per tant, vol recuperar la memòria de personalitats destacades i fer-la visible, "i si no ha estat així, ha estat per culpa de la pròpia història", apunta Josep Miguel Garcia.

"Pau Casals es va exiliar i només van tornar les seves despulles. Fenosa deia que la glòria era precisament no tenir-la. I amb aquesta voluntat de no fer soroll, ha quedat dins l'ombra", ha contextualitzat Garcia, que considera que aquest és l'atractiu de l'exposició, poder "posar llum damunt d'aquesta foscor que il·lumina tot un període, de persones i un entorn català internacional".

Andreu Nin Palau Robert

Detall dels plafons dedicats a Andreu nin als jardins del Palau Robert

Cadascun dels espais dedicats a aquests personatges mostra les cases d’aquests prohoms, autoretrats de la seva sensibilitat humana i creativa, i de l’acollida que varen donar a intel·lectuals de l’època. La directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester, ha treballat en l’àmbit dedicat al violoncel·lista i director d’orquestra; el comissari Josep Miquel Garcia és el responsable de la presentació que es fa d’Apel·les Fenosa; la directora de la Casa Museu Àngel Guimerà, Àngels Santacana, ha fet la proposta per a l’espai del dramaturg i poeta, i l’historiador Ernesto Benito ha tingut cura de la figura d’Andreu Nin, que es presenta al Jardí.  El dibuixant, il·lustrador i ninotaire Lluís Juste de Nin, mort recentment, va col·laborar amb Ernest Benito en la part de l’exposició dedicada al periodista, traductor, sindicalista i dirigent el POUM Andreu Nin, amb el qual l'unia el cognom i el parentesc. Un plafó en l’àmbit dedicat a Andreu Nin recorda, precisament, la figura del seu parent Lluís de Juste. Cal destacar que Juste de Nin va donar vida al popular personatge de la Norma, símbol de la primera campanya de normalització lingüística de la Generalitat “El català, cosa de tots”, que es va presentar el 1992, amb textos de Tísner.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat