El periodista Manuel Cuyàs i Gibert (Mataró, 1952) ha mort avui als 67 anys a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona segons ha pogut saber La Llança de fonts familiars, com a conseqüència de la leucèmia que patia i que ell mateix va anunciar als seus lectors d'El Punt/Avui.  Cuyàs no ha pogut superar un transplantament de medul·la òssia. 

Fill del dibuixant Manuel Cuyàs i Duran i de Teresa Gibert i Barberà i germà de l'artista Jordi Cuyàs, va néixer a Mataró, una ciutat on ha viscut sempre i que ha situat al centre del seu univers literari. Llicenciat en Història de l’Art, havia fet de mestre i gestor cultural –va treballar a l'Ajuntament de Mataró i a l'Olimpíada Cultural–, en paral·lel a una carrera d’articulista iniciada al setmanari El Maresme, a finals dels anys 70, i al Mataró Escrit, que el va portar a la dècada dels noranta a integrar-se a la redacció d'El Punt. Va dirigir-ne la delegació del Maresme fins l'any 2001, quan va ser nomenat director adjunt de l'edició Catalunya d'aquest diari. Continuava escrivint la columna 'Vuits i nous', on va anunciar fa poques setmanes que se sotmetria a un transplantament de medul·la.

Autor d'El manyà encès, el volum Mataró suau i aspre, que recollia els seus articles a El Maresme, i la novel·la Taques al marge, la publicació de Vint i Jordi Pujol: confessions de persones que l’han conegut, li va obrir les portes de la redacció de les memòries del president Pujol en tres volums. Col·laborador de ràdio i televisió, participava habitualment a la tertúlia de Més 324, presentada per Xavier Graset. També havia col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio i Rac1. Gran cinèfil, havia estat membre del Film Ideal Club de Mataró i responsable de programació cinematogràfica de TV3.

L’any 2014 va publicar El nét del pirata, memòries personals i generacionals, on intenta fugir tant de la mirada nostàlgica i idealitzada com de la revenja en negre cap al passat, i on s’hi trascolen les característiques de l’estil de Cuyàs: ironia, escepticisme, bonhomia, una mirada entre sorpresa i sorneguera i un llenguatge ric i clar. També havia publicat els reculls d'articles Enamorats de l'Audrey Hepburn i Sota el barret i la biografia Pere Casanovas, l'escultor dels altres.

La mort de Cuyàs ha commocionat el món periodístic, cultural i polític català.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat