Montse Ayats (Ciuret/Vidrà, 1968) és mestra i llicenciada en filologia. Editora d'Eumo Editorial, des de l'any 2016 és la presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que enguany compleix 40 anys, encarant una nova etapa amb un canvi de nom significatiu. Parlem amb ella d'aquesta etapa que comença amb Editors.cat, els grans reptes del sector editorial i de la seva trajectòria.

Quan vas començar a treballar al món editorial?

Vaig estudiar Magisteri a l'Escola Universitària de Mestres de Vic, on hi havia una gent fonamentalment per a la meva trajectòria, que són els que van creure's que a Vic hi podia haver estudis universitaris. En Francesc Codina, l'Assumpta Fargas, en Josep Thió o en Segimon Serrallonga van ser professors que em van fer estimar la llengua i la literatura i em van proposar de col·laborar com a becària a Eumo. M'hi vaig apuntar i resulta que m'hi vaig quedar. Fins ara.

La teva primera feina és la que encara tens?

Això al segle XXI no es porta gaire, però durant aquests anys he fet totes les feines en una mateixa empresa. Per mi ser editor vol dir conèixer tots els processos de l'edició, de l'edició de taula a la producció. A més, Eumo ha passat moltes vicissituds durant els seus quaranta anys, i això ha fet que cada set o vuit anys haguéssim d'encarar un nou tornar a començar. I és com si hagués passat per moltes empreses.

 Per mi ser editor vol dir conèixer tots els processos de l'edició. De l'edició de taula a a la producció.

Com és això? 

Comença vinculada a l'Escola de Mestres, després gira al voltant del llibre de text. Posteriorment amb el tancament de la distribuïdora L'Arc de Berà, que va tenir unes conseqüències importantíssimes en l'edició catalana, Eumo, com la major part d'editorials catalanes, va quedar a l'estacada i va ser comprada per Edicions 62. Això vol dir que quan Edicions 62 és absorbit per Planeta nosaltres també quedem dins d'aquesta òrbita. I després, tornem a ser independents gràcies a la Universitat. Això vol dir que he viscut models molt diferents d'empresa dins aquesta.

Començant com a becària i acabant com a directora has passat per totes les tasques del món editorial...

La meva primera feina va ser picar textos i poca cosa més. Després vaig entrar a treballar en correcció i traducció del català al castellà, dins l'àmbit lingüístic i vaig ser coautora del Primer Diccionari. Posteriorment, vaig passar a l'àmbit de producció on vaig aprendre molt, i vaig tenir la sort de treballar amb en Segimon Serrallonga, que era assessor de l'editorial, o en Miquel Toneu, que la dirigia i qui em va ensenyar els secrets de la producció. Més tard vaig codirigir l'editorial amb la Carlota Torrents, fins a passar-la a dirigir en solitari.

Quan comença la teva vinculació amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana?

En el moment en què a Eumo se la convida a ser membre de l'Associació, ens hi apuntem de seguida. Som a la Junta però hi participem de forma poc activa. Quan en Jordi Ferré, editor de Cossetània, presideix la Junta em proposa de dirigir la Setmana i és quan m'implico més. Del 2012 al 2015 dirigeixo la Setmana, en un moment en què Eumo Editorial forma part d'Edicions 62, del Grup Planeta. Vaig i vinc de Vic, en una etapa on torno a fer només d'editora de taula, sense tasques de producció i direcció, i, per tant, tinc més temps i ganes per implicar-m'hi.

L'any 2016 ets elegida presidenta de l'Associació...

Quan l'any 2014 formo part de la candidatura de l'Albert Pèlach, existeix el compromísde passar el relleu de la presidència al cap de dos anys. Després de la Setmana teníem ganes de treballar per la col·lectivitat. L'any 2016 la meva arribada a la presidència coincideix amb la recompra per part de la Universitat de Vic d'Eumo Editorial, i, per tant, torno a treballar cada dia Vic i em toca repensar què en fem.

Quina valoració en fas d'aquests dos anys?

N'estic contenta pel que significa de treballar col·lectiu, en el sentit de ser responsable del que vol dir estar al capdavant d'una associació que agrupa pràcticament un centenar d'associats. Tot l'equip té moltes ganes de treballar i hem aconseguit, per exemple, que durant el mandat del Conseller Santi Vila s'aprovés un ajut a la traducció.

Sou pràcticament un centenar d'associats. Per una llengua catalana tenir 100 projectes editorials actius és molt mèrit, no?

Hem d'arribar a 100 abans d'acabar l'any, i ens en quedem dos o tres. Trobo que està molt bé, perquè hi ha des dels grans grups editorials que editen en català fins a les petites editorials independents.

Entre aquests grans grups i els petits projectes, hi falta una classe mitjana d'empreses editorials?

Crec que la clau de qualsevol negoci és que hi hagi empreses mitjanes ajudin a mantenir l'ecosistema del sector, sense estar supeditada als esforços titànics que les empreses petites han de fer per cobrir tots els processos. Necessitem que aquestes petites empreses es consolidin sense els sobreesforços de la vida artesanal.

Al manifest fundacional de l'Associació, ara fa quaranta anys, es deia que "l'edició en català deixarà de ser una eina de resistència i haurà de contribuir, i de manera important, al procés de recuperació nacional. (...) Però això no pot fer-ho cada editor individualment, i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana neix i s'organitza per tal de portar la veu i l'acció dels editors en llengua catalana al combat per una política cultural coherent, progressiva, popular i nacional". Encara és vigent l'esperit?

Nosaltres intentem actual des de la normalitat, sense aquest afany de resistència, però continuem contribuint als objectius que llavors s'enumeraven. Fem llibres, els fem en català, i per tant, sovint vol dir, fer avançar el país.

Fem llibres, els fem en català, i per tant, sovint vol dir, fer avançar el país

Editar en català és un negoci o una militància?

Editar en general no sé si és un gran negoci. Ha de ser un mínim negoci, per tant has de trobar l'equilibri entre allò que edites perquè creus li cal al país que es faci i el que ha de ser més rendible. No lliguem els gossos amb llonganisses, però mantenim unes estructures, hi ha uns treballadors, i aquests esforços passen també per un suport institucional com el tenen totes les llengües. Inclòs la castellana o la francesa.

I doncs, per què es critiquen tant les subvencions a l'edició en català?

Potser hauríem de parlar més d'inversions en cultura que no pas de subvencions. Penso que el nostre sector té clar que les subvencions no volen dir perdre l'estímul. Quan els successius governs han volgut anar a la fira de Frankfurt o de Bolonya per a fer país, nosaltres ho hem aprofitat per fer negoci. Comprar drets per les nostres editorials o vendre drets a altres llengües. Els nostres ajuts, a més, són reintegrables i no n'estem supeditats, ja que només representen entre un 5 i un 9% del que rebem. El sector del llibre en català no vol viure de la subvenció.

Per què es diu que a Catalunya s'edita massa?

Si a la potència de l'edició en castellà, tan important a Catalunya, hi sumes l'edició en català, és evident que sumades en proporció al nombre de lectors pot semblar que publiquem massa llibres. Però, si el català rebaixa la producció, com competirem amb la llengua castellana que té una producció molt més alta? Perquè, a més, si mires els hàbits de lectura, encara que tothom pugui llegir en català i en castellà, un 75% prefereix llegir en castellà i un 25% en català. I les xifres d'oferta lliguen amb aquesta demanda.

Si el català rebaixa la producció, com competirem amb la llengua castellana que té una producció molt més alta?

Com és que molta gent que podent-ho fer, perquè ha estat educada en català i fins i tot sent catalanoparlant, no llegeix o no compra mai llibres en català?

Als mitjans de comunicació sovint es parla només de l'edició en castellà d'un llibre que sovint s'ha publicat a la vegada en català i castellà. Potser no arribem a comunicar prou bé. Encara ara optar pel català vol dir preocupar-te de saber si l'obra està traduïda a la teva llengua. Per això la visibilitat que ofereix la Setmana del Llibre en Català és un dels elements fonamentals per descobrir autors i traduccions. Hi ha, a més, tota una colla de prejudicis que cal anar desmentint. Ara mateix hi ha una efervescència dels traductors en català, que han aconseguit una llengua natural i fresca, però hi ha gent que encara pensa que les traduccions al català no són bones. O que els llibres en català són més cars. I després hem de veure si el català ha pogut arribar a tots els gèneres.

Quins serien aquests gèneres on ha costat arribar?

Penso en la novel·la negra o policíaca, que ha fet que molts editors s'hagin conjurat i ara ja estigui normalitzat. Penso que hi ha hagut una etapa on s'ha discutit si s'havia d'editar en català la lectura popular, el best-seller. El català necessita una oferta diversa i interessant en tots els gèneres per arribar al públic.

La traducció actualment és un pilar de l'edició en català?

Parlàvem fa uns dies amb els traductors d'aquesta llengua tan viva i tan pròxima al parlar que ajuda a incorporar lectors. Les facultats han fet molt bona feina i tenim una bona nòmina de traductors i traductores.

Montse Ayats LA SETMANA 1 (2)

Hi ha gent que encara pensa que les traduccions al català no són bones. O que els llibres en català són més cars

Els quaranta anys de l'Associació arriben en un bon moment. Heu estat guardonats amb la Creu de Sant Jordi...

És un bon moment per diversos factors: la suma d'obres de diferents llengües a través de la traducció de primera, en l'àmbit literari és un molt bon moment literari, la literatura infantil i juvenil està obtenint el valor que li toca, i tenim molts elements a favor que haurien de fer que la generació de la immersió lingüística -que ara tenen 35 anys- es tornés a incorporar a la lectura i ho fessin en català.

Quins són els reptes pendents?

El lector adolescent de temàtica fantàstica és un món en el qual encara la presència del català no és prou intensa. I tot el que són youtubers i booktubers, el còmic, etc. Ens falta oferta pel públic jove, que sovint llegeix en castellà les seves sagues favorites o els llibres de moda a les xarxes. Queda pendent consolidar el llibre de gènere -rosa, eròtic, etc.- i, especialment, l'assaig especialitzat internacional. Parlem molt del que ens passa a nosaltres i al país, però hem de tenir la possibilitat de llegir en català assaig internacional de nivell.

Ens falta oferta pel públic jove, que sovint llegeix en castellà les seves sagues favorites o els llibres de moda a les xarxes. Queda pendent consolidar el llibre de gènere i, especialment, l'assaig especialitzat internacional

Una altra tasca pendent és comunicar millor la tasca de l'edició en català. Fins a quin punt els mitjans de comunicació públics haurien de ser prescriptors de lectura?

És el gran tema, com aconseguir fer visible a la societat el que fem. Els mitjans hi tenen un paper important, tot i les dificultats que també tenen els mitjans. Tenim la sort dels mitjans digitals que tenen més immediatesa. Però els mitjans públics, i especialment la televisió, crec que haurien de trobar la manera de parlar de llibres en programes generalistes, a més de seccions o programes especialitzats, per tal d'escampar el gust de la lectura en un entorn el més ampli possible i no quedar en un reducte d'experts.

Com encareu la celebració d'aquests 40 anys?

Hem canviat el nom. Ara som Editors.cat, un nom més curt que el nom oficial, que continua sent Associació d'Editors en Llengua Catalana, i que ja fèiem servir a les xarxes socials. En simplificar hem volgut crear una marca per comunicar millor el que som al segle XXI.

Crec que s'hauria de trobar la manera de parlar de llibres en programes generalistes, a més de seccions o programes especialitzats, per tal d'escampar el gust de la lectura en un entorn el més ampli possible des dels mitjans de comunicació


La Setmana del Llibre en Català ja està plenament consolidada. Si fem memòria dels emplaçaments i canvis que ha tingut al llarg dels anys, ara tenim una Setmana que marca la tornada literària i l'activitat editorial en general...

És una satisfacció pel treball col·lectiu tots els que som a la Comissió Organitzadora -editors, llibreters, distribuïdors, biblioteques...- però per la part que ens toca, la Setmana ha funcionat quan els editors ens l'hem creguda. I si ara les novetats arriben a primers i no a finals de setembre, com abans, és perquè ens permet fer la Setmana i afrontar la campanya de Nadal més còmodament, perquè s'ha pogut fer una millor campanya, els mitjans han donat visibilitat a l'edició en català. Aquest any hem incorporat més segells i més presència i, per tant, un lector convençut troba el que busca, un que passa per allà però no ho té clar, hi descobreix gèneres i autors, i tot plegat aporta aquesta visibilitat indispensable.

Com valores els canvis introduïts aquest any a la Setmana?​

Nosaltres, pel que fa a la presència dels segells editorials vinculats a una llibreria, fa molts anys que ho fem. Això et permet a tu editor ensenyar el teu fons i les novetats, amb un llibreter que sap vendre. Tu hi vas, parles amb la gent, trobes autors i lectors, i fas una feina més de relació -que és una de les assignatures pendents dels editors- però confies en el bon fer del llibreter. A més, aquesta política ha permès incloure segells que havien quedat fora i deixar clar que la Setmana és molt diferent d'una llibreria.

Esteu impulsant la presència d'editors estrangers durant la Setmana...

Quan intentes vendre un original teu a un editor d'un altre país i li has d'explicar quina llengua som, no sempre és fàcil. Per tant, la presència de 18 editors o agents a la Setmana permet conèixer directament i a fons una llengua i una cultura amb una oferta editorial plural i diversa. Gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Llull estem aconseguint una fita d'internacionalització que teníem pendent.

A la Setmana un lector convençut troba el que busca, un que passa per allà però no ho té clar, hi descobreix gèneres i autors, i tot plegat aporta aquesta visibilitat indispensable

Durant la presentació de la Setmana, precisament el director del Llull Manuel Forcano -que acaba d'anunciar que deixa el càrrec- va parlar d'un Saló del Llibre...

És el que hauria de tenir una llengua i una cultura normals, anem cap aquí, però cal encara una Setmana més sòlida i consolidada i amb més públic per assolir-ho.

Parlant d'internacionalització, per què hi ha tan poques traduccions del català al castellà i, aquestes, sovint arriben després de passar per l'alemany o l'anglès?

Hem tingut tantes feines per avançar en la nostra llengua que possiblement no hem sabut treballar per aconseguir unes connexions entre les dues llengües. A Barcelona, per exemple, sembla que el català fa la seva vida i el castellà la seva sense espais de connexió. A banda, Espanya és un país que té molt clar quina és la llengua important i no s'ha preocupat per aconseguir que els seus ciutadans coneguin la resta de llengües oficials, com el català. Aquesta actitud no ha afavorit l'intercanvi i, sens dubte, aquesta inexistència va contra el petit.