La compositora i pianista Marina Herlop va començar la segona jornada del festival convidant al públic a un joc de veus i percussions. El seu directe va apostar per una música més experimental amb temes pertanyents al seu darrer àlbum Babasha publicat l’any passat. Herlop va demostrar al Mira la seva capacitat de crear paisatges sonors que evoquen fantasia i introspecció a través de la música més pura, a les seves melodies els missatges es transmeten amb un únic canal, el so gairebé despullat de qualsevol referent lingüístic.

L’italià Alessandro Cortini va representar un canvi de rumb a la sala principal del festival. Després del concert de Herlop, qui va ser teclista de la banda de rock Nine Inch Nails va apostar per una voràgine de ritmes experimentals i visuals que evocaven futurs distòpics propers a la ciència-ficció. El duo Smerz, format per Catherina Stoltenberg i Henriette Motzfeldt, van continuar omplint la sala principal del festival amb la seva lírica electrònica barrejada amb els ritmes urbans.

Però no tot és música al festival Mira, als visitants els hi cridaven l’atenció unes pantalles repartides pel recinte del festival. El jove estudi de disseny Does Work, format per David Haro i Saul Baeza, van voler reflexionar sobre la identitat digital a través de les videoinstal·lacions. La nostra identitat es desdobla per crear una identitat digital diversa a aquella relativa al món físic. Les tecnologies de control d’avui dia, més enllà d’utilitzar les càmeres tradicionals o el big data, fan ús de les dades que es desprenen de la nostra identitat digital. Does Work transforma la informació adquirida amb diferents sensors repartits per diferents punts del festival, com els nivells de CO2, la temperatura o el trànsit de gent, en imatges que puguin emmirallar la identitat del festival a través dels seus visitants.

El darrer dia de festival va estar marcat per la dolçor i alegria de l’holandesa DJ Marcelle a L’Espai Zero. Amb 15 anys rondant per les sales de ball de tota Europa i sorprenent el seu públic amb una combinació més que encertada de música de ball i l’electrònica, seguint la seva característica combinació de ritmes i estils d’arreu del món. 

Pel que fa a les instal·lacions artístiques d’aquesta edició, cal destacar Obsidisorum, creada per l’estudi Audint. Una instal·lació multisensorial on el visitant explora noves dimensions corporals a través dels diferents estímuls sensorials com els potents baixos que neixen dels altaveus disposats al voltant de la sala o l’encens que omple l’estança d’un fort i característic aroma.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat