L'escriptora sarda Michela Murgia va debutar a Itàlia amb Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria, un recull de les seves experiències laborals com a telefonista que li va canviar la vida, però va ser amb L'acabadora que va trencar fronteres. Vinculada a l'independentisme sard, l'any 2013 va encapçalar una llista independentista al Consell Regional de l'illa, i sempre ha mantingut una actitud crítica amb el món que ens envolta. Ara acaba de publicar Instruccions per fer-se feixista (Empúries), una denúncia dels mètodes i les oportunitats del feixisme per inserir-se en les nostres societats. Aprofitant el seu pas per Catalunya per participar en el Festival Mot, hem parlat amb ella.

Michela Murgia/Festival Mot

La democràcia és el millor clima perquè neixi el feixisme?

És una bona pregunta. Crec que sí, per una raó: a l'inrevés no es dona mai. Al feixisme el dissens no és permès, i per tant és molt difícil fer néixer la democràcia dins el feixisme. Ha de passar alguna cosa catastròfica perquè el feixisme permeti una altra forma d'organització social. Ha de morir el feixisme per tal que aparegui la democràcia. Però aquesta, en canvi, com que és un sistema de govern basat en la discrepància, permet fins i tot al seu interior posicions no democràtiques, convençuts optimistament que mai arribaran a ser majoritàries. Ara estem veient com no és sempre així.

Com usa el feixisme les contradiccions de la democràcia?

Per exemple, no presentant-se mai com a feixistes. Una democràcia reacciona davant la paraula feixisme i, per tant, fan servir termes com "sobiranistes", "nostàlgics", "identitaris". La Constitució italiana és explícitament antifeixista i no hi ha cap partit que s'anomeni feixista. Els feixistes saben que no s'han de presentar com un enemic ideològic dels demòcrates, sinó solament aplicar-ne el mètode. El mètode no és perseguit: et pots presentar a les eleccions democràtiques amb un programa no democràtic. Per altra banda, els partits tenen funcionaments democràtics al seu interior: assemblees, congressos, primàries, però als partits no democràtics tenen una estructura molt rígida encapçalada per un líder, que ja és la cèl·lula de l'estat que volen. Com deia, no hi ha cap partit italià que es presenti com a feixista, però sí que n'hi ha molts que tenen aquesta manera de funcionar feixista.

Vostè diu al llibre que manipulant els instruments democràtics es pot arribar a convertir en feixista un país sense pronunciar la paraula feixista.

Ara vinc de TV3 i he sabut que hi ha una prohibició de l'estat d'utilitzar la paraula "presos polítics" o "exiliats". El primer pas és controlar les paraules i impedir als altres que diguin la veritat. Davant els ulls de tothom és evident que els dirigents catalans estan sotmesos a un judici polític i que Carles Puigdemont és un exiliat. Que existeixi un poder que digui que no pots pronunciar aquestes paraules és feixisme. Òbviament el govern espanyol pot dir que ha estat elegit, que té el consens, però les democràcies no es mesuren pel consens, sinó per la manera com tracten la dissidència. També Mussolini va arribar al poder gràcies al consens, però la clau és com va tractar la dissidència. Si la tractes com un feixista, ets un feixista.

Que existeixi un poder que digui que no pots pronunciar paraules com "presos polítics" és feixisme

Michela Murgia/Festival Mot

La qüestió catalana seria un exemple clar de com gestionar malament la dissidència des del consens?

Si envies un exèrcit de policies contra unes persones que volen votar, no cal ser gaire llest per veure a quin costat està la democràcia i a quin costat el feixisme. La porra és un instrument del feixisme i el vot és un instrument de la democràcia.

Els partits espanyols majoritaris diuen que l'1-O va ser un cop d'estat contra la democràcia.

Si els partits espanyols estaven tan segurs de la seva majoria, que vagin a un referèndum i facin campanya pel no, no que impedeixin el vot. El Regne Unit hauria preferit que els escocesos no votessin, però es va fer un referèndum i va sortir el no. Van poder votar. El govern espanyol no està donant una bona imatge.

Com veu el moviment català des de Sardenya?

Els sards estem molt lligats a Catalunya per raons històriques i per raons contemporànies. Catalunya és un aliat important de l'independentisme sard. Jo sóc independentista i vaig ser aquí com a observadora internacional durant l'1 d'octubre i la proclamació de la independència. Durant la campanya electoral del 2013 vaig ser a Catalunya, també on hi ha uns 20.000 sards.

Si envies un exèrcit de policies contra unes persones que volen votar, no cal ser gaire llest per veure a quin costat està la democràcia i a quin costat el feixisme

Michela Murgia/Festival Mot

Volia preguntar-li per l'actualitat italiana. M'imagino que el llibre ha estat superat per les ocurrències de personatges com el ministre Salvini.

Quan va sortir el llibre Salvini va tuitar contra mi a les xarxes, no pas perquè jo sigui especial. Salvini cada dia es fica amb escriptors, artistes, cuiners, dj... qui expressi contràries a les seves idees és digne d'aparèixer al seu compte de Twitter. És molt divertit, però no donem tanta importància a Salvini. El llibre no està escrit contra ell, sinó que vol fer veure a l'esquerra que si algú fa servir el mètode, serà fàcil reconèixer-lo, encara que es presenti com a antifeixista. A mi no m'interessa dir-li feixista a Salvini, és evident que ho és, a mi m'interessa dir-li a l'esquerra, quantes paraules de Salvini són també les vostres?

Això és el que diu a l'epíleg del llibre: vostè vol donar una alerta sobre quant de feixista hi ha en cadascun de nosaltres.

Al test final, encara que treguis un 0, això no vol dir que no siguis feixista, sinó que ets embrionàriament pots ser feixista. Fa 10 anys aquestes paraules no les deia pràcticament ningú, i ara gent que no les hauria fet servir mai les estan dient. Avui no la diràs, potser demà la pensaràs i tres anys després ja la diràs i, al final, la votaràs. La democràcia no és una cosa que es doni per sempre, necessita un manteniment i cal estar molt atents. El feixisme pensa per ell mateix, nosaltres hem de pensar per la democràcia.

Una frase interessant del llibre és quan diu que la millor manera que té el feixisme d'aïllar el dissident no és silenci sinó el soroll.

Mussolini no tenia Twitter i Facebook, però avui dia el feixisme les utilitza per aconseguir la irrellevància de les opinions. Si tu fas parlar tothom de tot, ja no se sent res. Les xarxes socials no són un espai de llibertat, sinó un espai que reprodueix les relacions de poder que hi ha a la societat. No és cert que si jo tinc un compte de twitter, puc fer la revolució. Depèn de qui decideix si la meva veu serveix per a alguna cosa. Històricament, si el feixisme et posava a la presó o t'enviava a l'exili, eres un perseguit. Ara, si pots dir tot el que vols dir quan vols dir-ho, qui pot dir que ets un perseguit?

Quines són les principals diferències entre el feixisme dels anys 20-30 i la situació actual?

Ara estem molt millor que no pas fa 100 anys i no seria justificable des del punt de vista econòmic l'emergència del feixisme. La democràcia que coneixem es basa en el sistema capitalista, i no hi ha al voltant nostre governs que no siguin, aparentment, democràtics. La qüestió és en la qualitat democràtica. El feixisme actual, a diferència dels anys 30, no necessita acabar amb la democràcia per triomfar. Si vols transformar un país democràtic en un país feixista, n'hi ha prou amb desactivar els mecanismes que la democràcia té per defensar-se del feixisme. No m'espero grans demostracions feixistes o colònies a l'estranger, però sí, una reducció de la participació democràtica.

Mussolini no tenia Twitter i Facebook, però avui dia el feixisme utilitza les xarxes socials per aconseguir la irrellevància de les opinions

Michela Murgia/Festival Mot

Ara estem parlant sobre la qüestió del dret a tenir armes, arran de la proposta insòlita de Vox, que sembla que ve directament d'Itàlia, on fa temps que és sobre la taula.

Això és surrealista: Salvini diu als italians que l'estat no els pot defensar i que necessiten armes per a defensar-se ells mateixos. Per altra, està normalitzant l'ús de la força com a solució política. Això es deu al fet que fa dos anys que ell dona entrevistes i apareix en públic vestit de militar o amb dessuadores dels carabiners. Tots els líders que han construït la seva imatge pública vestits de militar han estat dictadors: des de Gaddafi fins a Fidel Castro.

Un dels tics més clars del nou feixisme és la lluita contra el feminisme i l'intent de tornar a les dones a la llar.

Si vols reconèixer un feixista, mira com tracta les dones. Aquests dies a Verona hi ha el congrés mundial de les associacions que defensen la família tradicional, finançat per Steve Bannon, i reuneix totes les entitats que lluiten contra el feminisme, la família LGTBI i totes les formes d'emancipació. I ho fan a Itàlia perquè no hi ha un altre país més favorable a mirar enrere en la qüestió de les dones.

Al llibre també diu que el feixisme és especialista a trobar víctimes.

Si tu et presentes com un home fort, has de trobar algú que vulgui fer el paper de feble, de víctima. Aquest paper és ideal per a les dones. El problema és quan les dones no volen ser víctimes. Un dels eslògans més clàssics del feixisme és que els immigrants vénen a violar les nostres dones. Un perill que queda desmentit pel fet que 7 de cada 10 dones que pateixin una violació són atacades per parents, amics o persones conegudes, o si més no, italians. Les dades oficials desmenteixen el ministre de l'Interior, però les dades són iguals si la gent ha interioritzat aquest temor.

Si vols reconèixer un feixista, mira com tracta les dones

Michela Murgia/Festival Mot

Fins a quin punt el discurs antifeixista ajuda a créixer al feixisme?

El feixisme és una ideologia conflictual, per proposar-se cal oposar-se i tenir un antagonista és bàsic. No vol dir que no calgui ser antifeixista, sinó que la pars construens ha de ser superior a la pars destruens. La proposta política constructiva ha de ser més important que el teu antifeixisme. Si la teva raó d'existir només és l'antifeixisme, vol dir que el dia que triomfi el feixisme tu desapareixeràs. En aquest sentit, algunes associacions antifeixistes són les millors amigues del feixisme.

Hi ha al llibre una crítica contra els intel·lectuals, al llibre?

Com a activista i intel·lectual, podria ser només antifeixista. I no caldria que tingués la responsabilitat de fer cap mena de proposta política. Però, de fet, a Itàlia no hi ha ningú que es manifesti clarament antifeixista. Ni tan sols d'esquerra.

Li volia preguntar, també pel debat històric: Fa quatre dies el president del Parlament Europeu Antonio Tajani defensava Mussolini...

Perquè també havia fet coses bones! És un tòpic habitual a Itàlia. Sempre es diu que amb Mussolini arribaven els trens puntualment... doncs que l'haguessin fet cap d'estació!

Això ho estem vivint a Espanya amb el franquisme. N'està al cas?

És que les dues històries són molt semblants.

M'agradaria que la pròxima vegada que ens veiem poguéssim ser més optimistes.

Jo no sóc gens optimista, malauradament. El llibre és una invitació a organitzar-se partint de la realitat. Avui a Itàlia hi ha agressions cada dia contra immigrants i estem deixant morir la gent al Mediterrani.

Algunes associacions antifeixistes són les millors amigues del feixisme

Michela Murgia/Festival Mot

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat