"La ciència sense moral és una eina molt perillosa", aquesta és la idea que travessa L'esperit del temps, la nova i ambiciosa novel·la de Martí Domínguez, el biòleg i periodista valencià que des de les perifèries de la literatura catalana està construint una de les trajectòries més sòlides de les nostres lletres. En ella, segons el seu editor Josep Lluch, Domínguez hi condensa les seves grans preocupacions: la idea controvertida del progrés de l'ésser humà, el paper social de la ciència i la fascinació pels règims autoritaris, que amb idees salvadores i simples han volgut crear una societat nova.

Ambientada a l'Alemanya nazi, la novel·la s'estructura a través de les falses memòries, no pas d'una víctima, sinó d'un científic austríac amb carnet del NSDAP, estudiós del comportament dels animals que, després de la purga universitària d'acadèmics jueus, ascendeix meteòricament en el món oficial i col·labora en el pla teòric i pràctic en la construcció del projecte racial nazi gràcies a les seves recerques. En aquestes "memòries" que el catedràtic i oficial escriu forçadament com a mètode de desnazificació durant el seu captiveri a Rússia després de ser fet presoner, el científic s'acusa però també s'excusa apel·lant a l'esperit del temps que dona títol a la novel·la. A través del seu personatge, l'escriptor busca respostes a preguntes com ara de quina manera es va poder produir una obnubilació col·lectiva com aquesta? Com es va produir una infecció col·lectiva de tal magnitud, que, sense llevar responsabilitats individuals a ningú, et fa entendre com podia ser de difícil oposar-s'hi?

La ciència alemanya, culpable

Per a Domínguez, el nazisme s'ha trivialitzat. "Es publiquen moltes coses sobre el nazisme, de major o menor qualitat, fins i tot d'un nazisme kitsch, i jo no volia caure en el parany de la imatge d'uns quants bojos que van dominar Alemanya, sinó aprofundir en com la ciència alemanya va constituir la base del projecte nazi". Justament el que va impulsar-lo a escriure'l va ser la descoberta que alguns dels científics alemanys –biòlegs, zoòlegs, etòlegs, botànics, psicòlegs... – que més admira com a biòleg, tenien un passat nazi molt més que controvertit.

I és que als anys 30, la ciència alemanya havia arribat a les més altes cotes d'excel·lència i la llengua franca de la ciència era l'alemany. Excepte honroses excepcions –i Domínguez ressalta que van ser molt i molt minoritàries– l'acadèmia alemanya va posar les bases d'un règim profundament racionalista, utilitarista i anticlerical, que va portar idees com les teories evolutives de Darwin o les aplicacions de la genètica a les últimes conseqüències. "Hi va haver qui va mirar cap a una altra banda quan es va expulsar els companys jueus o comunistes, mirant el benefici propi. D'altres hi van col·laborar de forma entusiasta i militant. Però la responsabilitat de la ciència alemanya (i austríaca) és quasi completa" assegura Domínguez. ​

'Levensborn', un pla perpetrat per biòlegs i psicòlegs

Malgrat que idees moralment discutibles com l'eugenèsia o el concepte de raça eren temes recurrents en àmbits científics internacionals –formaven part de l'esperit del temps–, el nazisme va usar els coneixements dels seus homes de ciències en els seus plans expansionistes. Amb la conquesta de "l'espai vital" cap a l'est, el règim d'Adolf Hitler necessitava deseslavitzar els nous territoris –a través d'una neteja ètnica de la qual l'Holocaust només era el primer pas– i repoblar-los amb nova població de pura raça ària. Per això no va dubtar a segrestar infants d'aquests territoris per, una vegada triats per psicòlegs especialitzats, regermanitzar-los a través de noves famílies alemanyes. Es calcula que cap a 200.000 nens de territoris de Polònia, Ucraïna o Bielorússia van ser víctima d'aquestes operacions. La majoria mai van poder recuperar els seus orígens. Un altre dels mètodes nazis per augmentar la població alemanya va ser el programa d'embarassos selectius de les noies alemanyes amb oficials de les SS per engendrar fills aris 100% i el foment de la natalitat. Com assenyala Domínguez, Tot es va fer amb la connivència dels psicòlegs alemanys, en aquell moment punters, que van desenvolupar l'anomenat programa Lebensborn ("Font de vida"), d'expansió demogràfica, encara avui tabú a Alemanya.

En aquest context, el protagonista de la novel·la, construït sobre la base real de la biografia de grans noms de les ciències germàniques, passarà d'estudiar el comportament dels ocells a aplicar directament els seus coneixements sobre els éssers humans per mor d'aquestes polítiques genocides, on cada vegada s'hi trobarà més ficat. En paral·lel, pel llibre desfilaran noms reals com el del seu protector, el rector de la Universitat de Viena, Fritz Knoll, responsable de la depuració de centenars de professors austríacs, que després de la guerra encara va ser nomenat president de l'Acadèmia de Ciències i va celebrar els seus 90 anys amb una festa amb música i convidats.

El perill de la repetició

Des de Les confidències del comte de Buffon, Domínguez ha destacat per una novel·la d'idees, que vol incidir en el debat actual. En aquest sentit, Domínguez demana que no trivialitzem el nazisme o el feixisme. "No banalitzem. Cal combatre'ls, però no siguem arrogants de creure que no podem acabar sent com ells, trobant excuses per acabar fent el mateix". A més, no s'està de recordar que tant ahir com avui, la ciència sense consciència és molt perillosa. "I més quan anem cap a la biotecnologia i la transformació genètica de l'ésser humà". En aquest sentit, Domínguez avisa que "les investigacions sobre eugenèsia són vives i en un futur molt proper tornaran a ser sobre la taula. Hi haurà ciutadans de primera i de segona segons si pots accedir a tractaments gènics o no". Professor de Periodisme a la Universitat de València, Domínguez avisa que avui a les facultats burocratitzades no hi ha intel·lectuals: "El que va passar pot repetir-se, perquè el professorat només vol acumular sexennis i fer papers. No són guies ni participen en la vida social. Ser un intel·lectual, és a dir, escriure assajos, fer conferències, està penalitzat. Això és el llevat per un nou totalitarisme".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat