Marta Carnicero (Barcelona, 1974) va debutar l'any 2016 amb El cel segons Google, publicat en català per La Magrana i en castellà per Acantilado. Ara torna a la novel·la amb Coníferes (Quaderns Crema), una història de tints distòpics situada en una comunitat utòpica en plena naturaWalden, que rebutja les noves tecnologies, en un món on els avenços científics són capaços d'esborrar els records. Amb la intenció d'acostar-se a Alina, una nouvinguda a la comunitat, Joel comença a enviar-se cartes a si mateix a casa d'ella, fins al dia que en rep una que no ha escrit ell, però que sembla ser d'algú que el coneix molt bé. Parlem amb ella per mitjà de zoom, en una entrevista ben poc waldeniana.

Una vida lluny de la tecnologia

Carnicero tenia clar que després del seu debut, no havia de tornar a escriure una història com la primera. "El més positiu d'haver publicat una primera novel·la és que t'adones que en pots acabar una altra", assegura sobre el procés d'escriptura de la seva segona novel·la, que va comptar amb una beca per anar a treballar a la Ledig House, una residència d'escriptors a l'estat de Nova York per on abans que Carnicero hi havien passat noms tan destacats de la literatura catalana com Francesc Serés, Jordi Puntí, Albert Forns o Anna Ballbona. De fet, el paisatge que va conèixer allà i l'oportunitat de deixar-ho tot per centrar-se en l'escriptura i res més, li va inspirar les comunitats Walden, on situa l'acció d'una novel·la que pràcticament va començar a escriure envoltada d'aquell paisatge: "Tot i que hi vaig arribar a la tardor me'l podia imaginar ple de neu", rememora. Fins i tot recorda, a tall d'anècdota, un dia en què parlant de la seva experiència li va sortir dir "quan vaig tornar de les Walden", davant l'estupor de la seva agent. De fet, la novel·la s'havia d'anomenar #Walden, un títol que s'ha fet un forat a la portada del llibre.

Aquestes Walden, que propugnen tornar a una vida a la natura, d'acord amb les idees de Thoreau, en un món on la tecnologia avança carregant-s'ho tot, és l'escenari en què en Joel i l'Alina es coneixen. "Tots dos hi van a buscar a més del silenci que els pugui proporcionar la natura, un silenci mental, una concentració". Un paradís que no ho és tant. "De fet, l'Alina diu en un moment que tenia por que aquest silenci ho pogués envair tot, ho pogués colonitzar tot", recorda Carnicero que assenyala que no deixa de ser contradictori que ella conegués les Walden per Internet, una tecnologia que es rebutja a la seva nova comunitat. En aquest món, com dèiem, és possible esborrar-se els records a voluntat. Sobre aquesta possibilitat, Marta Carnicero ho té clar: "Si esborrar els records fos una opció, estic segura que molta gent ho triaria". Ara bé, per l'escriptora, som conseqüència d'aquests records. Per tant, si els esborréssim ens esborraríem ensenyaments i experiències i "seria molt possible que tornéssim a ensopegar amb la mateixa pedra", apunta enigmàtica.

Les conseqüències d'esborrar els nostres records

El Joel, decidit a fer coneixença de l'Alina, comença a enviar-se cartes a casa d'ella, per tenir una excusa per veure'ns. Això funciona fins que comença a rebre missatges d'algú que sembla conèixer-lo millor del que ell pot imaginar-se i descobreix que va viure una vida que no recorda que va viure, en una situació que té elements onírics. Tot i que hi ha una història d'amor entre els dos protagonistes, per a l'autora de Coníferes, "aquesta història d'amor és una excusa per parlar de la relació entre dues persones. M'interessa més parlar de les característiques d'aquesta relació de redescoberta d'algú que tenia completament oblidat, que no pas de l'amor en si". De fet, Joel, a qui Carnicero descriu "com una persona normal, amb les seves llums i les seves ombres però amb bones intencions", arriba un moment que s'ha de confrontar a ell mateix. Una confrontació que li arriba des de la certesa que lluita contra alguna cosa que no sap que és però li és molt familiar, i això el fa desconfiat i el porta a una situació tràgica. "Arriba un moment en què és més senzill desconfiar dels altres que d'ell mateix. És una solució fàcil, buscar el culpable a fora, en comptes de buscar-nos l'origen o la causa a dins nostre". El llibre, com confessa l'autora, parteix d'un dels seus grans temors com és com és la pèrdua de la memòria i la incapacitat de reconèixer els seus éssers estimats.

Per l'escriptora, la seva formació com a enginyera –és professora de Tecnologia– no té tant a veure amb els elements de ciència-ficció i distòpics del llibre com la lectura de Jorge Luis Borges i el seu interès per preguntar-se "què passaria si...". En aquest sentit, explica que "si el pretext és com a El cel segons Google que una parella es trenqui just abans d'adoptar un fill, amb el risc de quedar-se sense la possibilitat de ser pares, o cim en aquest llibre, aquí aquesta possibilitat la dona un xip que permet esborrar els records". I avisa que "contra la sobre explicació en la literatura, prefereixo ser un pèl críptica".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat