El passat setembre de 2017, el Patronat de la Fundació Joan Miró va nomenar, després d'un concurs públic, l'historiador de l'art alemany Marko Daniel (Aquisgrà, 1964), cap de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres, com a nou director, substituint Rosa Maria Malet, que es jubilava després de trenta-set anys al càrrec. Unes setmanes després d'agafar les regnes de la institució cultural barcelonina, parlem amb el director de la Fundació per conèixer-lo una mica més i descobrir els seus projectes.

Marko Daniel Fundacio Miró - Sergi Alcàzar

Com va descobrir Joan Miró?

Miró m'ha acompanyat pràcticament tota la meva vida. Segur que quan era petit tenia algun cartell de Miró a l'habitació perquè des de sempre he tingut un interès i una estimació molt especial per la seva obra. Però, el que en diríem un interès seriós comença durant els meus estudis d'Història de l'Art i Filosofia a Londres i, especialment, pel que fa al meu treball de doctorat sobre l'art i la propaganda durant la Guerra Civil espanyola, en el qual Miró hi tenia un paper important. Ja llavors vaig tenir la gran sort de poder traslladar el meu treball acadèmic cap a un projecte expositiu: La mostra Art i Poder que es va poder veure a la Hayward Gallery de Londres, al CCCB i al Deutsches Historisches Museum. En aquella exposició vaig aprofundir en el Pavelló de la República a París, l'any 1937, amb Miró com a tema destacat i, potser no ho havia pensat mai d'aquesta manera, des de l'inici en Miró com un gran enigma. Al Pavelló hi havia el gran quadre d'El segador que, després de l'exposició i en el context de la guerra, es va perdre i que tots els investigadors han intentat trobar. Allà va començar el meu interès per Miró com un artista molt compromès amb la vida, amb el seu entorn social, però també voltat de misteri.

Vaig aprofundir en el Pavelló de la República a París, l'any 1937, amb Miró com a tema destacat i, potser no ho havia pensat mai d'aquesta manera, des de l'inici en Miró com un gran enigma

Tot i que ens sembla que ho sabem tot de Miró, encara hi ha molts enigmes per desxifrar sobre l'artista?

Una de les qualitats d'un gran artista és no esgotar-se, continuar provocant qüestions, preguntes, idees noves... I, a part d'aquest interès intel·lectual, emocions. La relació emocional que es pot establir amb Miró també té aquest element de permanència, de vigència. Quan et trobes amb una obra de Miró veus que es tracta d'alguna cosa viva, molt immediata.

Marko Daniel Fundacio Miró - Sergi Alcàzar

La seva relació amb Miró, a més, té com a moment clau l'exposició Joan Miró. L'escala de l'evasió, que es va fer en col·laboració entre la Tate i la Fundació Miró, i que va ser una de les exposicions més vistes del 2012.

També a Londres va ser un èxit, i després a Washington. Personalment va ser un moment molt important per mi. Després d'acabar el meu doctorat vaig concentrar-me en treballs d'art contemporani, d'art xinès, i vaig tenir aquesta oportunitat per tornar a Miró, per aprofundir acadèmicament i museogràficament, com a comissari, per tornar a una obra com la seva i, a més, per conèixer més a fons la Fundació Joan Miró.

De fet, el coneixement de la Fundació i del món cultural català va ser un dels mèrits que es van tenir en compte pel seu nomenament...

Em sento molt afortunat d'haver pogut assumir aquest càrrec. És cert que l'arribada a Barcelona m'ha proporcionat un plaer que no m'esperava. Fer-se càrrec d'una institució de la reputació de la Miró és un repte. M'he adonat que l'equip és molt bo i molt professional, però, alhora, l'acollida personal ha estat molt càlida. Això és molt important perquè avui en dia una persona sola no pot aconseguir res. Cal un treball en equip, amb els especialistes de Miró que tenim, amb tot l'equip de comissariat, de producció, en tots els àmbits, de comunicació a educació... Amb tots hem de treballar per avançar.

Fer-se càrrec d'una institució de la reputació de la Miró és un repte. M'he adonat que l'equip és molt bo i molt professional, però, alhora, l'acollida personal ha estat molt càlida

Què suposa substituir a una persona com Rosa Maria Malet, que era una institució en ella mateixa?

Rosa Maria Malet té la més alta reputació a Europa i arreu del món per haver sabut guiar tan sàviament una fundació com aquesta durant aquests trenta-set anys. Això és insòlit. Ha deixat la Fundació en una situació molt bona i és un regal pel nou director. També l'ha deixat amb la clara idea que un nou director haurà de marcar una nova direcció nova i distinta.

Quin va ser el motiu que el va portar a concursar per aquesta plaça?

No vaig tenir ni un moment de dubte. Quan apareix una oportunitat com aquesta no pots dubtar. I això és pel que representa la Fundació internacionalment. En el sector de museus monogràfics té un paper molt destacat, per la qualitat de l'obra de Miró, però també per la relació entre l'artista i l'arquitecte. L'edifici en si és una joia. Sempre tinc la sensació quan entro a la Fundació que arribo a un espai de serenitat. Hi ha una llum i una tranquil·litat que dóna la benvinguda al visitant d'una manera molt especial. Això ho coneixia d'abans de venir a treballar aquí, i va ser un dels motius pels quals creia que seria un honor incorporar-m'hi.

Sempre tinc la sensació quan entro a la Fundació que arribo a un espai de serenitat. Hi ha una llum i una tranquil·litat que dóna la benvinguda al visitant d'una manera molt especial

Marko Daniel Fundacio Miró - Sergi Alcàzar

M'imagino que la Fundació és singular per molts motius: la seva creació vinculada al mateix Joan Miró, l'arquitecte que la va dissenyar, la seva ubicació, el seu paper d'irradiació cultural, i, també, institucionalment, ja que no és un museu nacional a l'ús...

Té alguna cosa molt especial. No només cal pensar en el museu com un conjunt d'arquitectura i obra, sinó també en la seva ubicació aquí a Montjuïc, en plena natura, rodejats d'arbres, i amb unes vistes panoràmiques sobre la ciutat espectaculars que ens recorden la relació entre la Fundació i la ciutat. Aquesta relació és molt important també pel que fa al públic local.

Continua sent la Fundació l'espai més important pel que fa a la creació i la difusió del discurs contemporani a la ciutat?

Espero que ho sigui i és un dels meus objectius. Tenim una vocació absolutament pública per fer justícia al paper que tenim els museus per formar part del discurs sobre la ciutat. Sobre la cultura, òbviament, però també sobre la societat sobre ella mateixa. Aquest és un tema que hem de potenciar, però que ve directament del pensament i l'actitud de Joan Miró, com el nostre artista fundador.

 Tenim una vocació absolutament pública per fer justícia al paper que tenim els museus per formar part del discurs sobre la ciutat. Sobre la cultura, òbviament, però també sobre la societat sobre ella mateixa

En aquest sentit, a col·lecció permanent de Miró és la joia de la Fundació. Un dels seus objectius, justament, és potenciar-la. De quina manera es pot potenciar una obra que per ella mateixa ja sembla que ho té tot dit?

En posar un quadre al costat d'un altre, una escultura al costat d'un quadre, sempre es creen nous discursos. Crec que la col·lecció, que torna a estar a l'edifici Sert, està molt bé on és, però, tot i això, es poden fer coses per a reactivar la col·lecció. Ho dic perquè penso que Joan Miró és un artista viu i aquest aspecte de la seva obra es pot demostrar de la manera més directa i interessant en convidar als visitants a veure l'obra de Miró amb ulls nous. Moltes obres de Miró són molt conegudes, però malgrat això encara queden sorpreses. Fins i tot en un quadre molt conegut en donar-li una mica més de temps, cinc minuts, per entrar en dialeg amb l'obra, ja surten coses noves que no s'havien vist abans. I, sovint, aquestes coses passen després d'un primer i senzill reconeixement, quan t'enfrontes al que no entens. I, si hi ha l'oportunitat de dialogar amb algú altre, un amic, un familiar, un altre nen de l'escola que ve amb tu.... es pot descobrir encara més coses.

Penso que Joan Miró és un artista viu i aquest aspecte de la seva obra es pot demostrar de la manera més directa i interessant en convidar als visitants a veure l'obra de Miró amb ulls nous

Marko Daniel Fundacio Miró - Sergi Alcàzar

En l'era de la selfie es pot fer aquesta visita reflexiva que proposa?

És clar. I estem fent un pas més en aquest sentit: A partir de maig s'obrirà el pati nord, un dels patits de la Fundació, que es troba quan ja s'han fet tres quartes parts de la visita i que és un dels millors balcons sobre la ciutat de Barcelona. Miró, en una carta a Sert, apuntava que el que volia per aquest edifici eren espais de tranquil·litat i reflexió. I al reobrir aquest pati volem crear l'oportunitat pel visitant, que ha vist ja les primeres onze sales, de seure a l'ombra a processar tot el que ha vist fins llavors. I aquest procés pot tenir moltes formes: pot ser asseure's a parlar; pot ser meditar davant el panorama de Barcelona, sobre Miró i la ciutat o sobre qualsevol problema que tinguem; pot ser un moment de reflexió per veure com el mer contacte amb un gran artista com Miró, pot ajudar-nos a desvetllar-nos de les grans preocupacions del món actual. Però, també m'imagino que molta gent pot asseure's i treure el mòbil i penjar les fotos que ha fet a Instagram. I em semblen totes les opcions igualment vàlides, perquè són processos de reflexió i aquest últim, el més propi del nostre temps.

Ara que parlava de la relació entre Barcelona i Joan Miró, creu que la ciutat li ha fet prou justícia al pintor?

Crec que és difícil ser profeta al teu propi país, i vist des de fora Barcelona té la sort incomparable de tenir tres museus monogràfics com són el Museu Picasso, la Fundació Tàpies i la Miró, a més d'una oferta d'arts visuals absolutament magnífica, amb museus d'art contemporani, centres de creació, galeries, tallers i estudis d'artistes, escoles d'art, una gamma magnífica. I, per no parlar, de l'oferta en literatura, música i teatre. Penso que amb tot això es podria fer més coses des de Barcelona. Tant la societat civil com l'administració pública podrien destacar més la riquesa que tenim aquí. Per mi, el contacte amb un artista com Miró és una de les millors maneres de reflexionar sobre qui som, tant si ets un barceloní com si ets un visitant de fora. Per tal que un visitant entengui millor quina és aquesta cultura, aquesta ciutat, aquesta societat, no hi ha millor manera de fer-ho que entrar en contacte amb un artista com Miró, un artista compromès amb la seva terra.

Tant la societat civil com l'administració pública podrien destacar més la riquesa que tenim aquí. Per mi, el contacte amb un artista com Miró és una de les millors maneres de reflexionar sobre qui som, tant si ets un barceloní com si ets un visitant de fora

Vostè haurà de celebrar els primers cinquanta anys de la Fundació. Quin és el pla cap aquesta data?

Com a director, la meva primera prioritat és establir un pla estratègic que ens porti a complir els primers cinquanta anys i a pensar en els pròxims. Falten vuit anys per l'aniversari i per a llavors voldria consolidar la posició de la Fundació tant en el panorama local i nacional, com internacional, i tenir el reconeixement que es mereixen l'artista, la Fundació i la programació d'art contemporani que fem des d'aquí.

Marko Daniel Fundacio Miró - Sergi Alcàzar