L'escriptora Marion Brunet (Vanclusa, 1976) ha publicat en català i castellà L'estiu circul·lar, un retrat de social i familiar de la França més desafavorida, on el masclisme, el racisme i la fustració per la manca d'oportunitats són a l'ordre del dia. Ambientada la regió natal de l'escriptora, a tocar d'Avinyó, Montpeller i Marsella, "on les cases on hi passen l'estiu els rics són a tocar de gent que més aviat malviu, la novel·la se centra en una família de classe baixa, amb dues filles adolescents, Céline i Jo al llarg d'un any, de fira a fira, en una novel·la de fons i forma circul·lar.

L'embaràs de Céline serà el detonant d'una investigació les relacions entre generacions: "les relacions humanes ens permeten explorar territoris molt interessants i el fet d'incloure tres generacions familiars dins d'una novel·la permet remuntar-se al passat i trobar explicacions a moltes coses, que potser no ens faran que les excusem, però sí que les entenguem" explica Brunet, en una entrevista realitzada a través de zoom. Alhora, les diverses generacions repeteixen patrons. Séverine, la mare de la jove prenyada, també va viure la mateixa experiència i els prejudicis sobre els espanyols del seu pare s'assemblen massa al que diu el seu marit sobre els magrebins. Exabruptes xenòfobs, alcohol, trapitxejos i petits delictes són l'ambient on es desenvolupen aquestes relacions impossibles i mancades entre generacions.

Com a sinònims d'aquesta manca de perspectives que potser només Jo serà capaç de vèncer, el sexe i la violència són dos dels ingredients clau d'aquesta història. Brunet ha volgut centrar-se, segons explica en tot allò que fa referència a la corporalitat per construir els personatges: "hi ha moltes coses que no expressem en paraules i que es manifesten a través del cos. Adolescents que comencen a gestionar la seva sensualitat. En el cas de la força bruta de Manuel. Dins d'una família o entre les persones, hi ha moltes coses que s'expressen a través del cos" assegura Brunet.

S'ha dit que aquesta novel·la adreçada al públic jove i d'aires negres que ha guanyat els principals premis literaris del gènere és un retrat de la França que dona suport a Marine Le Pen. L'exemplifica el pare de família, el violent i brutal Manuel, descendent de l'exili republicà espanyol, deixa enrere la tradició ideològica familiar que ha conservat el seu pare amb el desig d'integrar-se i ascendir socialment dins la societat francesa, i trasllada el menyspreu que ha hagut de viure en primera persona als immigrants àrabs". Publicada a França abans de la crisi del coronavirus, en un país marcat per les protestes dels armilles grogues i l'amenaça latent del terrorisme islamista, no és pas una invitació a l'optimisme. "En èpoques de crisi es trasllada el menyspreu i l'odi cap a l'últim a arribar, com a boc expiatori" reflexiona l'escriptora. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat