Traduït, el llibre es titula Ferides obertes, però la sèrie que s’ha fet adaptant-lo conserva el títol original en anglès: Sharp objects – objectes esmolats. Me la va recomanar un amic que és director de cinema. “Saps aquella frase de Faulkner que diu “el passat no està mai mort, ni tan sols és passat?” – em va dir – doncs la sèrie és això”. 

La sèrie és un drama sudista, on una jove periodista torna al seu poble per explicar el cas truculent dels assassinats d’unes nenes. La noia, alcohòlica amb tendències suïcides, va marxar de casa pel trauma d’una germana petita morta i l’angoixa de suportar una mare terrorífica. Tornar a casa és com tornar al túnel del passat, i tot el que no s’havia resolt continua igual d’atrapat, intacte. 

L’escenografia és sensacional. La sèrie la presideix un gran casalot – la residència familiar – que és de fusta verda i blanca i està decorat com si fos una casa de nines. ‘Sharp objects’ és un conte brut, malaltís i enganxifós; una història de vicis recargolada i tètrica. Un misteri macabre, amb policies, periodistes i personatges pintorescos atrapats en un poble de mala mort. És una combinació perfecta, i aguanta la tensió admirablement durant els vuit episodis. 

‘Sharp objects’ és un conte brut, malaltís i enganxifós; una història de vicis recargolada i tètrica. Un misteri macabre, amb policies, periodistes i personatges pintorescos atrapats en un poble de mala mort

L’imaginari que projecta – i el ritme, lentíssim, exasperant – s’enganxa al cervell com les plantes que fan créixer al sud. Aquest sud indeterminat, endarrerit i aïllat, és un ambient explotadíssim a la ficció. Només necessita quatre pinzellades per obrir al cervell del lector o espectador un univers immens. 

L’eco faulknerià del passat viu també ressona al conte “Les esposes”, de Lucia Berlin –un dels relats que ens descobreix Un vespre al paradís. Berlin també sap evocar un imaginari amb dues línies. Al relat, se’ns presenta una casa d’Alburquerque que també sembla una casa de nines tronada. Al conte, dues exdones d’un mateix marit es retroben per enyorar-lo. Ell és a la presó, a Mèxic, suposem que per tràfic de drogues. 

Berlin també sap evocar un imaginari amb dues línies. Al relat, se’ns presenta una casa d’Alburquerque que també sembla una casa de nines tronada. Al conte, dues exdones d’un mateix marit es retroben per enyorar-lo

Una de les dones truca a l’altra perquè la vagi a visitar. La casa és en si mateixa un escenari teatral – no es tanca mai amb clau, perquè a la propietària li agrada que les visites la trobin en plena escenografia – “Porta un quimono molt treballat que li cobreix el cos encara bonic – diu la narradora – Només si la mires d’aprop t’adones que en té quaranta ben bons i que és per culpa de la beguda que se li veu la pell inflada i els ulls vermells”. 

El conte no ens explica gaire res. En té prou amb ser una atmosfera. El relat és un diàleg entretallat, que sura sobre la història compartida de les dues dones. Elles només s’omplen els gots d’alcohol i recorden. Necessiten poques paraules per entendre’s. Cap altra home les ha tractat com ho feia ell, malgrat que li han hagut d’aguantar l’addició a les drogues en un drama que també les ha arrossegat. 

Elles “fumen i beuen amb els moviments lents i estudiats dels que estan molt borratxos”. El conte és una espiral de desídia i nostàlgia, que acaba amb les dues dones molt perjudicades, estirades una d’esquena a l’altra al llit. Cadascuna espera que l’altra la toqui com les tocava ell. 

Quan una surt de casa l’altra, l’encanteri es desfà. L’atmosfera desapareix i la vida continua, en una ambivalència estranya entre el sentit i el buit. És el mateix vaivé que veiem a ‘Ferides obertes’, on l’encanteri també desapareix, però ho fa amb un tall net i esgarrifós. Els dos relats són un xoc d’escenografies decadents, i els dos miren d’arrossegar cap al present una cosa que hi ha no hi és. Tan un com l’altre ensenyen com són les escletxes per on circulen els fantasmes. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat