En la història política i cultural del segle vint 1918 esdevé una data per marcar amb pedra blanca. La fi de la Gran Guerra liquida els darrers vestigis de l’Europa decimonònica i l’armistici signat l’11 de novembre en un  vagó de tren a  Compiègne entre els aliats i els representants d’Alemanya va obrir un període d’incerteses, insatisfaccions i inestabilitats de tota mena que van conduir al segon gran desastre bèl·lic del segle. A Catalunya 1918 culminava l’etapa més fructífera del Noucentisme sota el signe de la institucionalització de la cultura. 

Exposició Maricel/ACN

A Sitges, liquidat el Modernisme, 1918 marca el punt d’inflexió entre la primera i la segona etapa del Noucentisme a la Vila. La primera, sota l’eix de Maricel. La segona, des de l’àmplia perspectiva urbanística i cultural de Terramar, l’embranzida de la qual s’inicia el  1919 i es desenvolupa al llarg dels anys vint i es dil·lueix en el cosmopolitisme dels anys trenta. Per bé que l’època de Maricel es desenvolupa en poc més d’una dècada entre 1910 i 1921, la petjada que deixa és inesborrable per la presència del gran complex urbanístic, arquitectònic i artístic de Maricel i pels capítols d’història cultural que s’hi van esdevenir. 

La història és més o menys coneguda. Un industrial dels Estats Units ric, viatger, col·leccionista d’art i filantrop, Charles Deering, arriba a Sitges el setembre de 1909 conduït pel seu amic, el pintor Ramon Casas.  La intenció és que el nordamericà conegui la casa-taller de Santiago Rusiñol, on l’artista hi llueix la seva col·lecció d’art antic i modern. Deering, enlluernat, pretén comprar casa i col·lecció però Rusiñol s’hi tanca en banda. No obstant això,  l’atzar i l’interès el porten a adquirir el vell hospital de la Vila al costat de la vivenda de Rusiñol, i el que inicialment havia de ser una residència poc o molt sumptuària en pocs anys canvia la fesomia de tot un  barri per esdevenir una de les iconografies tan monumental com rellevant del noucentisme. Com a tal va ser reconegut des dels seus inicis per Joaquim Folch i Torres.

Exposició Maricel/ACN

L’artífex de la transformació és l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo, que fins 1921 gaudí de la confiança del magnat. Utrillo va construir el gran complex arquitectònic entre 1910 i 1918 i, alhora, va configurar juntament amb el mateix Deering la gran col·lecció d’art hispànic que el 1921 el seu propietari s’endugué als Estats Units a causa de les pressions de l’entorn familiar i jurídic i de les diferències conceptuals sobre un futur i hipotètic museu constituït amb la seva col·lecció. Amb la mort de Charles Deering el 1927 la seva magna col·lecció, tant la procedent de Maricel com la que tenia als Estats Units, es va dispersar entre l’Institut d’Art de Chicago -on es pot contemplar la peça estrella del Sant Jordi i el drac, de Bernat Martorell- i seus els hereus. Pel que fa a Sitges, després de diverses vendes - 1954, 1967, 1968 i 1973- Maricel és propietat de l’Ajuntament de Sitges (Palau de Maricel) i la Diputació de Barcelona (Museu de Maricel i Can Rocamora) i des de 1994 forma part del Consorci del Patrimoni de Sitges, llevat de la Biblioteca Santiago Rusiñol, l’Arxiu Històric de Sitges i la casa Lola Anglada. 

Exposició Maricel/ACN

La celebració del Centenari de Maricel, declarat commemoració nacional, té com a objectiu culminar la recuperació conceptual, artística i estètica de la totalitat del conjunt, malmès amb el temps per la fragmentació de la propietat, per la manca de conservació  i per la diversificació no sempre afortunada d’usos. Al mateix temps posa en valor el caràcter noucentista  del complex arquitectònic i artístic, revisant i actualitzant els capítols de la seva història amb una remarcable voluntat de pedagogia, de participació i de creació de coneixement, així com de restauració del Palau de Maricel per dedicar-lo  íntegrament a finalitats culturals i institucionals. 

La commemoració  s’ha iniciat el passsat 18 de novembre amb l’exposició Centenari Maricel Sitges 1918-2018, organitzada i produïda pel Consorci del Patrimoni de Sitges amb la col·laboració del Departament de Cultura. Situada a la planta baixa del Museu de Maricel, entre altres atractius mostra una trentena d’obres procedents de l’antiga col·lecció de Charles Deering prestades per diversos museus i particulars. Es complementa amb un nova ruta, Itinerari de Maricel integral que explica la totalitat del conjunt en temps de Deering. L’extens estudi Llibre de Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges, publicat per la Diputació de Barcelona, veurà la llum a la cloenda de l’exposició el proper mes de febrer. Entre aquest novembre i el primer trimestre de 2019 tindran lloc diverses activitats, entre altres, tallers escolars i familiars o espectacles de cabaret i ombres xineses, així com una jornada dedicada als testimonis de la Gran Guerra als Museus de Sitges, entre els que destaca el conjunt de pintures de Josep M. Sert sobre El triomf dels aliats(1916) instal·lada originalment al Museu de Maricel. 

Exposició Maricel/ACN

Els dos projectes estrella de la commemoració són dues clares apostes per la seva projecció de futur. Un, el de Maricel Digital consisteix en la digitalització, catalogació i accés obert de tota la documentació (textos, plànols, dibuixos, fotografies, etc.) existent sobre Maricel de domini públic; el càlcul efectuat fins ara és d’uns tres mil documents i d’una durada dels treballs , en funció dels recursos econòmics, establerta en un màxim de dos anys. L’altre és la Reforma integral del Palau de Maricel (rehabilitació, restauració, museïtzació),amb un cost de de 3.000.000 €  aportat principalment per l’Ajuntament de Sitges, i per la Diputació de Barcelona per mitjà de la mesa de concertació. Amb la reforma integral del Palau de Maricel el més emblemàtic conjunt patrimonial de Sitges s’assolirà l’estabilització i la normalització de tot el conjunt després d’un segle de vivències i avatars, i la dedicació de Maricel a les arts i la cultura podrà assolir una nova  plenitud.