Fa poques setmanes tancava en un Auditòrium de Palma ple de gom a gom una llarga gira per celebrar els cinquanta anys als escenaris. Però lluny de prendre's un temps sabàtic, Maria del Mar Bonet actuava al cap d'uns dies en el marc del festival Barnasants amb la Big Band Begues – ho feia per primera vegada acompanyada d'una formació musical d'aquestes característiques –, i ja pensa en nous projectes, com enregistraments discogràfics i els concerts dels propers mesos, entre els quals el del Primavera Sound al juny. Ens trobem amb la cantautora a la llibreria Laie de Barcelona per parlar de música, però també d'altres qüestions sobre les que la mallorquina no es mossega mai la llengua.  

Maria del Mar Bonet - Sergi Alcàzar

Després de mig segle de trajectòria, què li queda per fer, musicalment?

Visc molt al dia i no sé encara com anirà aquest 2020, però tinc pensat treballar en un disc nou. De fet, en tinc tres o quatre al cap. A part, els concerts que vagin sortint, i que són la nostra forma de viure.

Algun somni per complir? Escenari en el que voldria actuar i encara no ho ha fet?

Normalment sempre que vull fer una cosa, la faig. I sovint el procés és al revés, t'engresquen en projectes que no havies pensat i t'hi acabes sentint molt bé, i és fantàstic!

Cansada que li preguntin si ha pensat en retirar-se, igual que han baixat dels escenaris companys seus de la Cançó com Llach o Raimon?

A mi no em va agradar que en Llach i en Raimon ho deixessin, però no puc fer-hi res, és la seva vida. Jo segueixo tenint molta il·lusió per cantar, per actuar. De sempre, tot allò que he fet i faig en el món de la cançó, tots els projectes en què m'implico, me'ls prenc amb moltes ganes. Si no, ja no els faria, ja no m'hi posaria. I preparo amb la mateixa energia un concert en un gran recinte que en una sala petita.

Parlant de grans recintes, un dels concerts que té confirmats per a aquest any és al festival Primavera Sound. Què hi oferirà?

Sabem més o menys què hi anirem a fer, però encara no ho puc dir. Estic segura que serà molt bonic. Que et convidin a cantar en un festival com aquest és d'agrair, és un festival amb una trajectòria ja llarga, un públic consolidat, amb artistes molt joves però també amb altres més veterans... Connectar amb un festival com aquest per mi és molt interessant.

Connectar amb un festival com el Primavera Sound per mi és molt interessant

Hi ha rumors que, com que al Primavera Sound també hi tocarà el grup Manel, potser pujarà amb ells a l'escenari per interpretar Per la bona gent, el tema del grup en el que hi surt un fragment de la seva cançó Alenar.

Primera notícia! No en tinc ni idea de què volen fer els Manel al festival, però a mi ningú me n'ha dit res, d'això. Escoltant el disc, penso que aquests fragments de cançons que han agafat, els meus però també els altres d'altres cançons, tenen a veure més amb la part musical que no pas de cara a compartir escenari amb els artistes, els fragments que han triat són perquè els anaven bé per a la seva cançó. Són molt científics de la música, preparen coses molt interessants, són molt innovadors. Ara bé, si m'ho proposen, de compartir escenari, per mi encantada de la vida, però que jo sàpiga no hi ha res sobre la taula. 

Ja que parlem de Manel, què li sembla l'escena musical catalana del moment?

M'interessen més les veus que els grups, i penso que el gran canvi dels darrers anys en el panorama català és la gran eclosió de veus femenines, i això és fantàstic.

Si els Manel em proposen de compartir escenari, per mi encantada

Algunes cantants que li agradin especialment, que escolti més?

N'hi ha que m'agraden més que d'altres, és clar, però mai vull dir noms. La veritat és que, de les actuals, me n'agraden moltes, i n'hi ha que són indispensables, i més ara que la veu femenina ha de dir més coses.

I hi ha mercat suficient per a tothom?

Bé, és que s'ha d'intentar sortir, fer concerts també fora de Catalunya tot i cantar només en català. En aquest sentit també són importants les polítiques culturals, i la veritat és que la gent de la cultura està molt queixosa, els de la música però també els del cinema, els del teatre... Crec que la cultura és bàsica per al poble, i s'ha d'ajudar a la gent a fer coses. Perquè tot és car: sortir a fer concerts fora, muntar espectacles... Cal canviar la idea que les institucions tenen de la cultura, posar-la al nivell que es mereix, perquè un poble sense cultura no és res.

El gran canvi en els darrers anys de l'escena musical catalana és l'eclosió de veus femenines

Maria del Mar Bonet - Sergi Alcàzar

Vostè és exemple que es pot viure cantant només en català i que es poden fer concerts arreu del món.

Estic segura que a cada país trobaríem gent que s'interessa per cada tipus de música. Jo he estat tocant a Japó davant d'un públic que de ben segur no entenia res de la lletra, però allà estaven, seguint el concert. Per mi el més provincià és pensar que no pots cantar en català als Estats Units, o a qualsevol altre lloc. Per què? Encara hi ha qui em pregunta: "Però, has cantat en català als EUA?" Doncs clar, en què vols que canti! Jo no sé cantar en anglès. I allà també hi ha gent que dona importància a allò que faig. En Nacho Duato ha ballat pel món al ritme de les meves cançons, i són en català. Som una cultura petita, però les coses petites són universals. I la música, com la pintura i altres arts, pot viatjar a tot arreu.

Aquesta defensa de la llengua sempre l'ha caracteritzada.

Jo parlo en la meva llengua, i com a tal exerceixo amb les meves cançons, amb la meva de ser, d'escriure, de promocionar-la, perquè és la meva. I m'encanta haver après també el castellà i el francès, però la meva és el català de Mallorca. Per mi seria una gran pèrdua que perdéssim la nostra llengua, i cada any se'n perden, de llengües, i per mi és com matar un bosc, no voldria de cap manera que es deixés de parlar la nostra llengua. Però no ho faig com un element combatiu, exerceixo perquè soc molt tossuda en això, i m'agrada que la gent ho sàpiga. No vull que la meva llengua sigui una arma contra ningú, al contrari, quantes més llengües sapiguem, millor, i als de Madrid els convindria també saber una mica la nostra llengua, i que a les universitats espanyoles també hi hagués departaments de català, com n'hi ha a moltes universitats d'Europa. Però això de no comptar ni amb el català ni amb el gallec ni el basc és una manca de visió molt gran que tenen les institucions espanyoles. I això no s'arregla amb el monarca dient tres frases en català en un discurs. Hauríem de tenir la sensació que l'Estat espanyol és un país ric també per les diferents llengües que té. Però hi ha gent que es pensa que només hi ha d'haver una llengua per a tothom i que les altres no serveixen per a res. Crec que s'equivoquen moltíssim, perquè la llengua és el llenguatge de l'ànima, i no poden matar l'ànima d'un país. Fora bo que hi hagués un interès real del Govern central per totes les llengües de l'Estat, però sempre ha anat al revés, en volen imposar només una.

Un poble sense cultura no és res. Som una cultura petita, però les coses petites són universals

És un tema molt utilitzat a nivell polític, potser cada vegada més...

Hi ha partits als que els horroritza que es continuï parlant la nostra llengua. I per això volen imposar-se, i eliminar tot allò que s'ha fet fins ara a escoles i instituts per a la normalització de la llengua. Tots els partits de dretes estan permanentment lluitant per veure qui la diu més grossa, que si als instituts es discrimina els que parlen en una altra llengua i totes aquestes mandangues, tenen ganes d'atacar la llengua tant com sigui possible i per tot arreu.

És per motius com aquests que segueix cantant Què volen aquesta gent?

Aquests i altres. La canto perquè té sentit cantar-la, i la gent que la torna a cantar li torna a donar aquest sentit. Ara bé, a mi no m'ha agradat mai aquesta etiqueta de  'cançó protesta', ni per a mi ni per a d'altres cantants, perquè tots als que anomenen 'cantants protesta' han fet moltes altres cançons que no tenen res a veure amb la protesta. Encasellar aquest grup de cantants en la cançó protesta per mi és mentida, els artistes han fet coses molt variades, i per mi no se'ls ha de donar aquest nom.

Certament, vostè s'ha mogut per un ventall ampli de sonoritats musicals, sense estar mai pendent de modes ni tendències. 

Sí, i tot el que he fet musicalment m'ha omplert. Sempre he fet allò que he volgut fer en cada moment.

Això no ho poden dir tots els artistes.

Si no hagués fet allò que volia ho hauria deixat. No m'interessa fer coses que no m'agrada fer. Si han insistit en una cosa, he deixat aquell camí i me n'he anat per una altra banda. Saber dir que no per mi és important, no sempre has d'estar d'acord amb les modes i tot això. M'agradaria ser encara més intemporal del que soc.

Fora bo que hi hagués un interès real del Govern central per totes les llengües de l'Estat, però sempre ha anat al revés

Ens ha fet arribar, a través dels seus discos i concerts, moltes sonoritats que, d'altra manera, potser no hauríem conegut... Em refereixo sobretot a músiques dels països mediterranis.

Això que no coneguem què s'està fent a països propers en té certa culpa aquesta globalització que només mira al nord. Nosaltres vivim a la Mediterrània, però no ens arriba allò que musicalment fan al Marroc, a Tunísia, a Egipte, a Turquia... A Turquia i a Egipte s'estan fent coses impressionants en tots els àmbits culturals, i no ens arriba pràcticament res. És com si no existissin, tots aquests països. Els mitjans es fixen en algunes coses que es fan als Estats Units, aquelles que les multinacionals volen que surti, i poc més. I això és el capitalisme més dur i més potent i dolorós.

Sovint, als recitals, parla de poetes, escriptors i pintors que ha conegut. És un dels grans privilegis de la seva professió?

I tant! Per mi la trobada amb Joan Miró i amb Salvador Espriu va ser importantíssima per a la meva trajectòria. Que persones com ells em diguessin que els agradaven les meves cançons, que tirés endavant amb els poemes que havia musicat de Bartomeu Rosselló-Pòrcel... Tot això és molt important quan una persona és jove. I poder conèixer en Pere Quart, en Joan Vinyoli, en Josep Palau i Fabre, en Vicent Andrés Estallés... I cantar coses d'ells és magnífic. En Pere Quart el recordo especialment. He musicat moltíssima poesia, i m'agradaria haver conegut tota la gent que he musicat, perquè hi crec molt, en la poesia, és l'alquímia de la literatura. Quan un és molt bon poeta, és molt bon escriptor. La poesia és la reflexió total, concentrar uns pensaments en unes estrofes és de les coses més maques de la literatura.

Als inicis de la seva trajectòria va haver de triar entre música i ceràmica, que també l'apassionava. Mirant enrere i veient el camí que ha fet, suposo que satisfeta de l'elecció que va prendre. 

És evident. I una de les coses més agraïdes de la música és aquesta connexió ràpida i directa amb el públic, la reacció a allò que fas. Però tot té la seva màgia, qualsevol camp artístic té la seva màgia. No me'n penedeixo de res, i de fet he seguit pintant, no ho he deixat mai, he pogut combinar la música amb la pintura.

La poesia és l'alquímia de la literatura; un bon poeta és també un bon escriptor

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat