Fa 16 anys que, comptant només 18 anys, vaig entrevistar per primera vegada l'escultor Manuel Cusachs i Xivillé. Llavors ell portava 56 anys de carrera artística, i jo tot just començava en el món del periodisme amateur. Avui, i després de compartir unes quantes xerrades que no han fet altra cosa que augmentar l'afecte entre nosaltres fins al punt de dir-nos amics, torno a entrevistar-lo amb l'emoció de la primera vegada. Si llavors vam trobar-nos a Òrrius, on viu i hi té el taller, aquesta vegada la trobada és a l'exposició "Manuel Cusachs. El pas del temps, 1947-2017", impulsada per l'Associació d'Amics de Ca l'Arenas i que acull la Fundació Iluro de Mataró.

Cusachs - Fundació Iluro

Manuel Cusachs a l'exposició/Fundació Iluro

L'aprenent d'artista

Ens trobem amb en Manuel Cusachs jovial i animat com sempre, disposat a parlar d'aquests 70 anys com artista. Per començar a fer-ho, ens situa davant d'un quadre pintat als 13 anys, on el jovencell Cusachs -nascut l'any 1933 a Mataró- retratava Les alzines de l'Estant d'Òrrius -avui desaparegudes per mor de la urbanització del poble-, i ens comenta que d'aquestes alzines només queda la que ha recreat amb diversos materials en un collage del 2017. "A Òrrius vaig començar a pintar amb l'Emília de Torres, pintora i una de les estiuejants més antigues del poble". A l'origen, però, la seva família hauria volgut que la seva vena artística derivés cap a la música. "Llavors hi havia el costum d'anar fer visita, i el piano era una manera d'atendre i distreure els convidats".

Fracassat com a músic, el jove Cusachs va a aprendre de dibuix amb el dibuixant Manuel Cuyàs i Duran, el seu estimat mestre. El record d'aquelles hores viscudes marcades per les penalitats de la postguerra, amb restriccions i classes sota la llum de les espelmes que, per contra, hi donaven un aire romàntic i bohemi -"com si fóssim a Montmartre" recorda l'artista-, esdevé per a Cusachs un dels més feliços de la seva vida.

Amb Cuyàs, tot un senyor de Mataró, catalanista, demòcrata i tolerant, Cusachs no només hi aprèn a dibuixar, sinó que també hi troba una escola de vida i la seva descoberta del món dels perdedors de la guerra civil, que desfilaven a fer tertúlia amb el mestre. Gent que tornava de la presó, dels camps de presoners o de l'exili, com Joaquim Casas Busquets, Josep Reniu o Lluís Terricabras, en "Terri". Influït per l'admiració cap al mestre, i pel desig d'imitar-lo, la primera dèria de Cusachs va ser el dibuix, però a Òrrius, a banda de pintar, hi descobreix l'escultura gràcies a Pere Barbany, picapedrer.

Abans, la pòlio que pateix als 16 anys el fa estar una llarga temporada al llit. Una etapa que li permet llegir moltíssim. "Vaig haver de tornar a prendre-ho tot, i el primer que vaig recuperar va ser la capacitat de llegir. Vaig llegir de tot: Cervantes, Rusiñol, Ruyra, Wilde o Josep Pla. Dubta i seriós treu importància a la pregunta quan l'interroguem sobre de quina manera ha influït la malaltia en la seva vida i obra. 

Manuel Cusachs - Fundació Iluro

Imatges de l'exposició/Fundació Iluro

Fusta, granit, bronze i guix

Els primers encàrrecs com a dibuixant són carbons i retrats, amb els quals comença a obrir-se camí en el món de l'art. Aviat passa a fer sants de fusta de bedoll. I de la fusta, passarà al granit, sempre sota les ensenyances d'en Pere Barbany. "Com a home romàntic i ja que no tenim marbre com Itàlia o Grècia vaig triar el granit perquè és la pròpia del Maresme" ens explica. De tota manera i malgrat que ha estat una de les seves matèries primes, Cusachs assegura que el granit és una pedra desagraïda.

A partir de llavors descobreix el bronze i el guix. Especialment gràcies al seu pas per Perugia, l'any 1971, becat per la Fundació Castellblanc. "Estava casat i tenia 5 fills i vaig renunciar a la beca. Però la família, que per a mi sempre ha estat molt important, em va convèncer per repensar-m'hi i anar a Itàlia". Com que no havia pogut complir el somni d'estudiar a Llotja, l'aprenentatge a l'Acadèmia de Perugia suposa un punt clau de la seva biografia: la descoberta de tècniques i artistes, com Alberto Giacometti, que li obren la porta al treball en guix fos al bronze i que li canvia la perspectiva. La mateixa institució li permet anar a Valldemosa, en unes trobades on comparteix el temps amb Joan Rebull, un gran artista i un gran tertulià, segons Cusachs.

A Itàlia i en un ambient artístic i educatiu molt influït pel Partit Comunista, l'escultor mataroní recorda hi va trobar un ambient hostil. "Els vaig explicar que era català i què era Catalunya i va canviar la seva percepció". De fet, en el catalanisme de Cusachs i el seu compromís cultural durant la dictadura hi té molt a veure el fet de freqüentar el Racó, on Cusachs hi descobreix "la força de la catalanitat i l'aventura de la clandestinitat". Inspirat pel professor Antoni Comas -primer catedràtic de llengua catalana després de la guerra civil- i executat per en Terri, el Racó és un espai fonamental de resistència cultural, de tertúlia, aprenentatge i debat, que durant va portar a Mataró els grans noms de la intel·liguèntsia​ catalana en ple franquisme. A molts d'ells els retrata en la seva col·lecció de 33 catalans de totes les terres de parla catalana. Cusachs ha cisellat escriptors com Joan Fuster o Baltasar Porcel, cantautors com Raimon o Josep Maria Espinàs, actors, com Josep Maria Flotats o Lloll Beltran. Des de llavors, el who is who de la cultura catalana ha passat per les seves mans.

Manuel Cusachs - Fundació Iluro

Josep Maria Espinàs i Raimon/Fundació Iluro

Mestres i amics

La seva vinculació amb la llengua i la literatura catalana és profund i té dos noms -dos mestres, al costat de Cuyàs i Barbany: Josep Pla i Salvador Espriu. A Espriu hi arriba per retratar-lo, després de la lectura de l'obra del poeta, i continua interpretant en una sèrie escultòrica el llibre El caminant i el mur. Pel que fa a Pla -a qui coneix a través del seu amic Ventura Ametller- Cusachs hi té grans xerrades tant al Mas Pla com al Motel Empordà. "Vaig descobrir la manera d'aprendre alguna cosa d'en Pla. Per parlar amb l'autèntic Pla calia portar-li la contrària. Si ell deia blanc, jo deia negre. Si el contradeies, t'agafava confiança i s'obria i es desbordava".

En Espriu, arqueòleg frustrat, Cusachs hi va trobar un gran coneixedor de la història de l'art. En Pla, un gran entès en art i escultura, fruit de la seva amistat amb artistes tant a Barcelona, com a París o Florència. Pla, Espriu, Cuyàs i Barbany formen els seus quatre mestres. I el poeta Carles Duarte és un alter ego, un amic i un còmplice amb qui han col·laborat en diversos projectes artistics, com el llibre D'una terra blava.

L'obra artística i escultòrica de Cusachs té diverses vessants, presents al llarg de la seva carrera i de l'exposició antològica de la Fundació Iluro. Passejar-hi és passar de l'erotisme -"he estat sempre un home molt eròtic. L'erotisme és present al món de l'art des de l'Antiguitat- a la natura, de l'escultura religiosa -té diversos sants, com Sant Ignasi de Loiola, Sant Josep de Calassanç o Sant Benet a la Sagrada Família i també té obres a Montserrat- a l'escultura pública i als símbols del país -en sèries glossades per Fuster i Duarte- fins als seu darrers projectes: Les velles eines del fuster en el qual treballa amb eines antigues, i Arbres, en que interpreta les diferents fustes i els arbres que les han donat.

Poques vegades és possible conversar amb un artista que porti 70 anys seguits d'activitat continua, creant a través de l'escultura, la pintura, el dibuix o el gravat, i continuï fent-ho. Si us acosteu a la Fundació Iluro hi podreu resseguir l'obra d'un d'ells, Manuel Cusachs. A més, si teniu sort, fins i tot el podreu trobar entre les seves obres, on que des de la seva cadira de rodes, us explicarà els detalls i els secrets de cadascuna de les obres si li ho demaneu.