Des de l'arribada de Valentín Roma a La Virreina - Centre de la Imatge, aquest espai es va fixar com un dels objectius treballar a l'entorn de la fotografia catalana i barcelonina. Ara, aquest compromís amb el patrimoni fotogràfic català –materialitzat en catorze exposicions i set llibres– ha fet un pas més amb la presentació de dues noves exposicions de dos fotògrafs de generacions i estils ben diferents, de maneres aparentment molt diferents de treballar, però que demostren la vitalitat de la fotografia a Catalunya: Manolo Laguillo i Tanit Plana.

Abril 2020  Barcelona/Manolo Laguillo

Abril 2020  Barcelona/Manolo Laguillo

Laguillo peu de carrer

Manolo Laguillo (Madrid, 1953) és un dels grans retratistes de Barcelona. "Un dels grans fotògrafs documentals europeus" segons Valentín Roma, que el considera també un dels millors cronistes gràcfics de la seva ciutat. Amb la seva càmera va retratar la Barcelona de finals dels 70, quan comença a fotografiar la perifèria de la ciutat i el casc antic, i les grans transformacions metropolitanes que es van viure a l'entorn dels Jocs Olímpics. El repte de l'exposició de La Virreina era mostrar el seu treball sense ni una fotografia de Barcelona, centrant-se en els seus treballs a Mèxic, Estats Units o Berlín. L'actualitat, però, ha volgut que es "colessin" entre els Projectes (1983-2020) les sortides de Laguillo durant el confinament provocat per la covid19, que mostren una ciutat buida, deshumanitzada, vista a peu de carrer, com sol treballar. D'aquí n'ha sortit Abril 2020. Barcelona, un els darrers treballs inèdits d'aquest fotògraf que té molt de flâneur.

Projectes mostra 205 fotografies ordenades en 27 sèries, d'entre les quals 10 d'inèdites, que van des de les dedicades a les inundacions de Bilbao fins els treballs realitzats a l'antiga Central Nuclear de Zorita, la primera d'aquestes característiques a Espanya, o la ciutat fronterera de Trieste, a Itàlia. D'entre aquestes projectes mostrats a la Virreina destaca Les províncies 2014-2015, 64 díptics sobre vuit capitals de l'Espanya buida, la sèrie feta a Beirut l'any 2017, en diferents hores del dia i que ens mostren una ciutat amb vestigis d'antics enfrontaments que després de l'explosió d'aquest estiu ja no existeix. La història i el conflicte també són els protagonistes de les fotografies preses al camp de Gibraltar o a Berlín, on Laguillo ha exercit de professor.

Matosinhos 1988/Manolo Laguillo

Matosinhos 1988/Manolo Laguillo

Púber: Tanit Plana s'interroga sobre l'adolescència

Nascuda quan Laguillo començava els seus primers sobre Barcelona, Tanit Plana (Barcelona, 1975) ocupa la nova sala a peu de Rambla –inaugurada amb la mostra dedicada a Sobre la fotografia de Susan Sontag– interrogant-se sobre l'adolescència. Mare d'un fill de 14 anys, la fotògrafa –que anteriorment havia investigat qüestions com la gent gran, l'amor o el sexe– ha volgut fugir de clitxès establerts per a complir amb l'encàrrec de la Virreina. D'entrada va triar els models a través un càsting a Instagram, una de les xarxes socials predilectes entre els adolescents, que responen d'una manera entusiasta. Plana es fixa la idea de retratar-los, tot demanant-los expressament que penssesin molt bé com volen ser representats, perquè estilisme, roba i complements tenen una importància capdal en una etapa en que s'està forjant la identitat, i que evitessin somriure durant la sessió. La fotògrafa, per la seva banda, seria l'encarregada de triar la localització de cada retrat. 

PUBER 2/Tanit plana

Púber/Tanit Plana

Per emmarcar aquests retrats de la generació Z, Plana ha triat un entorn postindustrial d'extraradi que vol fer pensar sobre quina mena de món els deixem com a llegat. D'aquesta generació, Plana en destaca com tenen superats conceptes com el gènere i la potència de les seves postures sobre el món, allunyades de la idea d'una joventut perduda. Alhora, malgrat que tots ells representen les darreres tendències estètiques, la fotògrafa se sorprén del classicisisme aconseguit en els retrats, que li fan pensar, per exemple, en la Venus de Sandro Botticelli. Alhora, per ajudar a reflexionar sobre què vol dir representar i ser representat l'any 2020, l'exposició –que en alguns casos sembla beure de Gent del segle XX, d'August Sanders, que es va veure també a la Virreina–, Plana ha comptat amb el suport de la investigadora Estella Ortiz, que ha seleccionat 20 vídeos de Tik-Tok –canal de gran difusió entre els adolescents–, de l'expert en subcultures juvenils que ha confeccionat tres podcasts temàtics basats en la una llista de reproducció d'Spotify creada a partir de les cançons més escoltades pels joves al moment de fer les fotografies, i de l'autora d'una frase que va trobar casualment als carrers del Poble Sec: "Massa tard, mare", que ara ocupa una de les parets de la sala abocada a la Rambla. 

PUBER/Tanit Plana

Púber/Tanit Plana

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat