Comencem l'any amb bons propòsits a poder ser. La ficció, la imaginació, refugiar-se en la lectura i estimular l'ànima... Sempre m'ha semblat un bon aliment per a l'esperança, la cordialitat i el creixement personal, en temps de pobresa, precarietat, crispacions o desencís.

No sempre és fàcil trobar llibres que, a més de bonics i atractius, tinguin un significat simbòlic, profund o emocionant. Jo en aquests casos sempre recomanaria recórrer als llibres que han passat a la història per alguna cosa, clàssics com El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry, o grans com Roald Dahl, els germans Grimm, Hans Christian Andersen o Gianni Rodari. Tots ells, amb la meva particular predilecció per Gianni Rodari, mereixen un article a part (ho farem aviat). Perquè són clàssics que no moriran mai. I han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu i són presents en la nostra memòria com un tipus de literatura que roman en els nostres cors, universalment i al llarg de tots els temps, precisament per tenir un rerefons profund carregat de sentit i simbolisme. On la història que se'ns explica, va molt més enllà d'un conte per a distreure. Hi ha estudis en el món de la psicoanàlisi, sobre la forta càrrega simbòlica dels contes de fades. El símbol en forma de personatge que esdevé un sentiment profund de reconeixement on ens sentim identificats. (Si us interessa el tema, n'hi ha un d'especialment fascinant: Psicoanálisis en los cuentos de hadas, de Bruno Bettelheim).

La Maleta. Ed. La Galera

Però ara anem per la meva primera recomanació d'aquest any pels nostres petits infants: una novetat d'àlbum que, a més de maco, té un rerefons interessant o una lectura productiva. La maleta (editorial La galera), de Chris Naylor-Ballesteros, autor i il·lustrador establert a França, ens regala una història sobre l'amistat, la tolerància o l'amabilitat cap als "estrangers". Amb la marea de milers de persones desplaçades arreu del món que veiem constantment a les notícies, persones que es veuen obligades a abandonar les seves llars i a fugir cap a altres països, és un llibre que us serà útil si voleu parlar d'aquest tema amb els vostres fills.

El que m'agrada és que l'autor no és gens explícit, sinó que deixa que el tema sorgeixi de forma natural. Ni tan sols la paraula refugiat no s'utilitza mai. Seguint en la línia del simbolisme que apuntava al principi de l'article, la maleta en aquest llibre, és símbol de moltes coses: la motxilla de tota una vida, els records trencats o les expectatives i desitjos estroncats, el background d'aquest estranger, o el seu passat abandonat, sota la simbologia de les poques pertinences que li queden i que ara estan esmicolades dins la maleta. Ell, un animaló estrany de color verd, "cansat, espantat"...; aquest estranger que arriba i tothom es pregunta qui és i sobretot... Què porta a la maleta. Una altra manera simbòlica d'explicar la reacció dels animals "autòctons" a l'arribada del "forà": desperta curiositat però també els genera desconfiança i acaben per rebentar-li la maleta per veure què hi porta dins. Penedits, finalment l'acullen i li fabriquen una "casa".

La Maleta/Ed. Galera

Un final ple d'humanitat: reaccions naturals que porten a cometre errors, però que són restituïts pels bons propòsits. Tant de bo els humans ens assembléssim a aquests animalons del conte, que ràpidament aprenen dels seus errors i exerceixen, per davant de tot, una actitud humana, conciliadora i hospitalària envers els seus semblants. Stefan Zweig va afirmar que "la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur, i la llibertat personal, el bé més preuat sobre la terra". Comparteixo aquest sentiment i així doncs.... Tant de bo, en la vostra llibertat personal, trieu també la cultura i els llibres, on potser trobareu també, qui sap... aquest petit refugi de gaudi.

Us desitjo un any ple de felicitat, amor, i bones perspectives personals i professionals. Salut i llibres.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Natàlia i Sergi Pàmies/ACN
Any Pàmies

L'aventura forçosa de l'exili

Àngels Bassas
reis d'orient @bcn_ajuntament
Infantil i Juvenil

Estimats Reis d'Orient, porteu-me llibres

Àngels Bassas